Cares enmig de l'aigua

La jove Ístina Mavet està ingressada en un hospital mental. Poc importa el que hagi fet per arribar-hi perquè, un cop dins, ja no és considerada una persona; ara és un ésser sense drets, sense dignitat; es converteix en un número sotmès a l'estricta jerarquia del centre, en la qual els doctors són déus indiferents i les infermeres els seus despietats braços executors. La que havia estat una dona ara és un ésser aïllat, desemparat davant el deliri i el maltractament, sota l'amenaça constant de la temuda tortura de l'electroxoc i de la solució final de la lobotomia cerebral.

Publicat el 1961, Janet Frame va començar a escriure Cares enmig de l'aigua per recomanació del seu psiquiatre, com unes memòries del seu traumàtic pas per diversos manicomis de Nova Zelanda, però aviat la història se li va escapar de les mans i, navegant en la ficció, es va convertir en el clàssic inoblidable que és avui, i ella en l'escriptora neozelandesa més important.