Met BookBeat geniet je van meer dan 1 miljoen luisterboeken en e-books. Luister naar bestsellers, thrillers, romans en meer. Probeer gratis!

BookBeat - luisterboeken en e-books voor jou. Probeer gratis!

Tenzij je op avontuur gaat, kun je je beter aanmelden op de website van {country}.

{seriesName} - Boekenserie - BookBeat

Finalista del premi Pulitzer 2018 De l'autor de Fortuna, Premi Pulitzer 2023 «Un meteorit en la literatura americana.» Il Giornale A principis del segle XIX, dos joves suecs, en Håkan i el seu germà, decideixen emigrar a Nova York. Durant una escala del viatge, en Håkan s'equivoca i puja a un vaixell que el porta a San Francisco. Sol, desemparat, sense ni un cèntim ni parlar anglès, l'únic que sap és que ha d'anar cap a l'est. Al llarg de la ruta a través de les grans extensions del territori nord-americà, es creuarà amb buscadors d'or, indis, estafadors, naturalistes, fanàtics religiosos i bandits. La seva estatura imponent i les seves proeses l'acabaran convertint en un ésser llegendari que experimentarà el desig, l'avarícia, l'amor i la traïció en totes les seves formes. Amb aquest western —que és, alhora, un antiwestern—, Díaz desafia les convencions i els estereotips i ens regala un retrat radical del desarrelament. Un relat emotiu que és alhora una profunda evocació de l'aïllament, una novel·la de supervivència i una història sobre la devastació que va acompanyar el somni americà. Jurat dels premis Pulitzer — «Una novel·la meravellosament escrita que traça l'evolució d'un home, des de la seva infantesa fins a convertir-se en un ésser mític, a mesura que viatja entre continents i als límits de la condició humana.» Lawrence Downes, The New York Times — «Sorprenent i embriagadora. A l'horitzó aconsegueix una proesa insòlita: que un western sigui original.» Carys Davies, The Guardian — «Una història d'aventures apassionant que és alhora una profunda meditació sobre la solitud i la companyonia, sobre el desarrelament i els orígens. Una novel·la iniciàtica en la gran tradició del segle XIX, que és també una crítica ferotge als mites idealitzats de la colonització de l'Oest americà.»

Antípoda

A l'horitzó

Premi dels llibreters de Guipúscoa i premi Euskadi de Literatura 2018. De l'autora de Materials de construcció, Premi Llibreter d'Altres Literatures 2024 Queixals trencats a destemps, un exmarit a qui cal cuidar, uns veïns ressorgits de les flames, l'extirpació d'un mioma, l'espera del retorn d'un desaparegut. Els personatges d'aquests relats es troben en aquell moment d'inflexió on sembla que tot està a punt d'esmicolar-se, quan la rutina s'ensorra i s'intensifica el diàleg entre l'emoció i la raó. Sense concessions ni filtres, l'autora observa la línia que separa l'amor del dolor, una frontera gairebé imperceptible que determina les accions dels que decideixen ser fidels a ells mateixos encara que sigui contra la moral establerta. Aquest volum mostra l'obra d'una autora descarnada que treballa amb la matèria del que ens fa humans i d'allò que ens allunya de ser-ho. Incisiva, elegant i original, aconsegueix sorprendre'ns a cada pàgina. Ara Llegim — «Un cor massa gran demostra que la realitat és tan complexa que, en algunes ments, es distorsiona d"una manera inevitable.»

Un cor massa gran

«Una història d'amor radical i contemporània, d'una de les escriptores en actiu amb més talent.» The New York Times El 1816 Mary Shelley escriu un relat sobre la creació d'una forma de vida no biològica, sobre els límits de la raó i sobre allò que considerem humà. Anys després, a la Gran Bretanya post-Brexit, Ry Shelley, un jove transgènere, s'endinsa al món de la intel·ligència artificial i s'enamora d'en Victor Stein, un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d'existència. Frankissstein ens parla dels cossos que habitem i dels que desitgem. Ens suggereix que el futur no és només a les mans de científics arrogants, sinó que també és terreny adobat per a retrògrads oportunistes. Aquesta novel·la, que qüestiona el gènere, el llenguatge, la sexualitat i els límits de la llibertat individual, és audaç, divertida, furiosa i, sobretot, clarivident. "Sí, el llibre que tots estàvem esperant. Sí, hi ha tot el que Winterson ha fet sempre tan bé. Sí, millor i molt per sobre del que us pugueu imaginar. El millor llibre de l'any." Daisy Johnson

Frankissstein

«Per què no poden ser tots els llibres així?» The Cut En Connell i la Marianne han crescut al mateix poble de l'interior d'Irlanda, però en realitat provenen de dos mons molt diferents. La Marianne és una noia orgullosa, inadaptada i solitària. En Connell és un dels nois més populars de l'institut. També és el fill de la dona de fer feines de la mansió on viu la Marianne. Quan, tot i les diferències socials, sorgeix entre ells una connexió especial, provaran de mantenir-la oculta. Gent normal és una història delicada sobre com una persona pot transformar la vida d'una altra. És també una novel·la contundent sobre la incomunicació, sobre com ens sentim, sobre com necessitem els altres per ser qui som i, sobretot, quines relacions de poder i domini s'estableixen dins les relacions amoroses. És irònica i seductora, perspicaç i atrevida. «D'aquí uns anys seguirem llegint aquest llibre. És increïblement important. L'autora va camí de convertir-se en la figura literària més important dels nostres dies.» British Book Awards

Gent normal

L'obra de Pahor és un al·legat contra els totalitarismes i un cant a la llibertat. Després de la Primera Guerra Mundial, Trieste deixa de pertànyer a l'Imperi austrohongarès i passa a ser annexada a Itàlia, i ben aviat és sotmesa a la virulència del feixisme més bel·ligerant. Aquest recull ens mostra, des de la perspectiva d'un nen, com la cultura eslovena, injustament anorreada, va saber contrarestar la pressió assimiladora. A través de la seva experiència, Boris Pahor, l'últim gran supervivent dels camps nazis, narra un dels episodis més oblidats de la història contemporània, alhora que fa una declaració d'amor a la geografia, humana i física, d'aquesta ciutat del Mediterrani. Kirkus Reviews — «Amb la seva veu intensa i original Pahor penetra al cor dels lectors i els transporta als llocs on va perdre bona part de si mateix.» Miguel Mora, El País — «Hi ha fames tardanes, però probablement cap s'assembli a la de Boris Pahor. Va néixer a Trieste l'any 1913, però no fa ni una dècada que el seu nom sona entre els bons lectors i que se sap que és un personatge excepcional i autor d'una de les obres cabdals de la literatura.»

La pira al port

«Una novel·la d'una intel·ligència immensa, resplendent i contundent.» Deborah Levy La Stella i la Desiree, dues bessones idèntiques, decideixen fugir de Mallard, una comunitat negra de Louisiana que, generació rere generació i mitjançant matrimonis mixtos, intenten fer cada vegada més clar el color de la seva pell. Al cap d'uns anys una d'elles viu a Califòrnia fent-se passar per blanca, mentre que l'altra ha tornat a Mallard amb la seva filla, fosca com el carbó. Tot i la distància i les mentides que les separen, les seves vides i les de les seves filles es tornaran a creuar. La meitat evanescent és una exploració lluminosa sobre el pes dels orígens i com repercuteixen en les nostres decisions, desitjos i expectatives. Una novel·la absorbent, provocativa, brillant i propera al voltant de la família i les relacions. Time — «Una aportació nova i eloqüent a la literatura en un dels temes més crucials: la identitat. La meitat evanescent és la novel·la de l'any.»

La meitat evanescent

Premi de Literatura de la Unió Europea 2020. «Lewis Carroll i Elena Ferrante en un País de les Meravelles balcanitzat», Jasmina Vrbavac. Després de dotze anys sense saber res l'una de l'altra, la Sara, que ha emigrat a Dublín i viu allunyada dels fantasmes del passat, rep una trucada de la Lejla, que li demana que torni a Bòsnia i l'acompanyi a buscar el seu germà, desaparegut durant la guerra. Juntes aniran amb cotxe de Mostar a Viena en un viatge que, més que un retrobament inofensiu entre dues velles amigues, serà un camí a un cor de les tenebres profundament balcanitzat. Aquesta road trip literària és una novel·la brillant i devastadora que, amb un llenguatge subtil i autèntic, retrata la relació complicada entre dos personatges inoblidables i ens mostra, sense por dels tabús, com els traumes dels conflictes ressonen al llarg dels anys. Vladimir Arsenić — «Lana Bastašić té una de les veus literàries més autèntiques de l'antiga Iugoslàvia. La seva prosa, centrada temàticament en la recerca de la identitat en una societat posttraumàtica i en transició, aconsegueix connectar amb el lector directament i es caracteritza per dos trets aparentment oposats: una fluïdesa que permet endinsar-s'hi de manera immediata i una complexitat que li donen diverses capes plenes de significat.» Lidija Nikolić — «Lana Bastašić no necessita recomanacions. La seva obra parla per si mateixa. N'hi ha prou de llegir-la per entendre que fins i tot els nostres escriptors més veterans tenen molt a envejar-li.»

Atrapa la llebre

PREMI STREGA 2020 «Apassionada, fascinant i enginyosa fins al moll de l'os, ja mereix ser considerada un clàssic.» Jhumpa Lahiri Aquesta és la història d'en Marco Carrera, oftalmòleg italià tocat per la tragèdia, la nostàlgia i l'esperança. La seva vida es veu marcada per grans amors, pèrdues atroces i coincidències fatals que amenacen d'arrossegar-lo en un remolí cada cop més profund. Però en Marco persisteix i lluita per mantenir-se dret i entomar les cartes marcades que li brinda el destí. El colibrí és una novel·la irònica, brillant i sensible, d'una bellesa absoluta. Sandro Veronesi es consagra com un dels narradors italians més hàbils i profunds dels últims temps i ens ofereix un personatge tan vívid i captivador que està destinat a acompanyar-nos de per vida. Pierluigi Battista, Corriere della Sera — «Una obra mestra aclaparadora. D'una bellesa absoluta.» Alessandro Piperno, Corriere della Sera — «El colibrí és la novel·la més inspirada escrita per un dels nostres escriptors més inspirats. […] Per a mi, estudiar la manera com ha sabut afrontar i resoldre els problemes compositius d'un llibre tan fàcil de llegir i alhora tan difícil d'escriure, és no només font d'inspiració, sinó també de salvació.» Vanni Santoni, Corriere della Sera — «La millor novel·la de Veronesi, en què les seves eines funcionen a ple rendiment i la seva poètica excel·leix en profunditat, i tot de manera completament natural.» Sergio Pent, La Stampa — «Avui dia, no hi ha cap narrador a Itàlia que narri com Sandro Veronesi les dificultats més petites i turbulentes de la vida, entre les ambicions i les frustracions, el somni i la por, la memòria i l'engany. […] Sandro Veronesi és el gran escriptor italià de qui ens hem de sentir orgullosos.» Concita De Gregorio, La Repubblica — «Una novel·la poderosa i emocionant.»

El colibrí

PREMI A LA MILLOR NOVEL·LA DE CIÈNCIA-FICCIÓ D'ALEMANYA 2018 (Deutscher Science-Fiction-Preis) «Tan intel·ligent i tan mordaç que has de riure per no plorar.» Rob Hart Aquesta hilarant distopia hipercapitalista se situa a QualityLand, on la feina, l'oci i les relacions estan optimitzades per algoritmes. En Peter Aturat és un desballestador considerat de baix nivell social que no s'atreveix a destruir les màquines defectuoses i, sense voler, es converteix en el líder d'un grup de robots inadaptats que amaga sota el seu taller. El dia que rep un paquet de TheShop que no només no havia demanat (cosa que no és estranya, perquè l'empresa d'enviament a domicili més popular del món s'anticipa als desitjos dels usuaris) sinó que, sorprenentment, no vol, decideix tornar-lo, malgrat les conseqüències que pot tenir. Si ho aconsegueix, demostrarà que l'algoritme es pot equivocar, i això posaria en qüestió els fonaments sobre els quals se sustenta el sistema. QualityLand és una sàtira futurista i corrosiva sobre les promeses i les trampes de la digitalització. Profètica, profunda i molt, molt divertida.

QualityLand

«Un dels escriptors més prometedors del Quebec.» Lire En una regió boscosa i remota que ha quedat aïllada per una apagada elèctrica general i un hivern d'intenses nevades, un jove es recupera d'un greu accident de trànsit. La seva vida ha quedat a càrrec d'en Matthias, un home taciturn que accepta tenir cura d'ell a canvi d'avituallament i la promesa d'una plaça al primer comboi que amb l'arribada de la primavera sortirà cap a la ciutat, on l'espera la seva dona malalta. Retinguts per l'hivern implacable, hauran d'afrontar junts el fred i l'avorriment mentre la seva relació es mou entre la desconfiança i la necessitat que tenen l'un de l'altre per sobreviure. El pes de la neu és una exploració hipnòtica sobre l'aïllament i la privació, un relat incisiu i un himne a la resiliència que pren forma de thriller psicològic.

El pes de la neu

«He de recomanar L'integrista reticent per mil·lèsima vegada. És una novel·la tan punyent i ben aconseguida que fa que agraeixis ser lector.» Junot Díaz Assegut en una taula d'un cafè de Lahore, Pakistan, el jove Changez narra la seva vida a un ciutadà nord-americà que acaba de conèixer. Estudiant brillant, jove promesa d'una multinacional i amant de l'elegant Erika, Changez representava el somni de l'immigrant nord-americà fins que l'atemptat de l'11 de setembre sacseja la seva vida: la desconfiança i el racisme creixent faran que Changez comenci a sentir-se expulsat de la vida occidental i l'arrossegaran a una profunda reflexió sobre l'encaix entre les seves arrels i el món on viu. A través d'un monòleg captivador i vertiginós, el jove exposarà les claus que expliquen la fractura actual entre orient i occident. L'integrista reticent és un terratrèmol literari decidit a radiografiar el món on vivim. The Washington Post — «Alguns llibres són actes de coratge. El que ha fet Hamid amb aquest llibre és extraordinari.» Sydney Morning Herald — «Breu, fascinant i discretament furiosa. Un encert clamorós.» Albert Forns, Diari Ara — «L'integrista reticent continua sent una lectura de plena vigència, que ens força a mirar la nostra realitat amb ulls d'estranger i a reflexionar sobre el sentit de la pertinença, del sentir-se autòcton en un món globalitzat. Mohsin Hamid ens col·loca en la incomoditat d'haver de prendre partit.» Cultural / El Mundo — «L'integrista reticent és una novel·la valenta, amb la fluïdesa d'un relat policial i una notable clarividència política.»

L'integrista reticent

«La força del que està escrit en aquestes pàgines és tan profunda que les paraules, les frases i les imatges queden gravades amb una brutalitat inaudita al cor de qui les llegeix.» Oriol Broggi Identitat, exili, desarrelament, memòria, recerca dels orígens, responsabilitat i violència marquen amb ferro roent l'obra de Mouawad. La sang de les promeses ens parla de l'instant en què ens adonem que aquell sentiment sobre el qual ens hem construït és una mentida. I ens demana què som, quant d'horror som capaços de patir i infligir, i si hi ha esperança malgrat el dolor. La sang de les promeses ens condueix a una catarsi a partir del mite i dels drames del nostre temps. Pròleg d'Oriol Broggi Postfaci d'Anna Casassas Maria Nunes, Llegir en cas d'incendi — «Colpeix amb les paraules i amb l'acció. La intensitat del text i del treball dels actors et capbussa en el dolor, en una pena ancestral i còsmica.» Time Out — «Quan George Steiner va parlar de la mort de la tragèdia, encara no havia descobert les obres d'aquest Sòfocles libanès. Wajdi Mouawad viu amb el trauma de Sabra i Xatila aferrat als glòbuls vermells. No aclucareu els ulls mai més.»

La sang de les promeses

Premi Médicis Étranger 2015 Pròleg de Francesc Serés «El resum dels conflictes que assolen mig món, religiosos, econòmics, culturals, demogràfics i històrics. Això és el que aconsegueix, de vegades —aquesta vegada—, la literatura.» Francesc Serés En llengua turca, daha vol dir 'més'. És també la primera paraula que aprenen els immigrants il·legals que arriben a Turquia a la recerca d'una vida millor. Allà poden acabar a la mercè d'en Gazâ, un nen de nou anys que, seguint els passos del seu pare, s'ha convertit en traficant d'éssers humans. Sumit en aquesta barbàrie, pren distància de l'horror executant les seves tasques sense empatia fins que un dia un accident fatal l'obliga a confrontar-se amb la seva pròpia supervivència, i li proporciona un difícil camí cap a la redempció. En aquesta història viva que creix a les mans de qui la llegeix, Daha! és un crit de desesperació i, també, l'exigència a què els contrabandistes sotmeten els immigrants, convertits en mercaderia després d'haver estat despullats de la seva humanitat. Hakan Günday ens ofereix un text esfereïdor, escrit amb una poètica demolidora, que examina la vida dels que es lliuren, cada dia, a la guerra humana. Núvol — «Hakan Günday sap com fer que el lector travessi temps i espais llunyans.» El País — La sensación cuando uno acaba ¡DAHA! es la que tuvo Pirro en aquella batalla: ha vencido, pero a qué precio. El autor no oculta su furia contra las lacras del mundo y desembrida su reflexión contra la actual pugna entre Occidente y Oriente, un mundo de hombres malos.

Daha!

«Una lectura imprescindible. El primer llibre de ficció que surt (clandestinament) de Corea del Nord. Fascinant i esborronador. Íntim i punyent.» Margaret Atwood Bandi és el pseudònim d'un escriptor que viu a Corea del Nord i que durant anys ha amagat els seus escrits per protegir-los del govern. Aquest llibre recull set històries que donen veu als ciutadans que van viure sota els règims de Kim Il-sung i de Kim Jong-il, un dels períodes més opacs de la història del país. I ens mostra, a través de personatges intensos i profundament emotius, com es van enfrontar al terrible absurd del dia a dia, combatent la gana, l'arbitrarietat i la persecució amb solidaritat i esperança. Emocionant i revolucionari, L'acusació ens ofereix un retrat vívid d'aquest territori hermètic i fascinant on, malgrat les condicions inhumanes, la vida persisteix. El Periódico — «Els contes de 'L'acusació' reflecteixen sense embuts la realitat quotidiana a Corea del Nord, que el seu autor veu com un teatret on tothom interpreta un paper i ningú diu què pensa per temor.» Francesc Ginabreda, Núvol — «No es tracta només d'una crítica anònima al règim, sinó també d'una gran aproximació a les inquietuds i commocions humanes que confirmen amb la literatura allò que intuïm i que (mig) sabem.»

L'acusació

PREMI LLIBRETER D'ALTRES LITERATURES 2018 PREMI INTERNACIONAL DE LITERATURA DUBLÍN 2017 PRÒLEG DE XAVIER ALDEKO «Agualusa és un traductor de somnis.» Mia Couto A La vigília de la independència d'Angola, la Ludo, una noia portuguesa atemorida per l'agitació del carrer, construeix un mur de totxanes que l'aïlla del mon exterior durant vint-i-vuit anys. Sobreviu cultivant verdures i caçant coloms amb l'única companyia del Fantasma, un pastor alemany albí, i escriu la seva historia a les parets amb trossos de carbó. Mentre ella observa el mon exterior i sembla enfonsar-se en l'oblit, el país transita traumàticament de l'alliberament a la república socialista, la guerra civil, la pau i el capitalisme cobdiciós. Jose Eduardo Agualusa traça amb una escriptura sensual i imaginativa un relat enlluernador que reconstrueix la historia recent d'Angola. Una narració basada en un personatge real i commovedor que ens ensenya el poder paralitzant de la por i la importància de la redempció. The Irish Times — «La novel·la és atrevida, preciosa i sovint punyent. El triomf d'Agualusa és el triomf de l'empatia. Les crisis de Luanda i de la Ludo reflecteixen la crisi de la humanitat.» António Lobo Antunes — «És, sens dubte, un dels escriptors en llengua portuguesa més importants de la seva generació.»

Teoria general de l'oblit

NATIONAL BOOK AWARD 2017 «Una de les veus més poètiques i potents del país.» The Washington Post En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s'assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l'esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat. Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. Canteu, esperits, canteu és l'últim text de l'única autora premiada dues vegades amb el National Book Award. Pere Antoni Pons, El Temps — «En ocasions àrida i tenebrosa, en ocasions fluvial i assolellada, sovint espurnejada per un lirisme franc i primitiu, Canteu, esperits, canteu és una novel·la que mereix ocupar un lloc destacat dins la rica tradició literària afroamericana.» Pamela Miler, The Star Tribune — «Els Estats Units no perdran la seva ànima mentre tingui novel·listes com Jesmyn Ward.» Betsy Burton, American Booksellers Association — «La nova Toni Morrison.»

Canteu, esperits, canteu

« Terra somnàmbula és una de les obres africanes més originals que he llegit.» Doris Lessing Fugint de la violència que assola el seu país, el vell Tuahir i el jove Miudinga, un noi que no recorda el seu passat, busquen refugi en un autobús calcinat. A dins, hi troben uns quaderns que narren la vida d'un dels difunts. A mesura que en Muidinga els llegeix, aquesta història i la seva pròpia semblen discórrer de forma paral·lela i transitar entre la realitat i el somni. Terra somnàmbula és considerada una de les deu millors novel·les africanes del segle xx. Té com a teló de fons la guerra civil de Moçambic, un escenari d'abisme per on transiten uns personatges amb una profunda humanitat que vaguen entre la desesperació més contundent i l'esperança que es nega a morir. Amb una prosa poètica i lírica, Mia Couto reivindica la tradició oral per afrontar l'oblit del passat i la memòria.

Terra somnàmbula

PREMI PULITZER 2020 «Whitehead és un escriptor amb un talent descomunal, més versàtil que cap altra novel·lista nord-americà en actiu» George Saunders L'Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l'incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n'hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur. Els nois de la Nickel, que recrea la història real dels assassinats i abusos que van patir desenes de nens i adolescents afroamericans, s'endinsa en un dels episodis més foscos i violents del sistema educatiu dels Estats Units. Whitehead analitza la violència racial i els crims d'odi, la indiferència social, la deshumanització i la imposició de l'oblit en un text impactant i necessari.

Els nois de la Nickel

«Un petit miracle.» The New York Times Quaranta dones estan engabiades i privades d'intimitat en un soterrani, sota la vigilància externa d'un grup d'homes armats. Entre elles hi ha una jove sense nom que no recorda el passat i s'alimenta dels records que li transmeten les altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior. Un dia, després del so d'una sirena misteriosa, les dones aconsegueixen sortir a l'exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de reinventar-se i d'enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d'incògnites: la llibertat Le Monde — «És admirable que un llibre amb un detallisme psicològic propi d'un malson provoqui en el lector sensacions tan intenses.» Le Nouvel Observateur — «Suggereix l'obra d'un Kafka femení.» L'Express — «Amb aquest relat commovedor sobre la recerca d'alguna cosa que s'escapa, escrit amb la força d'una imaginació profundament original, fantàstica i, a la seva manera, inquietant i terrible, Jacqueline Harpman signa una obra magnífica.»

Jo, que no he conegut els homes

«Una escriptura meravellosa.» John Irving L'Edith Goodnough, que té vuitanta anys, es recupera en un llit d'hospital sota la vigilància d'un policia després d'haver estat acusada d'assassinar el seu germà. A través de la mirada del seu veí, en Sanders Roscoe, es desplega la vida tràgica d'aquesta dona que ha sacrificat la pròpia identitat per ajudar i donar suport a la família, doblegant-se als codis morals del Colorado rural. De l'autor de la Trilogia de Holt, El vincle més fort és un gran tribut a la tenacitat de l'esperit humà, amb una veu que ressona per totes les planes. En aquesta novel·la, la primera que va escriure, Kent Haruf traça la gènesi de l'estil que l'ha fet inconfusible per a milers de lectors gràcies a una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries.

El vincle més fort

Premi a la millor obra narrativa de l'Eisteddfod Nacional de Gal·les 2018 «No hi ha gaires llibres que em remoguin d'aquesta manera.» Fflur Dafydd El petit Siôn i la seva mare sobreviuen aïllats en un racó inhòspit del nord de Gal·les després d'una catàstrofe nuclear. Els dos comparteixen un diari on mostren com s'adapten a aquesta nova realitat, i on plasmen tot allò que no gosen dir-se. Amb una reflexió profunda i emotiva sobre els vincles amb la família i l'entorn, aquesta obra ha estat escollida com la millor de l'any a Gal·les. El Llibre Blau de Nebo s'endinsa en la importància de la memòria col·lectiva i qüestiona què fem amb la nostra identitat quan sembla que tot està perdut. Sonia Edwards — «Em vaig llegir el llibre d'una tirada, no podia parar, no volia que s'acabés. La prosa em va tenir captivada durant molt de temps. És l'obra d'una escriptora de debò, dolça i tendra, plena de crua realitat, de pèrdua i de dolor, escrit en una llengua que ens pertany a tots. Aquest llibre és una perla.» Manon Rhys — «Un relat que m'ha atrapat des de la primera frase.»

El Llibre Blau de Nebo

«A cada racó d'aquesta novel·la hi ha misteri i bellesa.» Imbolo Mbue, The New York Times Book Review Quan en Nainoa Flores és petit, un tauró el salva de morir ofegat i el retorna sa i estalvi als seus pares, l'Augie i la Malia. Des de llavors, el noi adquirirà poders guaridors. Però aquest miracle capgirarà l'existència de tota la família, sobretot d'en Dean i la Kaui, que hauran d'aprendre a viure sota l'ombra del seu germà divinitza. Strong Washburn ens delecta amb una història familiar plena d'elements màgics i alhora terriblement realista, una novel·la fascinant sobre la lluita davant de la incomoditat que provoca la sensació de fracàs i els sentiments d'enveja. Un retrat de Hawaii, la seva mitologia i uns personatges que ens commouen i ens acompanyen més enllà de l'última pàgina. Sarah Moss — «Taurons en temps de salvadors és una novel·la brillant i un dels llibres més captivadors i memorables que he llegit enguany. Les frases resplendeixen, les veus narratives es mantenen característiques i autèntiques, i sota el realisme de pobresa i pèrdua sonen les notes profundes del rerefons màgic. No volia que s'acabés.» Imbolo Mbue, The New York Times Book Review — «Taurons en temps de salvadors potser és el seu debut, però Washburn de­mostra ser un veterà a l'hora de disseccionar les maneres com els llocs, i els vincles que hi tenim i les formes de desvincular-nos-en, ens trenquen i ens refan. Amb una prosa que en un paràgraf et deixa sense alè just abans de fer-te passar lliscant al següent d'una manera suau i tendra, aquest escriptor apassionant ens crida a veure Hawaii en la seva totalitat. A cada racó d'aquesta novel·la hi ha misteri i bellesa.» Sarah Neilson, The Seattle Times — «De tant en tant, una primera novel·la irromp al món entonant d'una manera tan inesperadament perfecta i melòdica que llegir-la et fa sentir de meravella. La prosa sensorial de Washburn és un regal, com els personatges del llibre. Tots dos submergeixen el lector i el deixen buscant, buscant-hi quins són els mapes i les històries que ens guien.»

Taurons en temps de salvadors

PREMI LLIBRETER 2022 «Rebecca Makkai ha escrit un llibre que és un regal: emotiu, fascinant i ple de vida.» Téa Obreht El 1985, mentre el Yale Tishman comença a prosperar en l'àmbit professional, Chicago es veu devastada per l'epidèmia de la sida. A poc a poc veurà com els seus amics emmalalteixen, i la ciutat i la seva vida canvien per sempre. Trenta anys després, la Fiona, amiga de joventut del Yale, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda. Amb dolor, retroba el món que creia haver deixat enrere i reflexiona rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves. Els grans optimistes és una història absorbent i emotiva sobre com viure la vida en temps de crisi, una novel·la commovedora que ens confronta amb la pèrdua, l'amistat, la traïció, la supervivència i l'amor de la mà d'uns personatges inoblidables. Viet Thanh Nguyen — «Makkai ha creat una història emotiva sobre Chicago i París, el passat i el present, sobre els joves que van morir a causa de la sida i els que van sobreviure. I per tal com la novel·la evoca el poder que té l'art per commemorar els difunts, Els grans optimistes és un testimoni commovedor.» Laura Collins-Hughe, The Boston Globe — «Captivadora i emocionant.» Garth Greenwell — «Aquesta novel·la expansiva i amb un cor enorme mostra la magnitud del trauma de la primera crisi de la sida i mostra, també, la magnitud de la indignació i l'amor que van revoltar-s'hi. Makkai ens regala uns personatges devastats però que no es rendeixen, que es mantenen fidels a l'amistat i a una vida irrefrenable de desig i alegria, fins i tot quan s'encaren a la mort. M'ha encantat.» Michael Upchurch, Chicago Tribune — «Simfònica. Els grans optimistes s'eleva amb magnificiència. Makkai domina plenament la perspectiva intergeneracional. És una novel·la remarcablement viva tot i la pèrdua que hi ha al seu si. I afina molt a l'hora de tractar com sentim que les coses que el món ens aboca estan desarticulades respecte a les vides que portem.»

Els grans optimistes

Premi dels llibreters francesos 2019 «És una de les novel·les més convincents que he llegit en molts anys.» Essie Fox Quan el pare Gabriel va a beneir el cos d'una difunta a l'asil, troba unes llibretes amagades sota el seu vestit. Així coneix la història de la Rose, la filla d'una família d'agricultors que ha estat venuda pel seu pare a un home benestant. Aïllada en una mansió enmig del bosc i separada de tots aquells que estima, la jove és sotmesa a tota mena de maltractaments i s'acaba convertint en la peça clau d'un pla macabre que ningú gosa aturar. Aquest relat colpidor descriu la vida de servitud d'una nena obligada a fer-se gran abans d'hora a la França rural de finals de segle XIX. Franck Bouysse ens presenta un text que navega per les complexitats del desig i la resiliència i es converteix, pàgina a pàgina, en una exploració sobre l'abús de poder i la fortalesa humana. Gilles Heuré, Télérama — «Bonic i cruel, aquest llibre és principalment un homenatge a tot el que les paraules són capaces d'expressar.» La Libre — «Són pocs els que, com Franck Bouysse, aconsegueixen escriure sobre l'inefable amb tanta subtilesa i intensitat. Malgrat la brutalitat i la foscor de certes pàgines, Nascut de cap dona és un llibre profundament commovedor i lluminós.»

Nascut de cap dona

De l'autor d' Istanbul Istanbul En Boratin, un cantant de blues de vint anys que ha intentat suïcidar-se saltant del pont del Bòsfor, torna a casa després d'una breu recuperació a l'hospital. Pateix una amnèsia parcial que no li permet recordar qui és però sí dades i fets històrics, tot i que no pot endreçar-los en el temps. Alliberat del dolor i la història personal que el va empènyer a intentar matar-se, el jove passa el temps passejant per Istanbul, reflexionant amb estranys i amics sobre què ens fa ser qui som, submergit en un laberint de narracions sobre la ciutat i el seu passat. Burhan Sönmez guia de manera brillant el lector a través de la ment d'en Boratin i planteja dues preguntes cabdals: qui som, sense els records que ens configuren? I: quin paper juga en la nostra identitat el passat del lloc on vivim? L'autor ens ofereix un text ple d'històries que llisca, suaument, pels revolts i els significats de la memòria, el poder i la fortalesa humana. The New York Times — «Aquest llibre es llegeix com un somni febril. En Boratin és un heroi existencial lànguid que navega pels seus dies alienat com si fos un dels protagonistes de Camus.» Publishers Weekly — «Una meditació filosòfica i cerebral sobre la memòria i el que significa viure sense; accessible i profunda, recorda Albert Camus i Patrick Modiano […]. És un llibre que, sens dubte, perdurarà en la ment del lector.» Literary Review — «Sönmez guia el lector de manera brillant. Utilitza la narració (anècdotes, faules i històries) per descriure lliçons que són valuoses per entendre la vida. L'entorn és vibrant, i encara que no he estat mai a Istanbul, després d'haver llegit la novel·la tinc una sensació de familiaritat amb la ciutat.» John Ralston Saul — «Amb Laberint, Burhan Sönmez afegeix un altre element important al retrat que fa de la vida actual, amb Turquia com a escenari de tots els nostres drames. De fons, sembla que es pregunta si és possible que societats com la nostra sobrevisquin si se'ns permet recordar.»

Laberint

Premi Roman News i Premi Rive Gauche «Cada pàgina crema.» Le Monde des Livres Saturn parla de la mort d'un home de trenta-quatre anys que deixa òrfena una nena de quinze mesos. És un fresc del dolor d'aquesta filla quan, amb el temps, prova d'entendre l'absència del pare i el terratrèmol de disputes familiars, mentides i versions d'una història que no li han explicat mai sencera. És, també, un retrat d'una família i una època marcades per la guerra d'Algèria, pel trastorn mental i pel pes que cadascú carrega sobre les generacions següents. Sarah Chiche reflexiona sobre l'exili i el dol, i sobre tots aquells relats que ens expliquem a nosaltres mateixos per poder seguir endavant. Amb un llenguatge ric i elegant en les formes, aquesta novel·la captiva per la seva profunditat emocional. Colombe Schneck, Madame Figaro — «Gràcies a una escriptura intrèpida, a unes paraules que primer s'amunteguen i després s'alenteixen, Sarah Chiche ofereix al lector la seva força viva, plena de joia.» Muriel Fauriat, Le Pèlerin — «Amb Saturn, Sarah Chiche signa un text tràgic i magnífic sobre l'exili, el dol i la malaltia mental. Cada línia agafa el lector pel coll.»

Saturn

Premi Literari Manuel de Boaventura 2021 «Couto és capaç de trobar bellesa als llocs i les situacions més extrems.» El Nacional El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d'infància, per rebre un homenatge mentre s'anuncia l'arribada d'un cicló tropical demolidor. Allà coneix la Liana, una dona misteriosa que resulta ser la neta de l'inspector de la policia secreta que va detenir el pare d'en Diogo fa més de quaranta anys. Junts, s'endinsaran en una investigació per redibuixar la personalitat d'aquesta figura paterna enigmàtica i compromesa. Alhora, la Liana també descobrirà les veritats de la seva pròpia història, marcada per la mort d'una dona en caure al buit. Mia Couto ens fa navegar entre dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat: la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai. Amb una prosa poètica i lírica, l'autor ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra. Sergio Abranches — «Aquest és un llibre de múltiples lectures i significats, d'aquells que recorren una reconstrucció del nostre passat i ens poden ofegar en els nostres propis records.» Jurat del Premi Literari Manuel de Boaventura 2021 — «Es tracta d'una narrativa amb una maduresa literària elevada que, amb una sensibilitat particular, aconsegueix creuar les diferents línies temporals de la realitat moçambiquesa, oferint al lector una representació expressiva del país en el període colonial i postcolonial.»

El cartògraf d'absències

«Una oda a la natura salvatge i una invitació a l'aventura.» Le Journal de Québec Després de sobreviure a un greu accident de trànsit i a un hivern implacable, un jove deixa enrere l'aïllament i la privació i s'endinsa al bosc per reunir-se amb el que queda de la seva família. Ben aviat coneix un nen que l'acompanyarà en la travessia i junts hauran d'esquivar els perills d'un entorn hostil amb uns habitants que només pensen en ells mateixos. Un cop arribats al seu destí, i lluny de trobar un recer, es veuran obligats a adaptar-se a un món canviant que es debat entre la imposició dels valors antics i la determinació d'explorar noves maneres de viure. Les ombres fugaces és un text fosc i alhora lluminós sobre una comunitat a punt d'ensorrar- se per una amenaça que no prové del clima ni dels elements naturals, sinó dels mateixos éssers humans. Christian Guay-Poliquin es reivindica amb aquesta novel·la com l'escriptor sòlid i elegant que va enamorar milers de lectors amb El pes de la neu. Marie-France Bornais, Le Journal de Québec — «Excepcional! Després de gaudir d'èxit internacional amb El pes de la neu, Christian Guay-Poliquin torna amb una oda a la natura salvatge i una invitació a l'aventura, Les ombres fugaces. Una recerca per un bosc ple de perills, les aliances necessàries i l'art de la supervivència són al cor d'aquesta història mil·limetrada.» Evlyne Leraut, Babelio — «Les ombres fugaces és transcendent. Un futur clàssic, un llibre etern i de culte.»

Les ombres fugaces

«No trobareu una lectura més estimulant, en aquests temps foscos.» Irvine Welsh Després de tenir un accident de cotxe, en Jarred ha d'acceptar que no podrà caminar mai més i es veu obligat a tornar a casa del seu pare, amb qui no parla des de fa deu anys. Mentre s'encaren als traumes familiars del passat i intenten crear una nova relació menjant dònuts i cuidant orquídies, en Jarred haurà d'aprendre a transitar per la vida sense caure en l'autodestrucció. Els personatges d' El covard són viscerals i honestos, profundament humans, impossibles d'oblidar, i no busquen endolcir el tràngol ni despertar llàstima. Brutalment divertida, aquesta novel·la tendra i provocadora és una reflexió sobre el dolor i el perdó i com sobreviure en un món que no està pensat per a tothom, i també sobre les oportunitats que tenim per reconstruir-nos. The Guardian — «Sorprèn des de les primeres línies. Punyent, gairebé de manera intolerable. Un viatge emocional que t'inspira; tendre, savi, una novel·la brutalment divertida.» The Times — «Escrita amb perspicàcia i amb una astúcia salvatge, és edificant perquè McGinnis és un realista que no intenta ensucrar l'experiència amarga d'intentar transitar per la vida amb cadira de rodes. Els seus personatges són vívids i impossibles d'oblidar, i hi ha un rerefons d'optimisme que ens mostra les diverses maneres en què les nostres vides enfangades es remouen i es transformen en alguna cosa millor.» Irvine Welsh — «Aquest llibre tan bonic és un testament de com la gent pot tornar a forjar vincles emocionals trencats i reparar relacions que semblaven perdudes, malgrat tot. No trobareu una lectura més estimulant, en aquests temps foscos.»

El covard

«Un univers narratiu singular i únic com el de Kafka, Joyce i Borges.» Uwe Tellkamp Som a l'any 1989 i a Romania comença la revolució contra el socialisme de Ceaușescu: la ciutat bull, efervescent, i els carrers reflecteixen el desesper d'una població extenuada. A Bucarest tot és misèria, gana i runes. La mare del protagonista es refugia en el record dels seus ancestres i ell, ja convertit en un jove madur, es pregunta com escriure en aquest escenari apocalíptic. Com un calidoscopi de consciència esberlada, el narrador tanca la seva obra monumental amb una plenitud tremolosa com les ales d'una papallona. En aquesta última entrega d' Encegador, Mircea Cărtărescu torna a delectar-nos amb una prosa onírica, absorbent i política. Evoca altra vegada el somni, la crítica i la poètica que l'han convertit en un dels escriptors més importants del segle XXI, i posa punt final a la trilogia que ha marcat, de manera prodigiosa, la seva carrera literària. Christian Moraru, American Review — «Cărtărescu està conquerint Europa amb la nostàlgia com a escut, i a França, Itàlia i Alemanya s'endú un premi rere l'altre.» Cinzia Fiori, Corriere della Sera — «Mircea Cărtărescu té una capacitat d'escriptura extraordinària, una densitat en la narració poc usual i un talent per a la imaginació que acaba seduint fins i tot els lectors de novel·les més convencionals. Només cal seguir-lo fidelment i, de sobte, tot es connecta, regalant aventures, coneixements, reflexions i sorpreses.»

L'ala dreta

PREMI LLIBRETER 2024 «Una obra escrita contra el silenci.» EITB Euskadi Un home reposa inert en un llit d'hospital després d'haver patit un ictus. Una dona l'observa, corpresa, des d'una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s'ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d'un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà. Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l'origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s'escriuen, aquesta obra transita per l'existència d'una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l'amor. Jon Agirre, Diario Vasco — «Una crònica íntima.» Elvira Navarro — «La bona literatura desvetlla, i això fa Eider Rodriguez: posar-nos davant del mirall a través d'un recorregut intens per les ombres dels nostres temps. Llegir-la és conèixe'ns, i alleuja i fa mal.» Jurat Premis Euskadi — «Una literatura d'alt nivell.»

Materials de construcció

«Una exquisida declaració d'amor a la vida.» Tayari Jones «Deliciosa i absorbent, expansiva i entretinguda. Tothom es preguntarà per què van trigar tant a reconèixer la bellesa i el drama i el dolor de la creació humana que hi ha en els videojocs.» The New York Times Book Review Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l'afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l'alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d'encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d'aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s'enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia. Demà, i demà, i demà és un relat sobre la nostra necessitat de connectar, d'estimar i de ser estimats. Una obra commovedora sobre els límits de l'amistat i l'amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació. Tayari Jones – «Zevin ha escrit una exquisida declaració d'amor a la vida, amb els seus jardins de roses i els seus camps de mines. Amb saviesa i vulnerabilitat, explora la naturalesa dels vincles humans. Aquesta novel·la i els seus personatges inoblidables no tenen límits. Llegir aquest llibre és riure, plorar, aprendre i créixer.» Nathan Hill – «Una magnífica història sobre la vida i els seus puzles més complicats: l'amistat, la família, l'amor, la pèrdua. Una novel·la que és divertida i punyent i nostàlgica i devastadora. M'ha guanyat el cor.» Ron Charles, The Washington Post – «Un tour de force. Una demostració commovedora sobre el poder de combinar la ficció amb el joc.» Maureen Corrigan, NPR – «Una novel·la enorme i meravellosa que tracta un tema poc explorat i que aconsegueix ser una peça d'art de debò i, alhora, entretenir immersivament.» Chika Gujarathi, BookPage – «És impossible de dir com t'enamoraràs d'aquesta novel·la, però segur que no ho podràs evitar. El món artístic de Gabrielle Zevin és ple d'uns personatges tan genuïns i entranyables que començaràs a estimar-los com si fossin de veritat. La relació entre en Sam i la Sadie és pura màgia, profunda i complexa, i va molt més enllà d'una història d'amor.» The New York Times Book Review – «Deliciosa i absorbent, expansiva i entretinguda. Tothom es preguntarà per què van trigar tant a reconèixer la bellesa i el drama i el dolor de la creació humana que hi ha en els videojocs.» The New Yorker – «Hi trobem reflexions sobre l'originalitat, l'apropiació cultural, les similituds dels videojocs amb altres formes artístiques, les possibilitats alliberadores d'habitar el món virtual, i la manera com l'amor platònic pot ser més profund i més satisfactori —sobretot en el context d'una associació creativa— que una relació amorosa.»

DEMÀ, I DEMÀ, I DEMÀ

De l'autora de Les nostres riqueses, Menció Especial del Premi Llibreter 2019 Una jove algeriana establerta a París ha de tornar al seu país d'origen per assistir al casament de la seva germana petita. Dies abans del viatge comença a sentir la inquietud del retorn: s'ha convertit en una persona autosuficient i ben posicionada, però continua soltera. La insistència de la seva mare en la necessitat del matrimoni i en quin ha de ser el seu propòsit com a dona la submergiran en un mar de dubtes i l'obligaran a buscar els motius que l'allunyen de tot allò que la defineix i de la manera com l'han educat. Un relat tragicòmic sobre aquells que queden al mig. Jeanne de Ménibus, Le Figaro Magazine — «De la ploma impressionista de Kaouther Adimi afloren l'humor i la ira, la fascinació i la tristesa, una bella sensibilitat poètica.» Claire Julliard, L'Obs — «Aquest relat commovedor mostra la doble angoixa de les dones exiliades i incideix en aquesta joventut desorientada en un país pres per la violència.»

Pedres a la butxaca

«L'evocació de Whitehead del Harlem de principis dels seixanta, farcida de traïcions i de dobles morals, vidres trencats i somnis perduts, és irresistible. Una carta d'amor a un temps i un lloc.» Hamilton Cain, Star Tribune En Ray Carney és un comerciant honest que té una botiga de mobles barats a Harlem. La seva dona està embarassada i sembla que la vida els somriu. Però quan l'economia comença a fer figa, el cosí d'en Ray li demana ajuda per atracar l'històric Hotel Theresa. Serà llavors quan es veurà envoltat de criminals d'alta volada i s'haurà d'enfrontar a un conflicte intern violent: qui és ell? El pare de família honrat o un delinqüent emmascarat? Com podrà salvar el seu cosí i, al mateix temps, mantenir la reputació? El ritme de Harlem és un drama moral i alhora una novel·la policíaca. És també un llibre trepidant sobre la raça i el poder. I sobretot és una carta d'amor a un barri, Harlem, ple de personatges originals que brillen amb llum pròpia. Constance Grady, Vox.com – «Un joc extremament intel·ligent, una novel·la de lladres que també és una obra moral sobre les polítiques de respectabilitat, una comèdia familiar disfressada de gènere negre. El ritme de Harlem es llegeix com un llibre on el seu autor s'ho va passar molt i molt bé mentre l'escrivia. El diàleg té ganxo i ritme però el més admirable de tot plegat és la construcció del personatge d'en Ray, que fa avançar la narració amb una ambició implacable. Aquest llibre és una explosió.» Janet Maslin, The New York Times – «Un llibre ric i salvatge que podria passar per literatura de gènere. És molt més que això, però només pel valor que té com a producte d'entreteniment, Whitehead ja hauria de comptar amb el mateix èxit popular queç va rebre amb les dues novel·les anteriors, El ferrocarril subterrani i Els nois de la Nickel.» Denny S. Brice, NPR – «Colson Whitehead té dos Pulitzers al seu palmarès, així com molts altres premis per les seves celebra- des novel·les. El ritme de Harlem és un thriller policíac intrigant que n'afegirà uns quants més. És una novel·la fabulosa de lectura obligatòria.» Clifford Thompson, The Wall Street Journal – «Una novel·la excitant que t'embolcalla.» San Francisco Chronicle – «Vertiginosa, perspicaç i molt divertida. El ritme de Harlem és una novel·la sobre la raça, el poder i la història de Harlem, tot plegat amb aparença de thriller criminal.» Walton Muyumba, The Boston Globe – «Enlluernadora. Apassionant i intel·ligent.» Steph Cha, Los Angeles Times – «Una lectura espectacularment plaent i alhora literària. També és una novel·la negra addictiva i sense manies.» Associated Press – «El ritme de Harlem és una farsa salvatgement entretinguda. Però, com és d'esperar en un doble guanyador del premi Pulitzer i d'una beca MacArthur, Whitehead també ens ofereix una denúncia devastadora i fonamentada històricament de les vides separades i desiguals dels blancs i els negres a la Nova York de mitjans de segle xx.»

El ritme de Harlem

PREMI PULITZER 2023 «Quina novel·la més radiant, profunda i commovedora.» Lauren Groff A la Nova York de principis de segle XX, tothom coneix en Benjamin i la Helen Rask. Ell és un magnat llegendari de Wall Street; ella, la filla brillant d'uns aristòcrates excèntrics. Junts, han assolit el cim d'un món de riquesa que sembla infinita. Però la seva fortuna i grandesa s'envolten de xafarderies, i aviat els rumors sobre les maniobres financeres d'en Benjamin i la solitud de la Helen comencen a escampar-se, alhora que la dècada dels aparentment feliços anys vint arriba a la fi. Tot i que aquesta, és clar, no és l'única versió de la història. Fortuna ens parla de classes socials, de capitalisme i de cobdícia. Una novel·la que acompanya el lector en la recerca de la veritat i ens mostra que el poder manipula els fets i en refà la narrativa segons el seu interès. Una epopeia elegant i polièdrica que recupera les veus enterrades sota els mites que justifiquen la nostra desigualtat fonamental. Michael Gorra, The New York Times Book Review — «És intricada, atrevida i ens sorprèn constantment. La mateixa prosa de Díaz manté una distància asèptica, independentment del narrador. Gran part del plaer de la novel·la deriva de la seva imprevisibilitat, del seguit de sorpreses que anem trobant a cada part.» Ron Charles, The Washington Post — «Les úniques certeses que tenim són la genialitat de Díaz i que el llibre és d'un valor incalculable. És un trencaclosques elegant i irresistible executat a la perfecció.»

Fortuna

Només la força d'una amistat veritable pot empènyer dues noies a rebel·lar-se contra la injustícia Un matí del 1936, a la riba del Lambro, dues nenes de dotze anys, en xoc i mig despullades, miren d'amagar el cos d'un home que s'acaba de morir. Una d'elles, la Francesca, serà qui ens explicarà la història. Filla d'una família de classe mitjana, rememora els temps en què cada dia observava una nena salvatge que jugava amb altres nens al riu, descalça i amb les cuixes esgarrinxades i sempre brutes. El magnetisme que desprèn fa que la Francesca vulgui fer-se amiga seva per sobre de tot, fins i tot de les males llengües que l'envolten i consideren que està maleïda. Al poble, li diuen la Malnada. Aquesta novel·la, ambientada en la dictadura de Mussolini, ens parla de l'amistat, denuncia l'opressió i reflexiona sobre el sentit i la importància de la desobediència. Crua i directa, mostra la força de dues noies que no es volen sotmetre a l'abús de poder dels homes cap a les dones ni a cap mena de tirania. Juan Milà, HarperVia — «Quin debut més impressionant. La història que explica Salvioni s'obre amb una energia que et propulsa des de la primera pàgina i submergeix el lector en el món intens de l'amistat adolescent. És una lectura que es gaudeix de debò. La veu de Salvioni, forta i convincent, se't queda a dins.» Agenzia Nazionale Stampa Associata — «Un debut ­ estel·lar.» Anne Michel, Éditions Albin Michel — «La Malnada és tan vívida que sembla que la puguis tocar a través de les pàgines. És un personatge que qualsevol editorial voldria tenir al seu catàleg.»

La Malnada

«Una novel·la excepcional i captivadora que és, alhora, local i absolutament universal.» Jurat del Premi Oceanos Premi LeYa 2018, Premi Ocea­nos 2019 i Premi Jabuti 2019 La Bibiana i la Belonísia són dues germanes que viuen a Água Negra, una plantació del nord-oest del Brasil. Quan són petites descobreixen una maleta sota el llit de la seva àvia amb un ganivet esmolat a dins. Aquesta troballa els canvia la vida per sempre i des de llavors es veuen obligades a no separar-se l'una de l'altra i a mimetitzar-se fins al punt que es tornen indistingibles. Però els seus camins s'aniran separant a mesura que passin els anys, i això les obligarà a recuperar i identificar la seva veu individual, enterrada pels esdeveniments viscuts durant la infantesa. Arada torta és una novel·la polifònica, màgica i commovedora que clama contra la injustícia i que posa al centre la importància de la terra com a llar, i del paper de la dona i de la raça. Convertida en tot un fenomen al Brasil, ens revela una realitat llunyana alhora que aborda temes tan universals com la transcendència dels vincles familiars i de l'amor incondicional. Miguel Sanches Neto —«Amb aquest material tan sòlid, Itamar Vieira Junior ha construït una novel·la important que ressitua la literatura brasilera contemporània.» Ana Bárbara Pedrosa, Revista Pessoa — «Una obra bella, poderosa i commovedora, que ens presenta una ficció imponent amb una simplicitat que turmenta.»

Arada torta

De l'autor de QualityLand: «Un encert: m'ha fet riure sense sentir-me escapista; i m'ha fet sentir crític sense abandonar l'humor.» Vicenç Pagès Jordà, L'Avenç A QualityLand en Peter Aturat ha aconseguit feina com a terapeuta de màquines domèstiques i tot sembla rutllar de primera, però la Kiki Desconeguda està indagant en el seu propi passat i ha cridat l'atenció d'un assassí invencible. En Peter de seguida veurà com se li acaba la tranquil·litat. Intel·ligència artificial, creació de records a la xarxa i drons que et porten el menjar a casa: en aquesta nova i enginyosa proposta, Marc-Uwe Kling mostra l'absurditat del món on vivim, governat pel big data i els algoritmes. Una novel·la satírica que ens torna a alarmar per les semblances amb la realitat. Un llibre ple d'idees intel·ligents, personatges estranys i girs argumentals sorprenents. Kristian Teetz, RND — «Anant al futur, Kling comenta sempre el nostre present. Com en les seves distopies, no és tan important l'argument sinó l'experiència del món, la manera com s'ordena. Les històries de Kling tracten temes universals que ja hem llegit altres vegades, però mai en aquest món tan divertit i alhora terrorífic.» Lisa Reim-Benke, Belletristik Couch — «Hi ha moltes idees esbojarrades entre la sàtira i la crítica social, i una burla de la digitalització del nostre món.» Spiegel Kultur — «Sí, una distopia pot ser així de divertida.»

QualityLand 2.0

«Quina veu! A vegades massa dolorosa per seguir llegint, però t'arrossega en tot moment i no pots parar.» The Washington Post Quan el propietari del pis on viu la Kiara Johnson, una adolescent d'Oakland, li notifica l'augment del lloguer, el món se li capgira de manera precipitada. Mentre suplica al seu germà, Marcus, que trobi una feina per ajudar-la i s'encarrega d'en Trevor, un veí de nou anys abandonat per la seva mare, la Ki busca com sortir-se'n. Però quan les decisions que pren la duguin a ser el testimoni clau en una trama de corrupció policíaca, es veurà immersa en una tempesta mediàtica que assolarà la seva intimitat i la de la seva família. + Criatures nocturnes és un llibre que es fixa en la llum que emergeix de la foscor més absoluta, alhora que denuncia l'opressió i clama contra els abusos institucionals. Leila Mottley ens regala una novel·la d'alt voltatge poètic que ens fa vibrar pàgina rere pàgina. San Francisco Chronicle — «Mottley plasma amb naturalitat la vida quotidiana, la manera com la gent i les ciutats respiren i escupen i tremolen. És una escriptura impassible, que t'acarona mentre et fulmina: els passatges més foscos i denigrants donen pas a la llum de manera fiable.» The Wall Street Journal — «El lloc on la Kiara troba esperança és en aquesta família apedaçada d'amics i parents que aconsegueix mantenir unida. A través d'aquests vincles, la novel·la de Mottley, aparentment fatalista, troba una humanitat exultant.»

Criatures nocturnes

«Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.» The New York Times Book Review Louise: pèl-roja, de bellesa exuberant, casada, adúltera. Pel cos se li estén una malaltia que l'amant desconeix. L'obsessió fa que es lliurin als plaers d'una relació desenfrenada, amarada de desig i sexe, en què les pells es fonen l'una amb l'altra d'una manera que no havien experimentat mai. Fins que arriba la por i, de retruc, la distància, però no el final de l'atracció. Escrit al cos és un dels textos que va consagrar Jeanette Winterson com una de les escriptores més singulars del nostre temps. En aquest llibre, provocador i delicat, l'autora despulla les relacions i les allibera de la moral i les convencions socials per mostrar-nos que l'amor, sigui de la naturalesa que sigui, deixa traces inesborrables de vida i passió als nostres cossos. The Times — «Aquest llibre és una immersió profunda i sensual, un culte al cos, per dins i per fora.» The Guardian — «En part història d'amor, en part tractat filosòfic, en part guia d'anatomia, Escrit al cos desafia la categorització, prescindint de clixés i estereotips per forjar, a partir de la crua fisicitat del cos mateix, un nou llenguatge per a l'amor.» The New York Times Book Review — «Una obra ambiciosa, que és alhora una història d'amor i una meditació filosòfica sobre el cos… El resultat és un text constantment revelador sobre el fenomen de l'amor.»

Escrit al cos

«Un testimoni impressionant de la necessitat de rescatar del mar persones en dificultats.» Roberto Saviano, Corriere della Sera 1940. Itàlia està en guerra. Salvatore Todaro comanda el submarí Cappellini, navegant per les aigües de l'Atlàntic. Un vaixell enemic és a la vista. El comandant fa el que ha de fer: l'enfonsa. Aleshores, desobeint ordres superiors però respectant la llei del mar, en rescata els supervivents i els salva la vida. Aquesta és la història del que va passar a bord del submergible, un espai atapeït, ple d'esperança i solidaritat, de baralles i d'àpats reconfortants. Comandant és també un crit atemporal d'indignació contra la barbàrie de tot conflicte bèl·lic, i la reivindicació de qui està disposat a fer prevaldre, malgrat tot, els valors humanitaris. Arnaud de La Grange, Le Figaro — «Amb una escriptura tan impactant com un torpede, Sandro Veronesi i Edoardo De Angelis donen vida a una lliçó d'humanitat i valentia en alta mar, en plena Segona Guerra Mundial.» Zita Dazzi, La Repubblica — «És un llibre que traspua dolor i tendresa a cada línia, on és fàcil de llegir el subtext de l'episodi històric, és a dir, la història dramàticament actual dels rescats al mar, posant al lloc dels mariners d'en Todaro els voluntaris de les ONG implicades al Mediterrani per rescatar de les ones la vida dels exèrcits desarmats dels últims del món.»

Comandant

NOMINADA AL PREMI LLIBRETER 2025 CANDIDATA DEL PREMI BOOKER 2022 «La prosa de Magee és sempre lluminosa, emocionant i penetrant.» The Guardian En Lloyd, un pintor que va de baixa, decideix passar uns mesos en una illa remota de la costa irlandesa per trobar la inspiració. Però no és l'únic que hi viatja: en Masson, un lingüista francès, duu quatre anys fent una tesi sobre la singularitat del gaèlic irlandès i n'és un protector ferotge. Les dificultats que tenen per conviure l'un amb l'altre trasbalsen els habitants de l'illa, que hauran de fer-se valer davant dels prejudicis externs. Aquesta novel·la extraordinària, coral i irònica confronta el lector amb les idees preconcebudes sobre com es defineixen els llocs i les cultures. Amb uns personatges inoblidables i tendríssims, La colònia mostra els efectes devastadors de l'imperialisme, que traspassa als individus i en determina els actes. The Times — «Quin alleujament trobar una novel·la que tracti el lector com un adult, que sigui fresca sense seguir modes literàries, provocativa però no esperpèntica, idiosincràtica però totalment gratificant, des de l'originalitat estranya de les primeres pàgines fins al final.» The New York Times — «Magee se submergeix en les vides interiors dels personatges, que tenen molt a dir-se sobre les lluites de poder que tenen lloc davant seu, fins i tot si, quan no estan sols, acostumen a quedar-se en silenci.»

La colònia

«Com en totes les novel·les de Ward, l'escriptura és tant lírica com profundament controlada.» The Guardian Aquest és un viatge on acompanyem l'Annis des dels camps d'arròs de les Carolines fins als mercats d'esclaus de Nova Orleans i al cor d'una temible plantació de sucre de Louisiana. Venuda al sud per l'esclavista blanc que la va engendrar, lluita per sobreviure i es deixa posseir pels records de la seva mare i les històries de la seva àvia guerrera africana. Jesmyn Ward, que ha guanyat dues vegades el prestigiós National Book Award, ens ofereix una novel·la que ens empeny a enfrontar-nos a les adversitats i a reclamar el nostre propi lloc. Minuciosa, punyent i transcendent, aquesta història de renaixement i de reparació té totes les característiques convertir-se en un clàssic nord-americà. Javier Aparicio Maydeu, El País — «Torna Jesmyn Ward després de guanyar el seu segon National Book Award, convertint-se en referent majúscul de la narrativa afroamericana, i torna esmolant el llapis de la seva prosa lírica i hipnòtica.»

Aquest món sense llum

De l'autora de Gent normal i On ets, món bonic «Una intel·ligència excepcional.» Zadie Smith En Peter i l'Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d'escacs professional que sempre s'ha considerat un inadaptat social, l'antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l'enterrament del pare, s'embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret. Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar. The Guardian – «El fenomen literari de la dècada.» El País – «Literatura en majúscules.» The New York Times Book Review – «Les novel·les de Rooney tenen l'inusual poder de fer allò que sol fer la literatura realista: mostrar com pensen i actuen en privat els nostres coetanis, i permetre veure'ns reflectits en els seus dilemes. Hi ha molt pocs escriptors contemporanis que puguin aconseguir el que fa Rooney amb la seva escriptura i els seus personatges.» The Washington Post – «L'habilitat de Rooney per submergir-se a fons en els detalls minuciosos de les emocions dels seus personatges i, alhora, mantenir la imatge desarrelada i desenfadada de l'era d'Instagram, reflecteix la preocupació actual per l'aparença per sobre de la vulnerabilitat. Aquí, joventut, amor i covardia s'entrellacen inevitablement, destil·lats en una novel·la que reclama ser llegida compulsivament, d'una tirada.» Esquire – «Etiquetar Rooney com una escriptora millennial és subestimar els dons prodigiosos que té: la deliciosa agudesa psicològica que fa que les seves novel·les espetarreguin i l'habilitat per explorar la influència dels sistemes sociopolítics sobre els individus que, alternativament, pateixen i es desenvolupen suportant-ne el pes.» Vogue – «Rooney ha inventat una sensibilitat que és només seva: alegre i aguda, lliure d'artificis però que desborda saviesa i intensitat.»

Intermezzo

Premi Booker 2023 Una nit plujosa a Dublín, uns trucs a la porta sorprenen l'Eilish Stack: dos agents de la nova policia secreta d'Irlanda volen interrogar el seu marit, el Larry, professor i sindicalista, i li adverteixen que s'ha de mantenir apartat de qualsevol afer polític en contra del Partit de l'Aliança Nacional, que ha pres el control de la República d'Irlanda. Ben aviat l'Eilish es veurà obligada a preguntar-se fins on pot arribar per salvar tot allò que li importa, i què —o qui— està disposada a deixar enrere. Emocionant, aterridora i propulsiva, El càntic del profeta és una obra d'una gran originalitat que ofereix una visió devastadora del col·lapse de la societat i un retrat profundament humà de la lluita d'una mare per mantenir unida la seva família.

El càntic del profeta

«Un tractat enlluernador, una anatomia magnífica i complexa sobre el robatori, l'estafa i el joc d'estratègia.» The New York Times En Ray Carney s'ha retirat dels seus afers delictius, o almenys ho intenta. Mentre la ciutat de Nova York s'ha tornat un lloc hostil i perillós, escenari d'una guerra violenta entre els Panteres Negres i la policia de l'estat, ell s'escarrassa a ser un bon pare de família i un botiguer exemplar. Però deixar enrere el seu passat criminal no és fàcil, i un dia, per fer feliç la seva filla May, demana un favor a en Munson, un policia retirat, que a canvi li farà un encàrrec moralment qüestionable. Corrupció, especulació i incendis: Manifest delictiu és una sàtira policíaca capaç de fer reviure l'univers i les pulsions d'un dels barris més vibrants dels anys setanta als Estats Units. The New York Times – «Whitehead doblega el llenguatge. Fa sinuosos els sons d'una ciutat i dels seus habitants empenyent-los contra els límits. Pot ser corrosivament divertit.» The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead.» The Guardian – «Un sentit de la història ben afinat. Whitehead desplega un estil eixut i dur que pot accelerar el ritme en qualsevol moment. Manifest delictiu continua la seqüència de factura brillant que va començar amb El ritme de Harlem, que descriu de manera complexa la història cultural i el drama familiar amb l'energia irresistible d'un thriller i la lucidesa incisiva de la sàtira social.» Financial Times – «Whitehead sempre ha estat un prosista excel·lent, però en aquest cas la seva capacitat per donar vida a un món és magistral i sembla que ho faci sense esforç, una combinació impecable d'estil i temàtica.»

Manifest delictiu

«Una conmovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà.» Publishers Weekly Quan una nova onada de violència sacseja Sarajevo, la Zora, artista i professora, envia la seva mare i el seu marit a Anglaterra. Ella, però, decideix quedar-se, i abans que tingui temps d'adonar-se'n, esclata la guerra que sotmet la ciutat a un setge sense precedents. Els dies es tornen incerts: la llibertat ha desaparegut i la vid es veu amenaçada. La dona es troba envoltada, de cop, de tot de veïns que amb prou feines coneix però amb qui comparteix un objectiu comú: teixir una comunitat que els permeti preservar la vida. Papallones negres és una oda a una ciutat i als habitants que van ser capaços de mantenir-hi viva la flama de l'esperança. Sorprenent i lírica, aquesta novel·la ens retorna a uns fets brutals que van sacsejar el món sencer, i ens mostra com l'amor, l'art i l'amistat es van convertir en aliats per combatre l'horror. The New York Times — «Papallones negres defensa la importància de l'art en temps de guerra. Extreu bellesa i esperança del patiment. Morris és una escriptora brillant per parlar dels llocs. El seu Sarajevo està dibuixat pulcrament, tan vívidament representat com el Caire de Naguib Mahfuz. És una obra literària que transforma l'horror i la violència en força vital.» Booklist — «Aquesta primera novel·la impressionant de Priscilla Morris fa un retrat inoblidable d'una artista i la seva comunitat assetjada en el Sarajevo de la dècada del 1990. Una novel·la formidable que perdurarà en els lectors molt després de l'última pàgina. La narració excepcional de Morris la converteix en una escriptora que cal seguir.» The Washington Post – «Amb aquests llibres Whitehead ha identificat deficiències en el gènere negre i ha injectat bellesa i gràcia en les seves convencions sovint massa previsibles i tòpiques. Va veure una epopeia invisible en el Harlem post Segona Guerra Mundial, un viatge de dècades a través de l'espai urbà més transcendent del segle xx per a la comunitat negra, i el va fer realitat. Són novel·les policíaques, sí; divertides i de ritme ràpid. També són els dos primers lliuraments d'una gran història èpica. Un estil novel·lístic en el seu millor moment. Totes dues juntes, millors i més ambicioses que cap altra obra de Whitehead. » Publishers Weekly — «El món que crea està perfectament epresentat i és com una commovedora carta d'amor a Sarajevo i a l'esperit humà. És difícil deixar aquesta obra de banda.» Chicago Review of Books — «Papallones negres consigna amb delicadesa una història de resiliència davant la destrucció, troba, amb vivesa, la bellesa en la llar pròpia fins i tot en els moments més foscos.» Bookpage — «Una història sobre l'art com a connector i creador de comunitat. Aquesta novel·la és devastadora i meravellosa alhora, impregnada d'un bri d'esperança.» Jurat del Women's Prize for Fiction — «Hi ha moments d'una brutalitat impactant al costat d'altres d'una bellesa i una resiliència inesperades. Exquisidament elaborat, el llibre batega amb tensió: no podíem deixar de llegir.»

Papallones negres

PREMI DE LITERATURA DEL CONSELL NÒRDIC 2021 «L'escriptura és tan precisa, tan exacta, que la llum sempre s'obre camí a través de les tenebres.» Libération La narradora d'aquesta història és una jove groenlandesa que es deleix per deixar enrere el seu poble i anar-se'n a estudiar a Dinamarca. Allà, però, toparà amb els prejudicis dels companys i la soledat que li causa la distància amb la Maliina, la seva parella. És així com va caient en un malestar profund, i ella, una noia rebel que sempre havia perseguit la llibertat, inicia sense poder-ho evitar el camí cap a l'autocombustió. Mentrestant, al seu país cada vegada hi ha més cementiris amb flors de plàstic que marquen la fi de la vida de joves inuits. Aquest llibre aborda el col·lapse emocional d'una societat on la mort s'amaga sota el silenci de les famílies i les institucions. Implacable, ens mostra la duresa del pas cap a la vida adulta i el poder d'un amor radical que ho arrossega tot. Littérature du Quebec — «Una realitat que et deixa estupefacte i que t'esgarrinxa l'ànima i el cor. Una obra que deixa en el lector una empremta inesborrable.» Libération — «L'escriptura és tan precisa, tan exacta, que la llum sempre s'obre camí a través de les tenebres.» The Nordic House — «Una veu jove i important de Groenlàndia que vol fer-se sentir i s'ha d'escoltar: la Niviaq escriu de manera molt empàtica sobre estar sempre voltant i les dificultats de trobar un lloc on quedar-se que es pugui anomenar "casa".» Limina Rivista — «La vall de les Flors és una novel·la mortal, d'aquelles que et deixen sense alè, com després de rebre un cop de puny a l'estómac. De fet, La vall de les Flors és exactament un cop de puny a l'estómac. Poques plomes tenen el poder de conduir el lector a una espiral delirant i autodestructiva.» Le Monde — «Un crit literari que denuncia el silenci que envolta els nombrosos suïcidis dels seus compatriotes.» Rivista Studio — «La vall de les Flors és una joia de llibre que tot i abordar i explorar la mort, no deixa de ser divertit, salvatge, eròtic, ridícul, poètic.» Benzine — «Niviaq Korneliussen ens ofereix un text contundent i autèntic sobre la dificultat de ser, de ser un mateix i d'estar amb els altres.» Jyllands-Posten — «Una novel·la important i dura sobre la joventut i la cultura del suïcidi a Groenlàndia. Molt potent, que avança amb ritme i elegància.» Litteratursiden — «Mostra amb una elegància literària extraordinària el camí inevitable de la protagonista cap a la foscor que no pot defugir.»

La vall de les flors

De l'autor de Cançó de la plana, Capvespre i Benedicció «Haruf és un dels novel·listes contemporanis més elegants.»Time Out Després de vuit anys, en Jack Burdette torna a Holt. Però la seva aparició no és ben rebuda i reobre ferides que per a molts ja estaven tancades. Mentre uns es pregunten amb incredulitat com és que s'ha atrevit a tornar després del que va fer, d'altres comencen a clamar venjança. Serà en Pat Arbuckle, el director del diari local Holt Mercury, qui anirà desenterrant el passat d'aquest home imponent i hostil que no va acabar d'encaixar mai enlloc i que, un bon dia, va fugir sense cap motiu aparent amb un feix de bitllets robats sota el braç, deixant enrere la dona i els fills. Balada de Holt és la segona novel·la que va escriure Kent Haruf i l'última que quedava per Publicar en català. Amb aquest llibre es clou l'obra d'un autor perspicaç que va ser capaç de captar amb profunditat i molta tendresa la veu d'una comunitat que, malgrat els embats del destí, segueix obstinada per la vida.una sensibilitat i una capacitat de commoure extraordinàries. Ursula K. Le Guin, The Guardian — «Un escriptor d'una originalitat enlluernadora. Parla de manera pausada, amb intimitat però amb contenció, d'un adult a un altre. És curós a l'hora d'explicar una bona història, destil·la veritat.» John Irving — «Una escriptura meravellosa.» David Vidal, Ara Llegim — «En el seu treball s'articula un lirisme descarnat com el de Cormac McCarthy i una atenció als minúsculs moviments del quotidià que evoca els relats de John Cheever o Raymond Carver. Cultiva, doncs, un estil eixut però molt gràfic, que descansa en escenes construïdes sobre detalls reveladors i una oïda infal·lible per al diàleg concís.» Juan Marín, El País — «Perpetua el valor de les coses fonamentals. Una Amèrica que potser només poden recuperar els escriptors.» Josep Massot, La Vanguardia — «Un estil fàcil que enganya, com els vins que entren amb suavitat i deixen el seu record durant molt de temps.»

Balada de Holt

De l'autora de Demà, i demà, i demà «Sorprenentment efusiu. Zevin és una escriptora hàbil, intel·ligent i enginyosa.» Publishers Weekly Jami Attenberg – «La vida del llibreter A. J. Fikry és una lectura lleugera i amb un gran cor, especialment si t'has preguntat mai pel funcionament secret dels tresors nacionals d'Amèrica: les llibreries independents.» A.J. Fikry té quaranta anys, és llibreter i viu a Alice Island. Durant la seva jornada anhela sense pudor el que ell considera el millor moment del dia: un sopar precari de menjar poc saludable, acompanyat d'un vas de whisky i un bon clàssic per llegir. I és que A.J. Fikry no és un ésser extremament social, ni tampoc agradable. Els seus veïns i la poca família que li queda proven, sense èxit, de fer-lo sortir de l'amargor que li ha quedat després de la mort de la seva dona, la crisi de vendes que pateix la seva llibreria i el robatori d'un dels seus llibres més preuats. Fins que un dia es troba una nena de dos anys posseïdora d'una curiositat implacable que ho canviarà tot. Aquesta novel·la no és, només, sobre les segones oportunitats i el valor de la lectura. És una història tendra i sorprenent que ens parla de la capacitat que té la literatura per omplir-nos la vida. És un al·legat de la necessitat de l'ésser humà de viure acompanyat i deixar-se endur per la imaginació. La història d'A.J. Fikry omplirà el cor de tots aquells que estimen —potser fins i tot encara sense saber-ho— el valor de les paraules. NPR – «Una carta d'amor a l'alegria de llegir.» Library Journal – «Divertida, tendra i commovedora, ens recorda exactament per què llegim i per què estimem.» Kirkus Reviews – «De vegades divertit, de vegades realista i sempre entretingut […]. Una història d'amor literària simpàtica sobre vendre llibres i trobar l'amor.» Entertainment Weekly – «Una petita novel·la valenta.» Publishers Weekly – «Sorprenentment expansiu. Zevin és una escriptora hàbil, intel·ligent i enginyosa, i el seu afecte pel sector dels llibres és innegable.»

Antípoda

Over ons

Volg ons

Hulp en contact

Informatie

BookBeat

Download BookBeat