En caure la tarda
Om bogen
Plou, plou de manera constant. Miquel Gironès té seixanta-quatre anys i fa molt temps que viu sol. És gras, i els divendres al vespre sempre torna cansat a casa. D'ençà que se li va morir la dona, el carrer on viu ha canviat profundament i ell ja no entén el món que l'envolta. Abans era el perfecte intermediari comercial, elegant, àgil, amb sentit de l'humor, i en canvi ara és feixuc i lent. Li costa pujar i baixar l'escala de casa. Ajagut al llit, adora evocar l'Ester, la mare, el pare, que era metge i també va morir fa anys... I recorda la Rita, l'Agnès, la Patrícia, les secretàries de les ofi cines que visitava quan era jove, la Teresa i les veïnes lesbianes, el soci dels negocis tèrbols, el grup de coneguts dels dimecres al bar...Plou tota la nit. Com un Robinson urbà, atrapat en un mar de pluja i per la memòria, Miquel Gironès és el testimoni desencisat d'un món bastit amb mentides i sense perspectives de futur. Una novel·la que ens interpel·la sobre la identitat i els fonaments de l'home actual.
Jordi Coca (Barcelona, 1947) és novel·lista i dramaturg. Actualment és doctor en Arts Escèniques, té el DEA en Filologia Catalana i és titulat superior en Art Dramàtic. Com a escriptor es va iniciar amb Un d'aquells estius i des de llavors ha publicat nombroses obres, tant novel·la, com narrativa breu, poesia o teatre. Entre els seus llibres destaquen La japonesa, Premi Josep Pla 1992, Sota la pols, premi Sant Jordi 1999, Lena o Cara d'àngel, premi Joanot Martorell 2003. Ha publicat dues obres de teatre que han estat representades, Platja negra i Antígona. La llista dels seus llibres és llarga i podem destacar aquí la nit de les papallones, En caure la tarda o El diable il 'home just.
