Aquest famós recull d’històries de Gay Talese, peça de museu del periodisme nord-americà d’ara i d’abans, mostra un Frank Sinatra malhumorat amb un fort refredat que li ha fet perdre la veu. A més a més, conté històries del bevedor i perdedor Patterson, del genial Peter O’Tootle, de les models de Vogue, de Joe Louis i l’anècdota del seu pare amb la màfia siciliana, de la patètica trobada entre Fidel Castro i Muhammad Ali, o dels seus inicis com a periodista. Històries intranscendents que enganxen al lector amb un estil de no-ficció, ja que el periodista no idolatra aquests herois populars, però els humanitza, i ho fa amb ironia.
Un reportatge realment interessant i excel·lent pel que fa a la descripció d’icones de la cultura pop que val la pena llegir.
Gay Talese (Ocean City, 7 de febrer de 1932) és un periodista i escriptor nord-americà. A principis de la dècada del seixanta va escriure per al diari "The New York Times" i va ajudar a definir (juntament amb Tom Wolfe) el periodisme literari o "reportatge de no ficció", també conegut com a "Nou Periodisme". Els seus articles més reconeguts parlen sobre Joe DiMaggio, Dean Martin i Frank Sinatra.
