Amb l'estudi dels dietaris de Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1877-1971) i la recerca de la documentació familiar, l'autor ens endinsa en el pensament de l'empresari suecà, exemple de mecenes, que exercí alhora d'intel·lectual i de líder cívic. Encara que el llibre se centra en l'anàlisi del manuscrit "Varia I" (1934-1935), l'autor en completa l'estudi amb la revisió de diversos textos dels volums dietarístics més importants, amb l'objecte d'oferir al lector una visió més arredonida de les aportacions de don Nicolau sobre els aspectes més recurrents del seu ideari: les connexions entre llengua i nació, el valor històric de la toponímia, la visió del valencianisme i les relacions del País Valencià amb Catalunya i Balears. Don Nicolau fou un dels escassos membres de la burgesia valenciana que es manifestà lleial a la llengua i al país en un moment en què la burgesia valenciana, encara que majoritàriament valencianoparlant, tendia a adoptar el castellà com a llengua de cultura i de relació.
