Aire brut

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral. En aquest escenari, li cau a les mans l’encàrrec de resoldre un cas que la policia republicana va deixar obert. Es tracta de l’assassinat d’un ciutadà alemany que està envoltat de misteri i d’enigmes. Per resoldre-ho li caldrà anar a buscar l’inspector republicà que va iniciar la investigació, tancat en un camp de presos. Tots dos s’endinsen en un món de cabarets, tavernes i personatges foscos que sobreviuen com poden enmig del desastre. A poc a poc, el cas esdevé tèrbol, diabòlic i perillós, i els submergirà en un horror antic i poc corrent difícil de desxifrar.

Es va iniciar en la creació literària amb contes i guions de còmic per a la revista Cavall Fort, i posteriorment va publicar les novel·les juvenils Els dimonis de Barcelona (1990) i El rei de l'Guinardó (1991). També ha publicat teatre, L'amor a la tarda (1997) i la novel·la Les petges invisibles (2007), que va rebre el premi de Narrativa Ciutat de Lleida. El 2013 entra a la novel·la negra amb Aire brut, on fusiona els gèneres negre i de misteri. El 2015 rep el premi de Novel·la Negra Vila de Tiana-Memorial Agustí Vehí per Besòs Mar.