Des de fa dos mil anys

Des de fa dos mil anys és, com afirma Mihail Sebastian, un acte arriscat de sinceritat. Aquest és el balanç que fa l'autor arran de l'escàndol provocat per la publicació, l'any 1934, d'aquesta novel·la amb el pròleg del seu mentor Nae Ionescu, filòsof compromès amb l'extrema dreta i l'antisemitisme, que incorporem en aquesta edició juntament amb un pòrtic de la investigadora i escriptora Marta Petreu.

Al llibre, que abraça deu anys de la història del Bucarest cosmopolita d'entreguerres, d'una Romania inserida de ple en el continent europeu, l'autor ressegueix la vida del protagonista que escriu en forma de dietari i es planteja amb un estil fi, a voltes racional i èpic, a voltes frívol i evocador, la recerca de la seva identitat jueva.

El contrast entre la brutalitat del món exterior —en la narració dels abusos antisemites com avantsala del que passaria a Europa— i la veu interior del protagonista sense nom —manifesta en el relat íntim de la resistència per mantenir la llibertat individual— s'escorre enmig de passatges propis de la novel·la psicològica, vetllades de regust modernista, episodis amb debats encesos, escenes que lloen l'amistat o la solitud devastadora i moments sublims com el del retrat d'un llibreter

jiddisch.

Tota una saga de personatges rere els quals Sebastian pren distància del seu món, com si d'un espectador es tractés, per fer-lo arribar tant als lectors d'aleshores com als d'ara: amb la sagacitat de l'escriptor conscient —però no tràgic— del fet jueu.