"Quanta, quanta guerra…" és l'últim llibre que va escriure Mercè Rodoreda en un estat que no havia tingut gaire ocasió de conèixer: la felicitat. Si creiem el que n'explica ella, va començar-lo després de perdre el seu company d'amor i guerra i va acabar-lo quan per primer cop a la vida tenia casa pròpia, als setanta anys. És llavors que Rodoreda s'encarna en un adolescent de qui diu: "Al meu Adrià l'impulsa a anar-se'n de casa la seva aspiració de llibertat. D'aquesta llibertat tan cantada —la sola paraula m'emociona— que només mena a un canvi de presó." I també: "Havia de crear un personatge i llançar-lo a córrer món. ¿Un vagabund? No. Els vagabunds ja estan acostumats a anar pel món i el món no els sorprèn gaire. ¿Potser un soldat? Hauria de ser un noi encara amb la llet als llavis, que, com als poetes, tot el que veiés el deixés sorprès. Agafar-lo en ple desordre de la guerra perquè pogués fer el que volgués i anar on tingués ganes d'anar. Procurar-li aventures amb gent estranya." Quanta, quanta guerra… és una novel·la feta de contes en què conviuen la misèria dels homes i la màgia del món. I és la part tendra d'una galàxia formada per "La mort i la primavera" i "Viatges i flors". Segons Jaume Coll Mariné, que n'escriu el postfaci: "el món en moviment a través d'uns ulls que tot just el comencen a descobrir".

Quanta, quanta guerra...

«L'home és dolent. Hi ha qui ho assegura fermament convençut. Jo crec que només ho és aquell que no té talent». L'obra periodística de Mercè Rodoreda (1908-1983) ha estat escassament atesa, i si no la coneixem ens perdem una faceta de l'autora tan sorprenent com il·luminadora. Ens n'admirarà la basta i polifacètica cultura d'una jove de vint-i-cinc anys capaç d'entrevistar, sense que li tremoli la veu, des d'autors consagrats que menyspreen les dones escriptores fins a la dona i la filla del president Macià. Una Rodoreda esmolada escrivint crítica literària, teatral i cinematogràfica, satiritzant la flor i la nata de l'època i carregant contra els enemics de la llengua, prenent posició sense tebior. Una Rodoreda excepcionalment prolífica que també signava amb pseudònims, cal remarcar-ho: aquesta edició de Mercè Ibarz, endreçada per gèneres periodístics, n'hi atribueix alguns, els contextualitza i els consigna cas per cas. «A la guerra que vindrà no li caldrà fer rajar sang: amb uns avions i fum en tindrà prou per a destruir les ciutats més grans: serà una lluita de cervells i no de cossos; triomfarà el més intel·ligent, i el més astut, o bé moriran tots plegats; serà potser l'única manera de trobar la pau: que en la guerra mori tothom». «Ens cal tenir teatre català. Almenys un. Ens cal com el pa que mengem. ¿Que el pagarà el pobre contribuent que tan rebé defensa la «Cámara de la Propiedad»? Potser sí. Però quan els catalans paguem tantes coses que no hauríem de pagar, bé ens podem permetre el luxe de pagar-nos el goig de tenir vot i veu; potser llavors farem més cas del que tenim i donarem més importància al que serà nostre».

Avui, que ens són familiars la browning i els gàngsters

Nova edició d'un dels grans llibres de Mercè Rodoreda, contemporani i perfectament a l'altura de La plaça del Diamant. En tres o quatre anys (1960-1963), sola a Ginebra, Mercè Rodoreda va crear les obres més importants de la seva carrera: La plaça del Diamant, «Flors», La mort i la primavera i un recull extraordinari de narracions: La meva Cristina i altres contes. Aquesta nova edició és la primera que incorpora al final, per expressa voluntat de l'autora, el conte «Semblava de seda», escrit deu anys més tard. Els contes d'aquest volum mostren una voluntat de renovar el gènere. L'escriptura, treballada i intensa, i una imaginació poderosa donen com a resultat uns contes d'abast universal que s'allunyen de la crònica i del realisme estricte i conviden el lector a universos singulars.

El Balancí

La meva Cristina i altres contes

"Si em preguntessin quin dels meus llibres voldria salvar d'un incendi, escolliria aquest." Mercè Rodoreda Viatges i flors (1980, premi Crítica Serra d'Or i Premi Ciutat de Barcelona), un audiollibre exquisit que abraça tot l'arc de la maduresa creativa de Mercè Rodoreda (1908-1983), l'escriptora més universal de la literatura catalana. La primera part conté dinou "Viatges a uns quants pobles" que l'autora va escriure cap al final dels anys setanta, a Romanyà de la Selva, alhora que enllestia la seva última novel·la, Quanta, quanta guerra... La segona part, "Flors de debò", és un recull de trenta-vuit peces que Rodoreda va donar per acabat prop de vint anys abans, a Ginebra, mentre escrivia La plaça del diamant, és a dir en el moment en què reprenia la carrera literària que la guerra i l'exili li havien fet interrompre.

BUTXACA

Viatges i flors

- Aquesta edició de Semblava de seda i altres contes (1978) vol acostar al lector interessat -professors i estudiants- un recull de contes de Mercè Rodoreda, que, reconeguda novel·lista, demostra ser també una excel·lent contista. El recull, a més, amb contes d'èpoques ben diverses, ofereix la possibilitat de seguir de prop l'escriptura de l'autora, al llarg d'uns relats de gran força expressiva.Els contes utilitzen tècniques diferents, des de l'objectiva, posada en circulació per la novel·la nord-americana, fins a la més intimista i fins i tot fantàstica, ben present al conte que dóna títol al recull. L'autora demostra que, bona lectora atenta a les novetats literàries, és alhora una escriptora de forta personalitat i gran categoria. Aquests contes, de fet, han estat traduïts a diverses llengües i els trobem, també, en antologies del gènere.

Educació 62

Semblava de seda i altres contes

Un vell jardiner observa durant sis estius la vida d'una família rica en una torre vora el mar. Les festes se succeeixen, els amics excèntrics desfilen, la bellesa del jardí sembla que els ofereixi el paradís a la terra. Però sota l'alegria coven realitats que no respecten res, ni rics ni pobres, ni senyors ni criats: el fracàs de l'amor i la cruesa de l'instint de supervivència.

Jardí vora el mar

Audiollibre de l'edició commemorativa amb motiu del 50è aniversari de la seva publicació, narrat per l'actriu Clara Segura. El juny de 1969 Edicions 62 publicava en el número 59 de la col·lecció El Balancí la nova versió d'Aloma, l'única novel·la d'abans de la guerra que Mercè Rodoreda va acceptar recuperar. La faixa promocional deia: "La novel·la que consagrà Mercè Rodoreda, premi Crexells 1937, refosa en la plenitud del seu art." Escrita a mitjan anys 30 (abril 1936) i refeta 30 anys més tard (1967-1968), en plena maduresa literària i personal, la versió revisada del 1969 és la que ella va donar per definitiva, i ha fornit generacions de lectors catalans. La història de la relació entre la noia de divuit anys que viu a la torre familiar de Sant Gervasi i el cunyat vingut d'Amèrica, plena de sentiments contradictoris, i les experiències que viu en el curs de l'any 1934 a Barcelona faran que aquella adolescent aprengui a plantar cara a la vida. Escolta aquesta història narrada per l'actriu Clara Segura.

Aloma

La Rambla on tot comença, l'Eixample on és engabiada en un pis, les barraques del Carmel on es despulla entre una xapa de zenc i un paraigua de seda… Un viatge al fons de la nit, una exploració de la intempèrie."La Cecília és una supervivent. Segueix caminant, mai no s'atura ni perd la serenitat. S'aixeca, torna a caure, continua. Al final és una veritable heroïna que ha après a conviure amb les seves ferides i que sap aprofitar-se d'aquesta nova força. Una caçadora que esdevé presa. Massa forta per morir com a víctima, fins i tot com a víctima de violacions múltiples, com a esclava sexual, com a dona amb moments de psicosi", escriu Stefanie Kremser.

El carrer de les Camèlies

"Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961) "Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960) "Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

La plaça del Diamant

En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d'una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d'endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig. Però el desig, per moments, es fa més fort que la por. Quan ve la primavera. Quan els nois senten la força de deixar de ser criatures i s'adonen que les dones del poble tenen totes els cabells llargs i fins… "La mort i la primavera" és un tractat polític, alhora que una de les obres més dolorosament belles que s'hagin escrit.

La mort i la primavera

Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això." Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday. "Figurava que els camins de la vida i de la guerra li havien pres la capacitat d'estimar. I que de l'acceptació del que resta després de l'amor derrotat va fer contes, novel·les i proses on la nostàlgia de l'amor perdura sense ni un bri de sentimentalisme." Mercè Ibarz a Mercè Rodoreda (1991) Amb el pròleg de l'autora i un postfaci de Marta Nadal.

Mirall trencat

A mesmerising and enigmatic collection of short stories, haunted by the horrors of war, and divided into two parts: journeys and flowers. A lone traveller with no endpoint in sight finds himself journeying through villages where the dead walk at solstice, silkworm-like women live in cocoons and a thousand men in gleaming armour play at being soldiers. Reality blurs, shimmers and darkens; unease grows. Stories of invented flowers follow and allow nature to bloom, vivid and intoxicating, to the fore. Absurd, lush and dreamlike, they capture different truths of humanity. In this collection, inventive force and lyrical power come together in a poetic voice of indelible magnetism to create a beguiling, uncanny world – and confirm Mercè Rodoreda as one of the greatest Catalan writers of the twentieth century.

Journeys and Flowers

"Das ist mir lange nicht passiert: Ich blätterte die letzte Seite um und fing gleich mit der ersten wieder an." Roger Willemsen Sechs Sommer lang beobachtet der Gärtner eines Herrenhauses über dem Meer das Kommen und Gehen seiner wohlhabenden, jungverheirateten Besitzer Francesc und Rosamaria. Sie empfangen ihre Clique aus Barcelona, fahren Wasserski, feiern ausgelassene Partys und leben einen von ihren Bediensteten beneideten Sommernachtstraum. Doch dem Gärtner entgehen die feinen Risse nicht, die das scheinbare Idyll bei jedem Besuch deutlicher zeichnen. Mercè Rodoreda, geboren 1908 in Barcelona, gilt als die bedeutendste katalanische Schriftstellerin des 20. Jahrhunderts. Mit 20 veröffentlichte sie erste Kurzgeschichten; die Jahre des Spanischen Bürgerkriegs verbrachte sie im Exil in Frankreich und in der Schweiz, wo sie u.a. ihr Hauptwerk "Auf der Plaça del Diamant" verfasste, das in mehr als 20 Sprachen übersetzt wurde. Mercè Rodoreda starb 1983 in Girona.

Der Garten über dem Meer

Krossad spegel är historien om ett samhälles politiska och sociala förändring. Förändringarna speglas i en familjs, och framförallt en kvinnas, Teresa Goday de Valladauras, liv i Spanien från sekelskiftet fram till 1930-talet. Teresa kommer från enkla förhållanden, gifter sig rikt med en äldre man och blir en förmögen änka. Kring henne växer barn och barnbarn upp. Men mörka hemligheter och missriktad kärlek leder så småningom till familjens sönderfall. Krossad spegel är den sjunde titeln i Lind & Co:s klassikerserie Palmserien. MERCÈ RODOREDA (1908-1983) var en katalansk författare som debuterade under 30-talet. Efter spanska inbördeskriget tvingades hon fly från Spanien och levde under ett tjugotal år i exil i Frankrike och Schweiz. Rodoreda betecknas ofta som efterkrigstidens viktigaste katalanska romanförfattare.

Krossad spegel

relevance|desc

publishdate|desc

publishdate|asc

rating|desc

title|asc

author_lastname|asc

BookBeat geeft je toegang tot duizenden luisterboeken, direct op je mobiele telefoon of tablet. Vind je volgende favoriete boek door te bladeren in onze toplijsten en alle categorieën.

Lees je graag boeken? Ontdek duizenden e-books bij BookBeat. Kies uit verschillende genres, zoals bestsellers, misdaad, romantiek, non-fictie en nog veel meer!

Krijg toegang tot duizenden e-books op je telefoon. Zoek en vind vandaag nog je volgende favoriete boek!

Op onze boekenplank - Luisterboeken

Met BookBeat geniet je van meer dan 1 miljoen luisterboeken en e-books. Luister naar bestsellers, thrillers, romans en meer. Probeer gratis!

BookBeat - luisterboeken en e-books voor jou. Probeer gratis!

Tenzij je op avontuur gaat, kun je je beter aanmelden op de website van {country}.

Je vindt hier de populairste auteurs en boeken die je kan vinden in de BookBeat-app. We hebben een geweldige selectie van verschillende auteurs en genres. Deze lijst zal je inspireren om te genieten van de beste boeken in de app!

{AuthorName} boeken - BookBeat

{NarratorName} als voorlezer - BookBeat

Ben je op zoek naar je nieuwe favoriete verteller, of heb je een favoriet waar je nog meer naar wilt luisteren? Wij hebben het voor je geregeld! Hier hebben we alle populaire vertellers en de boeken die ze hebben ingesproken verzameld.

Zoeken - BookBeat

Titel

Person, die den Abwasch erledigt und BookBeat hört

Auteur

Mercè Rodoreda

Start vandaag nog met BookBeat

Over ons

Volg ons

Hulp en contact

Informatie

BookBeat

Download BookBeat