Tres presoners

La intrèpida i aventurera Aurora Bertrana, que de jove havia marxat a Suïssa i després a Tahití, amb la guerra i l'exili va viure un daltabaix personal i moral. El 1945 va participar com a voluntària en la reconstrucció d'un poblet francès al peu dels Vosges, Étobon. Només hi quedaven dones i nens, tots els homes havien mort, la gran majoria com a maquis afusellats pels nazis. És aquesta experiència que va inspirar a Bertrana, entre altres textos,

Tres presoners, tres

nazis forçats a fer la feina dels

homes absents. Ahir soldats de l'exèrcit agressor, cada un d'ells haurà d'incorporar-se en una família pagesa i ajudar-la a reconstruir el que la guerra ha destruït. I cada un s'enfrontarà a formes de convivència intenses, algunes alimentades per l'odi, altres per l'admiració, o per la simple solidaritat entre supervivents d'una guerra.

Amb aquesta novel·la intensa i breu, Bertrana dóna una visió inèdita dels fets: la de

les dones davant la guerra i la reconstrucció.

El postfaci de Marta Pasqual n'explica la història i l'analitza com a peça imprescindible de la literatura de la Segona Guerra Mundial.