Trenes tallades

"Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia", és el relat corprenedor dels anys d'exili forçat de la Roser Rosés, una nena de 12 anys, que l’any 1938 va ser enviada pels seus pares a la URSS per a salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil, del que va tornar l’any 1947 convertida en una dona amb unasensibilitat i una formació incompatible amb l’Espanya franquista.

És la història lúcida, tendra i intensa d'una infantesa i adolescència marcades per les guerres que ha tardat molts anys en poder ser explicada.

«Quedaven enrere a l’URSS set anys i mig de la meva vida, set anys i mig de vivències inimaginables a través dels 12.000 quilòmetres de desplaçaments i perilloses evacuacions que havia hagut de fer a causa de la maleïda guerra; allà quedaven una part de la meva infantesa i tota la meva adolescència, en una estada que havia esdevingut molt més llarga del que ningú havia previst, en aquell immens país. M’emportava amb mi uns estudis, unes alegries —poques— i molta dissort. I la sensació de sentir-me forta i afortunada per haver sobreviscut a tot.»