Aquest és, amb tota probabilitat, el llibre més famós de Stefan Zweig. Amb el títol de "Moments estel·lars de la humanitat", aplega catorze miniatures fascinants que relaten esdeveniments històrics absolutament diversos com ara la caiguda de l'imperi d'Orient a mans dels turcs; el descobriment de l'oceà Pacífic; el naixement d'"El Messies" de Händel; la derrota de Napoleó; l'indult de Dostoievski poc abans de l'execució; el viatge de Lenin a Rússia el 1917… Tots ells moments universals que, quan es produeixen, segons paraules del mateix Stefan Zweig, resulten decisius durant segles i segles. Hi ha llibres que haurien de ser lectura obligatòria a les escoles. Aquest és un volum imprescindible. Pere Estelrich, Diario de Mallorca Zweig tria, narra i glossa, en alta literatura, alguns dels instants que ell considera claus en la història de l'ésser humà. Zweig ha esdevingut, de llarg, un dels meus escriptors preferits, no només per la qualitat intrínseca del que escriu, sinó sobretot per la dimensió moral que impregna gairebé tota la seva obra. Txema Martínez, Segre

D'un dia a l'altre

Moments estel·lars de la humanitat

Wenn der "beste Vorleser Deutschlands" Dieter Mann "24 Stunden aus dem Leben einer Frau" von Stefan Zweig liest, ist das ein besonderes Hörerlebnis. Mann spricht die Geschichte der englischen Dame, die eine lebensverändernde Nacht mit einem Spieler verbringt, mit aller Wärme und Zurückhaltung. Er lässt den Ort und die Protagonisten vorm geistigen Auge lebendig werden.

24 Stunden aus dem Leben einer Frau

-Este audiolibro está narrado en castellano. El gran escritor austríaco Stefan Zweig era un buen conocedor de los vaivenes del corazón y en esta novela nos va a descubrir la semilla del egoísmo, incluso entre los más delicados sentimientos de sus protagonistas. El joven teniente Hofmiller, oficial de la caballería austrohúngara, es invitado a una fiesta en la casa del rico terrateniente Kekesfalva, lo que le lleva a un mundo completamente distinto del de su rutina cuartelaria habitual: se encuentra en un entorno glamuroso, donde el vino fluye libremente y acaba estimulándole a pedir a la bella hija de su anfitrión que baile con él. Enseguida, para su horror, descubre que la joven es inválida. Esta torpeza inconsciente va a ser el comienzo de la pérdida del respeto hacia sí mismo. Debido a una compasión y culpabilidad mal entendidas, intentará, mediante un compromiso que no quiere cumplir, conseguir que la joven hija de Kekesfalva recupere la salud.En esta novela el autor capta las emociones humanas más sutiles. Especialmente es de destacar la creación del personaje aparentemente ingenuo de Hofmiller, que con su mal entendida culpabilidad, consigue que su compasión se confunda con amor. Un escritor, novelista, dramaturgo y biógrafo austriaco, Stefan Zweig alcanzó la cúspide de su fama en los años 20 y 30 del siglo XX, llegando a ser uno de los escritores más populares del mundo.

La impaciencia del corazón - Dramatizado

Como en muchas de las historias de Zweig, conocemos a Jakob Mendel a través de un misterioso personaje que vuelve, después de más de veinte años, al Café Gluck, en Viena. En sus recuerdos caóticos aparece la figura de Mendel, "el mago y agente de los libros", esa obsesiva figura capaz de estar sentado inmutable, hipnotizado por la lectura.

Mendel el de los libros

"Sólo quiero hablar contigo, decírtelo todo por primera vez. Tendrías que conocer toda mi vida, que siempre fue la tuya aunque nunca lo supiste. Pero sólo tú conocerás mi secreto, cuando esté muerta y ya no tengas que darme una respuesta; cuando esto que ahora me sacude con escalofríos sea de verdad el final. En el caso de que siguiera viviendo, rompería esta carta y continuaría en silencio, igual que siempre. Si sostienes esta carta en tus manos, sabrás que una muerta te está explicando aquí su vida, una vida que fue siempre la tuya desde la primera hasta la última hora". "Stefan Zweig da una vez más en el clavo con un monólogo que desvela los rincones más íntimos del corazón humano". Pablo d'Ors, ABC "Stefan Zweig plantea en Carta de una desconocida con extraordinaria sutileza el tema de la desigualdad en el amor". El Diario Montañés "Uno de sus libros más románticos y brillantes". Guillermo Busutil, La Opinión de Málaga "Verdadera joya literaria". J.L.R., Diario de Jerez "Leí Carta de una desconocida del tirón. Cuando lo acabé, tuve la sensación de haber descubierto una nueva tierra y un nuevo cielo. Y la relectura, tantos años después, ha conseguido emocionarme de nuevo". Biel Mesquida, Diario de Mallorca "Una historia de amor nada al uso, al romper todos los esquemas literarios del momento, perdura en el tiempo literario como hoja perenne del árbol de la escritura de ficción. Toda una bellísima historia de pasión amorosa". Francisco Vélez Nieto, Confidencial Andaluz "Zweig hace un análisis impresionante de los pensamientos y sensaciones de los personajes, lo que es una característica de sus libros. Es un gran escritor de la psicología, ameno y elegante. Y también sencillo, sin ñoñerías, sin afecciones, un extraordinario narrador. Carta de una desconocida es inolvidable e imprescindible". Heliodoro Albarrán, El Adelantado de Segovia

Narrativa del Acantilado

Carta de una desconocida

Irene Wagner lleva una vida acomodada y sin preocupaciones junto a su marido y sus dos hijos. Sin embargo, tras ocho años de matrimonio, los bailes, el teatro, la ópera y otras actividades sociales se le antojan predecibles y anodinas. Así, más por fantasía novelesca que por auténtico deseo, inicia una relación con un joven pianista. Pero pronto una mujer la descubre cuando sale del apartamento de su amante e Irene se ve obligada a ceder a un terrible chantaje. El terror de ser descubierta por su marido y de perder todo lo que posee y, ahora descubre, tanto necesita y ama, la sumirá en una tormentosa pesadilla. Escrita en 1913 y publicada por primera vez casi una década más tarde, " Miedo" es una de las " nouvelles" más sobrecogedoras de Stefan Zweig, con un final tan sorprendente para la protagonista como para el lector. "Fontcuberta nos sirve la virtuosa prosa de Zweig de un modo tan vívido que el texto rejuvenece y se torna contemporáneo". Màrius Serra, La Vanguardia "Zweig logra transmitir toda la angustia de una mujer que logra apreciar lo que tiene justamente cuando está a punto de perderlo". Carmen Delia Aranda, Canarias 7 "Una nueva joya de Stefan Zweig, donde vuelve a demostrar la habilidad y elegancia narrativa que caracteriza al autor, que engancha al lector desde la primera línea". Cinco Días

Cuadernos del Acantilado

Miedo

Escrito en 1929, "Mendel el de los libros" narra la trágica historia de un excéntrico librero de viejo que pasa sus días sentado siempre a la misma mesa en uno de los muchos cafés de la ciudad de Viena. Con su memoria enciclopédica, el inmigrante judío ruso no sólo es tolerado, sino querido y admirado por el dueño del café Gluck y por la culta clientela que requiere sus servicios. Sin embargo, en 1915 Jakob Mendel es enviado a un campo de concentración, acusado injustamente de colaborar con los enemigos del Imperio austrohúngaro. Un breve y brillante relato sobre la exclusión en la Europa de la primera mitad del siglo xx. "Mendel el de los libros es un librito delicioso, escrito con el mimo y la elegancia que caracterizan los retratos vieneses de Zweig". Joan de Sagarra, La Vanguardia "Estupendo relato, que les recomiento vivamente". Manuel Rodríguez Rivero, El País "Mendel el de los libros no sólo es un tributo al apasionante universo de la literatura, a los mundos asombrosos que se esconden en las páginas de los libros, sino también un homenaje al libro como figura material". Victoriano S. Álamo, Canarias 7 "Un canto épico de los libreros, una sencilla historia de humanidad y un manifiesto antibelicista". Ángel García Prieto, El Correo de Zamora "Zweig refleja en este relato magnífico toda su nostalgia por la antigua Europa, plural, diversa y tolerante, cuya pérdida le parece irredimible". Pedro Gandolfo, Revista de Libros (Chile) "Una breve pero inolvidable novela que denuncia una infamia premonitoria: Zweig adivinaba quizá que Europa se empañaría con las negras nubes del oprobio y la desolación al escribir esta historia, quizá simple, pero no por ello menos creíble y sustanciosa". Milenio (México) "En un género tan transitado y en un tema por demás tan escrito, Mendel el de los libros se recorta con una verdad tan filosa que hiere desde los ojos hasta el corazón". Luis Gusmán, Cuaderno Waldhuter

Sin capacidad para cualquier otra actividad intelectual, Mirko Czentovicz se reveló, ya desde niño, como un genio del ajedrez, del que ha llegado a ser campeón del mundo. Pero, en un viaje en barco de Nueva York a Buenos Aires, se le presenta un enigmático contrincante: el señor B., noble vienés que huye de los nazis. Uno de los pasajeros del vapor se acerca a los dos personajes acompañando al lector a la confrontación entre los dos jugadores. Si Novela de ajedrez nos presenta el choque de dos naturalezas antagónicas, nos muestra también, y en buena medi­da, la capacidad de resistencia del ser humano so­metido a una presión extraordinaria. Y todo ello con unas grandes dosis de intriga y maestría. "Un relato en el cual el ajedrez se convierten en una metáfora de nuestra capacidad para intentar sobrevivir cuando todo parece conducirnos hacia la aniquilación y/o la locura". Ramon Oliver, La Vanguardia "Sugerente metáfora sobre el momento histórico y reflexión sobre la validez del conocimiento". Pedro Sorela, Revista de Libros "Escrito en plena Segunda Guerra Mundial y una de las obras maestras de este subgénero literario". Carlos Sala, La Razón "Stefan Zweig nos deja en este relato una exquisita pincelada de su arte narrativo". Antonio Ortega, Diario de Córdoba "Un singularísimo estudio psicológico sobre el telón de fondo de la Alemania nazi". Joaquín Aranda, Heraldo de Aragón "Una bella metáfora sobre la claudicación de la inteligencia creadora frente a la fuerza bruta que, usando una lógica fría y correosa, se convierte en imparable apisonadora". Eugenio Fuentes, La Nueva España "Una visión siniestra y sutil de la dialéctica política del fascismo". Jordi Llovet, La Vanguardia "Verdadera joya literaria". J. L. R., Diario de Jerez "¿Novela sobre el ajedrez? No. ¿Novela sobre la tortura, el mal sutil, la vida como un sueño, la construcción de vías de escape vitales, la observación? Sin duda. Y no llega al centenar de páginas". Francisco García Pérez, La Nueva España "Obra maestra". Josep Oliver, Última Hora "Novela corta, posiblemente una de las mejores de su creación, en la que ofrece al lector su compromiso crítico contra el nazismo. Toda una lección de ética y principios del misterioso personaje, el Sr. B. Un hombre culto utrajado por la Gestapo pero no vencido". Francisco Vélez Nieto, ACE Andalucia "Un texto muy inteligente. Zweig fue muy sabio al abordar el tema a partir de una partida de ajedrez, porque nos remite al hecho de que somos seres pensantes y nos lleva a preguntarnos qué uso hacemos de nuestra inteligencia". Jordi Bosch "És un libro que representa muy bien la crisis de valores de una Europa que, justo antes de la solución final, ve que los valores que la sustentan no acaban de funcionar. Y todavía estamos allí". Iván Morales "Novela de ajedrez es una muestra de dialéctica política y admirable ejercicio literario. La placidez de la maestría narrativa. Descarnado realismo envuelto en el temor social e histórico de un personaje". Francisco Vélez Nieto, Confidencial Andaluz

Novela de ajedrez

'El mundo de ayer' es uno de los más conmovedores y atractivos testimonios de nuestro pasado reciente, escrito además con mano maestra por un europeo empapado de civilización y nostalgia por un mundo, el suyo, que se iba desintegrando a pasos agigantados. Escritor extraordinariamente popular y testigo de excepción de los cambios que convulsionaron la Europa del siglo XX entre las dos guerras mundiales, Zweig recuerda, desposeído y en tierra extraña-en unas circunstancias personales de insospechado dramatismo-, los momentos fundamentales de su vida, paralela en mucho a la desmembración de aquella Europa central que se quería más libre y segura, al abrigo de la locura y la tormenta. El resultado es un libro capital, uno de los mejores de Zweig y referencia inexcusable para entender los desvaríos de un siglo devastador. "Gran radiografía de la cultura europea moderna." Rafael Argullol, El País "El libro prende y no suelta, quizá porque uno lo asume como la memoria de nuestro pasado cercano exprimida por la sensibilidad de un gran escritor que lo vivió con absoluta intensidad." Robert Saladrigas, La Vanguardia

El Acantilado

El mundo de ayer

Cuando la llamada LGBTI no había logrado aún perfilarse como género temático, ni los homosexuales soñaban tan siquiera con tener una identidad pública, La confusión de los sentimientos formaba, junto con Maurice y La máscara de carne, uno de los espejos ficcionales donde los homófilos más o menos cultivados corrían a reconocerse. Escrita por uno de los autores que mejor han retratado las paradojas y avatares de la vieja respetabilidad burguesa, La confusión de los sentimientos deja de lado el esteticismo andrógino de Muerte en Venecia, y las ambigüedades sadomasoquistas de El joven Törles —por citar dos clásicos ejemplos centroeuropeos de novelas recuperadas como homófilas—, para internarse en las angustias y bloqueos creadores de un intelectual homófilo de los dorados veinte, cuyo enigma rememora con ribetes entre añorantes y lombrosianos su ya anciano discípulo.

La confusión de los sentimientos

En ese segundo no sucedió nada visible. François, el dúctil camarero del gran hotel de la Riviera se inclinó aún más, para presentar con mayor comodidad la fuente al cuchillo indeciso de la condesa. Pero su rostro descansó ese momento a pocos centímetros de las ondas dulcemente rizadas y perfumadas de su cabeza, y, cuando instintivamente alzó la mirada devota, sus ojos turbados vieron la suave y luminosa línea blanca con la que su cuello surgía de esa marea oscura y se perdía en el vestido rojo oscuro abullonado. Una llamarada color púrpura lo invadió. Y el cuchillo vibró suavemente en la fuente, presa de un imperceptible temblor. Aunque en ese segundo François intuyó las graves consecuencias de este repentino hechizo, dominó hábilmente su agitación y siguió sirviendo con el entusiasmo reservado y un poco galante de un garçon de buen gusto. Stefan Zweig (1881-1942) fue un escritor, novelista, dramaturgo y biógrafo austriaco que alcanzó la cúspide de su fama en los años veinte y treinta del siglo XX y sus obras fueron de las primeras en denunciar la intervención de Alemania en la Primera Guerra Mundial. Su biografía sobre María Antonieta fue adaptada para el cine en 1938 por W. S. Van Dyke.

Biblioteca de Grandes Escritores

La estrella sobre el bosque

María Antonieta nació en Viena en 1755, hija del emperador austríaco Francisco I y de María Teresa. En mayo de 1770 contrajo matrimonio, cuando tenía catorce años, con Luis XVI de Francia. De nuevo la destreza de Stefan Zweig para el retrato y su finísima comprensión del alma humana se unen para dibujar un cuadro extraordinario de la más famosa víctima de la guillotina: su tormentosa llegada a Versalles, la frustración ante la frialdad de su esposo, su apasionado romance con el conde Von Fersen y, finalmente, el caos y el terror que la revolución trajo consigo. "Si la Historia se enseñara en los colegios con libros como éste, no habría escolar a quien no interesara el pasado". Pablo d'Ors, 'ABC' "Retrato de la desafortunada reina de Francia que borda Stefan Zweig. No podrán detenerse". 'Mujer Hoy' "Una obra imprescindible para entender la naturaleza humana". Margarita Rivière, 'Qué Leer' "Una detalladísima, apasionante y plástica recreación novelesca de la vida y muerte de María Antonieta". Manuel Hidalgo, 'El Mundo' "Excelente cuadro. El estilo de Zweig es tan preciso y apasionante que consigue que la biografía se lea como una novela". Adolfo Torrecilla, 'Telva' "Zweig nos presenta a una mujer que vivió persiguiendo el hedonismo dentro de una jaula de oro". Lídia Penelo, 'Público'

María Antonieta

-Este audiolibro está narrado en castellano. No ha habido mayor defensor de los valores de la República romana que Marco Tulio Cicerón, el azote de los corruptos y los enemigos del estado romano.Cuando tras cruzar el Rubicón, Julio César se hizo con el poder, Cicerón, sin miedo alguno a las consecuencias, criticó la tiranía de su mandato, que iba en contra de los valores esenciales de la República.Cuando César fue asesinado y Marco Antonio consiguió controlar al Senado, comenzó a eliminar a todos aquellos que pudieran estorbar sus planes. Aunque no tuviera armas ni legiones, en las palabras de Cicerón veía Marco Antonio a sus mayores enemigas, porque no podía luchar contra ellas. Haría de su muerte un ejemplo. Un escritor, novelista, dramaturgo y biógrafo austriaco, Stefan Zweig alcanzó la cúspide de su fama en los años 20 y 30 del siglo XX, llegando a ser uno de los escritores más populares del mundo.

El asesinato de Cicerón - Dramatizado

Éste es probablemente el libro más famoso de Stefan Zweig. En él lleva a su cima el arte de la miniatura histórica y literaria. Muy variados son los acontecimientos que reúne bajo el título de Momentos estelares: el ocaso del imperio de Oriente, en el que la caída de Constantinopla a manos de los turcos en 1453 adquiere su signo más visible; el nacimiento de El Mesías de Händel en 1741; la derrota de Napoleón en 1815; el indulto de Dostoievski momentos antes de su ejecución en 1849; el viaje de Lenin hacia Rusia en 1917... "Cada uno de estos momentos estelares-escribe Stefan Zweig con acierto-marca un rumbo durante décadas y siglos", de manera que podemos ver en ellos unos puntos clave de inflexión de la historia, que leemos en estas catorce miniaturas históricas con la fascinación que siempre nos produce Zweig. "Un libro escrito con una manifiesta voluntad de instruir deleitando." Enrique Ocaña, El Mundo "En catorce miniaturas, Zweig capta el instante decisivo, saca lustre a la Historia". Sergi Doria, ABC "Llevados por el estilo vibrante y didáctico del autor austriaco, revisitamos a Cicerón, al sultán Mehmet, o a Händel". Llàtzer Moix, La Vanguardia "Es como leer a Julio Verne, pero a través de una orquesta coral". Manuel Mateo Pérez, El Mundo

Momentos estelares de la humanidad

Ardiente secreto es una historia centrada en tres personajes: el barón, un joven aristócrata; Mathilde, una mujer que conoce el barón en unas vacaciones, y Edgar, hijo de Mathilde. El barón, para acercarse a Mathilde, primero desarrolla un vínculo con Edgar, lo que le permite llegar a ganar la simpatía de Mathilde. Una vez que logra eso, deja de prestarle atención a Edgar, quien empieza a odiar al barón por separar a él de su madre.

Ardiente secreto

En Miedo, Stefan Zweig narra la historia de Irene Wagner, una mujer que, en apariencia, tiene una vida tranquila, apacible y libre de preocupaciones. Su vida cambia por completo cuando conoce a un joven pianista y, en uno de sus encuentros, es descubierta por una mujer que empieza a chantajearla. Se sentía enterrada en una eternidad de silencio y la oscuridad del cielo invisible pesaba sobre su pecho. A veces las horas marcaban con sonido un número en la oscuridad, después la noche se tornaba negra y sin vida; por primera vez creyó entender el sentido de esa oscuridad infinita y vacía.

«(…) querer jugar contra uno mismo constituye en ajedrez una paradoja similar a querer saltar sobre la propia sombra». Cuando unos pasajeros descubren que el actual campeón mundial de ajedrez, Mirko Czentovic, está a bordo de un crucero que se dirige de Nueva York a Buenos Aires, un compañero de viaje lo reta a una partida. Czentovic, hombre arrogante y antipático para todos, lo derrota fácilmente, pero durante la revancha, un misterioso pasajero de origen austriaco, el Dr. B., interviene y, para sorpresa de todos, ayuda a que la partida llegue a tablas. Cuando, al día siguiente, el Dr. B. confía el secreto acerca de cómo llegó a poseer su extraordinaria comprensión del ajedrez, el relato se desarrolla en una sorprendente historia de encierro y obsesión psicológica. «Uno apenas sabe por dónde comenzar a alabar la obra de Zweig». Ali Smith

Clásicos juveniles

A través de sucesivos encuentros con un enigmático compañero con quien se reúne a tocar el violín, Erika Ewald experimenta el amor, aunque es incapaz de expresarlo. Luego de un largo período, en un reencuentro azaroso en un concierto, se reencuentran. Erika se sorprende al verlo y practica las palabras para decirle con mucha cautela.

El amor de Erika Ewald

-Este audiolibro está narrado en castellano. El último territorio del antiguo imperio romano fuera de Europa era Constantinopla una ciudad de grandes murallas y fortaleza protegida. Pero la presión turca para invadirla cada vez era mayor y el sultán Mehmed II está completamente obsesionado con capturar la ciudad que identifica con el símbolo de la cristiandad.En Constantinopla, conocida como Bizancio, sus habitantes todavía esperan la posible ayuda proveniente del resto de la cristiandad, pero esta no tiene ningún interés en salvar a los bizantinos.El sultán recurrirá a una maniobra totalmente inesperada por parte de los defensores de la ciudad para dejarles totalmente indefensos. Un escritor, novelista, dramaturgo y biógrafo austriaco, Stefan Zweig alcanzó la cúspide de su fama en los años 20 y 30 del siglo XX, llegando a ser uno de los escritores más populares del mundo.

La caída de Bizancio

Stefan Zweig trabajó más de veinte años en Momentos estelares de la humanidad. El libro reúne catorce momentos históricos retratados por Zweig, fundamentales desde su punto de vista para el transcurso de la historia. El asesinato de Cicerón, la expedición fallida al Polo Sur del capitán Scott y la fiebre del oro de California en 1848 son solo algunos de estos relatos que ilustran la visión del mundo que tenía Zweig, que apela a los procedimientos narrativos de sus novelas para dar vida a narraciones que siempre oscilan entre lo ficcional y lo fáctico.

Opera Magna

Tres novelas ejemplares en las que Zweig profundizó como nadie hasta entonces en la psicología femenina: Veinticuatro horas de la vida de una mujer, Miedo y Carta de una desconocida. Antes de que la teoría feminista evolucionase, ola a ola, escritores como Stefan Zweig hacían tentativas para expresar una feminidad cercenada. En el arte y en la literatura existen dibujos estereotipados, reduccionistas, estigmatizadores de las mujeres, pero también podemos encontrar ciertas aproximaciones intuitivas hacia la injusticia contra un género. Hacia sus fortalezas y su vulnerabilidad. Hacia su necesidad de transgresión. En estas tres historias Zweig, con la prospección psicológica de sus protagonistas femeninas, con la indagación en el tabú, oscila entre el conservadurismo y la lucidez premonitoria. Adivinamos en ellas un Zweig conservador en su aproximación a la culpa y la piedad: la institución matrimonial, el esposo protector, el orden social, pese a sus fisuras y exigencias, pese a que no son iguales para los unos que para las otras, garantizan cierto nivel de fluida convivencia. El orden es necesario para enderezar las pasiones e impulsos desbocados. La pulcritud y la perfecta medida, la elegante armonía de la literatura zweiguiana, son una proyección, acaso una ratificación, de su mesura ideológica. La presente traducción de nueva planta, a cargo del biógrafo y experto en Zweig, Luis Fernando Moreno Claros, nos remite a los textos originales que publicara por aquel entonces el escritor austriaco. Novelas emblemáticas que captaron la atención de cientos de miles de lectoras y lectores, convertidas hoy en verdaderos clásicos modernos. La crítica ha dicho... «Zweig es un maestro en su dibujo de mujeres fatales aparentemente muy vulnerables. Supongo que el escritor sabía que incluso las fatales más poderosas acaban siendo la carne de cañón del mundo y decide dotar a las suyas de una fragilidad que, de pronto, es destructiva y permanece más allá de la muerte». Marta Sanz

Tres relatos de mujeres

Un testimonio imprescindible de la Europa de la primera mitad del siglo XX, de la mano de una de las grandes voces de todos los tiempos. Escritos durante la primera mitad del siglo XX, estos textos dan fe del natural inquieto y curioso de Stefan Zweig, quien siempre pensó que viajar debía ser una aventura, un salto al vacío azaroso e incierto de lo desconocido, una vía de escape de una vida que, cada vez más, se había visto automatizada y reglada, desprovista de cualquier tipo de sobresalto. De Sevilla a Salzburgo, pasando por Brujas, Arles, Amberes y los jardines y huertos ingleses, así como el mítico Hotel Schwert o la Foire gastronomique de Dijon, estos escritos devienen una crónica sentimental del viejo continente, un viaje por su geografía, que anticipa la alargada sombra de la Segunda Guerra Mundial. «Viajes, la quintaesencia de su pulsión nómada y erudita.» La Vanguardia «Vitamina espiritual necesaria hoy para una Unión Europea renqueante de post-Brexit y pandemia.» El País «Decir que algo de Zweig sigue hoy vigente, ochenta años después, es repetirse, pero el elogio es merecido y conveniente.» ABC «Una joya pulida por la pluma maestra de Zweig.» La Opinión de Málaga «Stefan Zweig supo plasmar como nadie el alma de las ciudades que visitó.» Diario de Ibiza

Libros digitales

Viajes

»Ein Glücksfall ausgereifter Erzählkunst« (Rüdiger Görner) In der letzten Erzählung Stefan Zweigs – sie erschien nur wenige Monate vor seinem Freitod im Exil in Brasilien – treffen bei einem Schachspiel auf einem Passagierdampfer die Kontrahenten auch völlig unterschiedlicher Kulturen aufeinander. Der Großmeister Czentovic, machtbewußt, mit schlichtem Gemüt und nur an Bereicherung interessiert, steht dem rätselhaften Dr. B. gegenüber, der als ehemaliger Vermögensverwalter des österreichischen Adels und Klerus, in Gefangenschaft der Nationalsozialisten geriet. Im Kontrast zu seiner Isolationshaft, scheint der Wert menschlicher Kultur auf. In der Beschäftigung mit dem einzig-verfügbaren Buch, einem Schachrepetitorium, führt das immer intensivere Spiel gegen sich selbst allerdings zu einer Zuspitzung, die im geistigen Zusammenbruch endet. Beim Spiel mit dem eigentlich unterlegenen Großmeister Czentovic, kommt es durch dessen an die Isolationshaft erinnernde, ja eigentlich anknüpfende Provokation zu einer Wiederholung des Zusammenbruchs … Das letzte und bekannteste Werk Stefan Zweigs entstand zwischen den Jahren 1938 und 1941, wurde im brasilianischen Exil abgeschlossen und erschien zuerst in einer Auflage von 300 Exemplaren in Brasilien. Die Rahmenhandlung der Erzählung trägt biografische Züge. Auf einer Schiffspassage von Europa nach Lateinamerika kommt es auf dem Passagierdampfer zu einem Schachduell zwischen dem mitreisenden Schachweltmeister Centovic und einem geheimnisvollen Herren mittleren Alters, der durch eine aussergewöhnliche Weitsicht im Spiel auffällt. Dem Ich-Erzähler der Geschichte, wie Zweig selbst ein österreichischer Emigrant, offenbart Dr. B., der geheimnisvolle Herausforderer des Weltmeisters, seine Geschichte: Als Gefangener der Gestapo war er der Folter durch eine völlige Isolation ausgesetzt. Die deutschen Nationalsozialisten suchten ihm, dem im vor der deutschen Besetzung Österreichs bereits der austrofaschistischen Bedrohung ausgesetzen Rechtsanwalt, den Geheimnisverrat zum Verbleib der von ihm betreuten kirchlichen Vermögen zu erpressen. In der Situation der völligen geistigen Depravation rettet den Gefangenen zunächst eine Buch über berühmte Schachpartien. Er hatte es aus dem Mantel eines Gestapo-Mannes entwendet. Die intensive Beschäftigung im Nachvollziehen der Partien führt ihn weiter zu eigenen Fantasien von Schachpartieen, die er im Geiste in wechselnden Rollen auszuführen lernt. Schließlich aber bricht er unter dem Druck des sich zuspitzenden Rollenwechsels psychisch zusammen – er spricht selbst von einer ›Schachvergiftung‹ – und findet sich, erwachend, auf einer Krankenstation wieder. Von der Situation auf dem Schiff, einer von dem Ich-Erzähler provozierten Schachpartie zwischen einer Gruppe von Spielern und dem Weltmeister Centoviz angeregt, tritt er zunächst als stiller Berater hinzu. Bei dem folgenden Duell mit dem Weltmeister, dem er haushoch überlegen ist, steigert er sich allerdings, nebenher immer mehr wiederum ein eigenes Spiel fantasierend, bis zu einer Wiederholung seiner psychischen Krise. Nur ein Einschreiten von Seiten des Ich-Erzählers schütz ihn vor dem unausweichlichen Nervenzusammenbruch.

Die Schachnovelle

A suave baron takes a fancy to twelve-year-old Edgar's mother, while the three are holidaying in an Austrian mountain resort. His initial advances rejected, the baron befriends Edgar in order to get closer to the woman he desires. The initially unsuspecting child soon senses something is amiss, but has no idea of the burning secret that is driving the affair, and that will soon change his life for ever.

The Burning Secret (Unabridged)

Die elegante 67 jährige englische Dame Mrs. C. erzählt von den außergewöhnlichsten 24 Stunden ihres Lebens vor über 20 Jahren: Die aufrüttelnde Begegnung mit einem verzweifelten Spieler ändert schlagartig ihr Leben. Sie kommt dabei den seelischen Abgründen von haltloser Leidenschaft beim Spiel und in der Liebe gefährlich nahe. Der österreichische Schriftsteller Stefan Zweig ist zweifellos einer der größten Erzähler Europas. Jeder Satz funkelt in sprachlicher Schönheit und strahlt in überwältigender Bildhaftigkeit. Die psychologisch feingezeichneten Figuren offenbaren präzise und brillant, wieviel unter der kontrollierten Oberfläche der Konvention verborgen liegt. Das Duo Phantasma mit Michael Stülpnagel (Erzähler) und Johannes Weigle (Soundtrack) bringt die Worte zum Klingen und Sie erleben diese mitreißende Novelle durch die Kraft der Phantasie in ihrer ganzen Einzigartigkeit. Gekürzte Lesung.

24 Stunden Aus Dem Leben Einer Frau

The nameless first person narrator travels from India to Europe on the ocean liner Oceania in 1912. One night, during a walk on deck, he meets a man who, disturbed and scared, avoids any social contact on the ship. The following night the narrator meets this man again. Although intimidated at first, the man soon begins to trust the narrator and tells him his story. When the first person narrator offers to help the doctor, the latter categorically turns down the offer, disappearing to be never heard of again. Only at the arrival in Naples, the narrator learns about a mysterious accident that happened while the cargo was being discharged: when the lead coffin with the woman's remains was being unloaded, the doctor threw himself onto the coffin that was fastened to ropes, thereby dragging both the coffin and him down to the bottom of the sea. Neither could the person running amok be saved nor could the coffin be recovered.

Amok

"The Burning Secret" is a short story about an American diplomat's son who befriends a mysterious baron while staying at an Austrian spa during the 1920s. Stefan Zweig (November 28, 1881 in Vienna – February 22, 1942 in Petrópolis) was an Austrian novelist, playwright, journalist and biographer.

The burning secret

"Desde que existe el libro nadie está ya completamente solo, sin otra perspectiva que la que le ofrece su propio punto de vista, pues tiene al alcance de su mano el presente y el pasado, el pensar y el sentir de toda la humanidad". Stefan Zweig fue un lector empedernido que plasmó sus observaciones tanto en las reseñas que publicó en la prensa escrita como en los prólogos a la obra de otros autores. Los textos aquí reunidos dan buena prueba de la sagacidad, la erudición y la elegancia a las que Zweig nos tiene acostumbrados, pero sobre todo son un testimonio de su amor por la literatura como invitación al diálogo, una pasión tan intensa y franca que no es extraño que sepa contagiarla a sus lectores como pocos maestros. "Leer a Zweig es como leer a un clásico. No cansa nunca". J. Ernesto Ayala Dip, El Correo

Encuentros con libros

Aquella tarde del 12 de abril de 1737 estaba el criado de Jorge Federico Händel entretenido en algo bastante curioso, ante la ventana abierta del piso bajo de la casa de Brook Street, en Londres. Al ir a cargar la pipa, había descubierto que no tenía tabaco. Claro que habría podido conseguirlo con solo llegarse a la tiendecilla de su amiga Dolly, que estaba dos manzanas más allá, pero no se atrevía a salir en aquellos momentos por miedo a su iracundo señor. Jorge Federico Händel había vuelto del ensayo fuera de sí, con el rostro congestionado, abultadísimas las arterias temporales junto a las sienes. Al entrar había cerrado la puerta dando un golpetazo, y ahora recorría su estudio en el piso superior tan desaforadamente que hacía temblar el suelo. Por eso el criado creyó prudente no descuidar el servicio en semejante ocasión. Un escritor, novelista, dramaturgo y biógrafo austriaco, Stefan Zweig alcanzó la cúspide de su fama en los años 20 y 30 del siglo XX, llegando a ser uno de los escritores más populares del mundo.

La resurrección

Un metge europeu a Malàisia que s'obsessiona fins a la bogeria amb una dona de l'alta societat, un matrimoni que es degrada i una nit novel·lesca que canviarà per sempre el destí del protagonista. Aquestes són les premisses dels tres relats seleccionats per a aquesta antologia, que van aparèixer el 1922 a l'editorial Insel de Leipzig. Tots tenen un element en comú: les conseqüències devastadores de la passió humana en vides aparentment ordinàries. Stefan Zweig, considerat el mestre de la Novelle o novel·la curta, és un dels autors més importants del segle XX. La seva capacitat per abordar temes universals amb poques paraules l'ha convertit en un referent literari imprescindible. Amb aquest recull, volem oferir als lectors la possibilitat de llegir alguns dels seus relats menys coneguts. El resultat és un tast del millor Zweig, aquell que explora amb valentia els racons foscos de l'ànima humana. Les seves històries són sinceres, inquietants, commovedores i frustrants, perquè ens conviden a confrontar-nos amb les ombres que tots portem a dins.

Tres relats de passió

L'actualitat dels grans autors com Montaigne és permanent i múltiple. Però Stefan Zweig, amenaçat pel drama de la guerra i una íntima i tràgica desesperança, fixa l'atenció en un element fonamental per a l'autor d'"Els assaigs": l'esforç per mantenir fora de perill la pròpia independència en una societat cada dia més brutal i gregària. El text de Zweig sobre Montaigne no és un estudi fred destinat a especialistes, sinó una obra emocionada i vibrant dirigida al públic habitual de l'autor vienès. Es tracta d'una obra que Zweig ni tan sols va concloure, ja que abans va llevar-se la vida. Tanmateix, i atesa la força que impregna aquest llibre, ¿podem interpretar que l'esperança de Montaigne en algun moment també es va fer patent en Zweig, i que el gran escriptor vienès va concebre, a pesar de tot, una nova aurora per a Europa? "El recomano amb vehemència als lectors". Jordi Llovet, El País

Biblioteca Mínima

Montaigne

En l'Europa d'entreguerres, una dona abandona el marit i dues filles, però aquesta aventura és només el desencadenant d'una sorprenent confessió i l'inici d'una història de passions febroses als límits de la moral i del desig. Stefan Zweig, un dels grans escriptors de la història de la literatura universal, ens parla en aquesta nouvelle d'inferns flaubertians i dostoievskians, d'una pregunta que acompanya tota la vida i del terrible pes de la vergonya. Una inqüestionable obra mestra que llegim com una oda a la llibertat d'estimar, un veritable cant al misteri femení i una porta oberta a la redempció.

Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona

'El món d'ahir' és un dels testimonis més commovedors i atractius del nostre passat recent, escrit a més amb el mestratge d'un europeu amarat de civilització i nostàlgic d'un món que es desintegrava a passos agegantats. Escriptor extraordinàriament popular i testimoni d'excepció dels canvis que van trasbalsar l'Europa del segle XX entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya-en unes circumstàncies personals d'insospitat dramatisme-, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d'aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un llibre fonamental, una de les millors obres de Zweig i referència inexcusable per entendre els deliris d'un segle devastador. "La memòria del nostre passat més proper, exprimida per la sensibilitat d'un gran escriptor que el va viure amb absoluta intensitat". Robert Saladrigas, 'La Vanguardia' "Una gran radiografia de la cultura europea moderna". Rafael Argullol, 'El País' "Un home extraordinàriament sensible a qui el xoc de viure les dues grans guerres a Europa el va portar a recollir aquest lúcid testimoni". 'AVUI' "El recomano amb vehemència als lectors". Jordi Llovet, 'El País'

El món d'ahir

Els dietaris de Stefan Zweig comprenen prop de trenta anys de la vida de l'escriptor, i per la seva espontaneïtat són un document irreemplaçable, a més d'un gran contrapunt a la seva autobiografia, «El món d'ahir». Les pàgines d'aquest volum, sovint dictades per la urgència del moment, però tan lúcides com els seus textos més treballats, ens descobreixen el dia a dia de l'escriptor a Viena, París, Zuric o Berna—on va cultivar l'amistat d'altres intel·lectuals, com ara Émile Verhaeren, Romain Rolland i Rainer Maria Rilke—, o la fascinació que li van produir dues ciutats americanes com Nova York i Rio de Janeiro. Però també ens revelen l'íntim horror que va suposar per a Zweig la Gran Guerra i, dos dècades més tard, la deriva totalitària i antisemita del continent i l'ascens del nazisme, que el van empènyer a buscar desesperadament un recer lluny del descoratjador ensorrament d'Europa. Aquests dietaris ens ofereixen un cop més la veu del gran cronista del món d'ahir, que en molts moments sembla continuar revelant-nos el d'avui i potser fins i tot el de demà. Edició de Knut Beck. «Cap lector en llengua catalana no pot conèixer rigorosament Zweig sense accedir a aquest gran memorial». Mauricio Wiesenthal «Un llibre que acaba de definir el perfil de l'autor i que els amants de la seva literatura situaran al lloc que escau: consideracions marginals, observacions de novel·lista perspicaç, preocupació moral pel destí d'Europa, desfilada de tota la gent que va conèixer, entre ells literats, músics, polítics, artistes i pensadors». Jordi Llovet, El País Quadern «L'últim gran llibre que quedava per publicar de Stefan Zweig. Els dietaris finals fan prendre consciència del pes aclaparador de la història, del temps convuls del segle XX. Una obra de lectura imprescindible». Jordi Llavina, Ara «Al marge de la seva extraordinària qualitat literària, els Dietaris de Stefan Zweig són una eloqüent lliçó d'història i moral». Rafael Narbona, El Cultural «Inèdits en català fins ara, hi apareix, sobretot, l'home, en els seus pensaments i la seva vida quotidiana, malgrat que també narra en directe les grans convulsions del món, en especial les dues guerres mundials que li va tocar viure». Xavi Ayén, La Vanguardia «La lectura d'aquests fulls autobio­gràfics, escrits amb una prosa enèrgica, permet copsar el canviant estat d'ànim del protagonista, així com els progres­sos que va fent en l'escriptura dels seus llibres, les tensions i els fracassos del dia a dia o les seves trobades profitoses». Josep Gras, El Temps «Un dels esdeveniments de l'any». Qué Leer

Dietaris

Erasme de Rotterdam, la primera persona "a adquirir consciència d'europeu, el primer pacifista militant, el defensor més eloqüent de l'ideal humanístic", va ser, gràcies a la seva crítica de la teologia cristiana i de l'Església catòlica, un veritable pioner de la Reforma. Tanmateix, quan catòlics i protestants van provar de guanyar-lo a la seva causa en la disputa religiosa que enfrontava Luter i el papa, el que probablement fou l'intel·lectual més insigne del seu temps va evitar prendre partit en el conflicte que amenaçava d'ensagnar el continent. En aquest assaig extraordinari, publicat originalment el 1934, Stefan Zweig, profundament afligit per la deriva totalitària que havia pres l'Europa del seu temps, relata la vida d'Erasme amb la simpatia d'un esperit afí, d'algú que obvia els cants de sirena dels radicalismes i aixeca la veu en els moments més convulsos precisament per reivindicar el valor de la paraula, la raó i la concòrdia.

Erasme de Rotterdam

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n'és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d'acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació. En aquesta "Novel·la d'escacs", doncs, se'ns presenta, d'una banda, l'enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l'altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d'intriga. "Les seixanta-quatre caselles i les trenta-dues peces són l'escenari d'un terrible malson que Zweig descriu amb total exactitud i sense concessions". Julià Guillamon, Avui "Novel·la d'escacs, l'últim llibre que escrigué Zweig, és l'exacerbació d'algun dels millors moments de la seva extensa obra". Marc Soler, La Vanguardia "Un text molt intel·ligent. Zweig va ser molt savi en abordar el tema a partir d'una partida d'escacs, perquè ens remet al fet que som éssers pensants i ens porta a preguntar-nos quin ús fem de la nostra intel·ligència". Jordi Bosch "Un relat en el qual els escacs es converteixen en una metàfora de la nostra capacitat per intentar sobreviure quan tot sembla conduir-nos cap a l'aniquilació i/o la bogeria". Ramon Oliver, La Vanguardia "Un singularíssim estudi psicològic sobre el teló de fons de l'Alemanya nazi". Joaquín Aranda, Heraldo de Aragón "Les paraules de Zweig fan especialment bé". Pilar Martín, Levante "Escrit en plena Segona Guerra Mundial i una de les obres mestres d'aquest subgènere literari". Carlos Sala, La Razón "Stefan Zweig ens deixa en aquest relat una exquisida pinzellada del seu art narratiu". Antonio Ortega, Diario de Córdoba "Una bella metàfora sobre la claudicació de la intel·ligència creadora enfront de la força bruta que, fent servir una lògica freda i corretjosa, es converteix en imparable piconadora". Eugenio Fuentes, La Nueva España "És un llibre que representa molt bé la crisi de valors d'una Europa que, just abans de la solució final, veu que els valor que la sustenten no acaben de funcionar. I encara som allà". Iván Morales "Novel·la curta, possiblement una de les millors de la seva creació, en la qual ofereix al lector el seu compromís crític contra el nazisme. Tota una lliçó d'ètica i principis del misteriós personatge, el senyor B.". Francisco Vélez Nieto, ACE Andalucia "Novel·la sobre els escacs? No. Novel·la sobre la tortura, el mal subtil, la vida com un somni, la construcció de vies de fuita vitals, l'observació? Sens dubte. I no arriba al centenar de pàgines". Francisco García Pérez, La Nueva España "Suggeridora metàfora sobre el moment històric i reflexió sobre la validesa del coneixement". Pedro Sorela, Revista de Libros "Zweig narra, en realitat, una història de supervivència". J. Bordes, El Punt Avui "Un relat de cicatrius emocionals i obsessions". Juan Carlos Olivares, Time Out

Mínima Minor

Novel·la d'escacs

La Clarissa, filla d'un militar austríac, coneix a Lucerna en Léonard, un jove socialista francès, de qui s'enamora. L'esclat de la Gran Guerra separa els amants i la jove, que s'ha quedat embarassada, ha de tornar a Àustria, enmig d'una Europa que s'esquinça. Allà pren la decisió de tenir un fill de l'enemic i de criar-lo. Aquesta commovedora novel·la tardana de Zweig avui es considera el testament en el qual l'escriptor austríac va condensar els ideals humanístics que va abraçar tota la vida. "Tot i que Clarissa narra, en teoria, tan sols "una petita existència", l'art de Zweig la converteix en gran, en una mostra de la màgia i la força de la creativitat artística de l'esperit humà". Xavier Serrahima, Nació Digital "Exiliat d'un continent que creia perdut i sotmès irremeiablement al nazisme, no és estrany que Zweig condensés en aquesta novel·la inacabada l'impacte inoblidable que eliminà totalment el miratge austrohongarès". Joan Safont, Ara "Zweig reuneix en la seva prosa dues de les dimensions de la gran literatura: la capacitat d'analitzar perfils psicològics en el retrat més ampli d'una societat i la seva història mentre mostra una gran habilitat en la fusió d'una visió interna i externa del món. No para de créixer en el cànon de la literatura contemporània, alhora que les seves pàgines presenten una gran actualitat". Vicenç Llorca, Serra d'Or "Una novel·la en què Stefan Zweig incorporà les inquietuds i temors pel destí d'Europa". Alfred Mondria, Levante "Malgrat ser una novel·la breu i inacabada, no és pas una obra menor en el context del corpus literari de l'autor". Júlia Costa, Llegir en cas d'incendi

Clarissa

"Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l'arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t'hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer". "Diguem-ho clar: aquesta és una de les novel·les més extraordinàries que s'han escrit els últims cent anys… Vet aquí una perla que heu de llegir". Jordi Llovet, El País "Stefan Zweig dóna una vegada més en el clau amb un monòleg que revela els racons més íntims del cor humà". Pablo d'Ors, ABC "Stefan Zweig planteja en Carta d'una desconeguda amb extraordinària subtilesa el tema de la desigualtat en l'amor". El Diario Montañés "Vaig llegir Carta d'una desconeguda d'una tirada. Quan el vaig acabar, vaig tenir la sensació d'haver descobert una nova terra i un nou cel. I la relectura, tants anys després, ha aconseguit emocionar-me de nou". Biel Mesquida, Diario de Mallorca "Una història d'amor original, en trencar tots els esquemes literaris del moment, perdura en el temps literari com una fulla perenne a l'arbre de l'escriptura de ficció. Tota una bellíssima història de passió amorosa". Francisco Vélez Nieto, Confidencial Andaluz "Un dels seus llibres més romàntics i brillants". Guillermo Busutil, La Opinión de Málaga "Una veritable joia literària". J.L.R., Diario de Jerez

Carta d'una desconeguda

"—¿No troba doncs odiós o menyspreable que una dona abandoni el seu marit i les seves dues filles per seguir un home qualsevol del qual no en sap res, ni tan sols si és digne del seu amor? ¿Pot realment excusar una conducta tan irreflexiva i lleu en una dona que ja no és cap joveneta i que tan sols per amor a les seves filles s'hauria d'haver preocupat de la pròpia dignitat?". "Una joia més de Zweig. El debat de fons té a veure amb la capacitat i la legitimitat de canviar de vida, amb el dret de donar-nos una segona oportunitat, d'esborrar-ho tot i tornar a començar". Ignasi Aragay, Ara

Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona

Stefan Zweig diu, a la introducció d'aquest llibre, que la història, aquest gran demiürg, no té cap necessitat d'un caràcter heroic com a protagonista principal per aixecar un drama estremidor. Essent Maria Antonieta una nena, li concedeix com a llar una cort imperial. Quan és adolescent, li atorga una corona. Durant anys la malcria i avicia. Eleva aquesta dona als cims més alts de la fortuna i després la deixa caure a poc a poc d'una manera refinadament cruel. Maria Antonieta va tenir una existència diàfana i insubstancial fins que la Revolució Francesa la va empènyer a l'ull de l'huracà de la història. I és en la presó més obscura, sepultada de calúmnies, que aquella dona mediocre assoleix finalment una dimensió tràgica i esdevé tan gran com el seu destí. Stefan Zweig relata de manera magistral la vida regalada de Maria Antonieta d'Àustria, reina de França, a la cort de Versalles, el seu captiveri i la seva mort a la guillotina. Només algú amb un formidable coneixement de l'ànima humana podia emprendre un viatge com aquest a un dels moments més apassionants de la història. Perquè Zweig, a «Maria Antonieta», fa un relat vibrant i documentat de la convulsa Revolució Francesa, sembrat de luxes, misèries, traïcions, estafes, evasions, intrigues, lleialtat, deslleialtat, execucions i sacrificis. «He llegit Maria Antonieta en dos dies amb l'ai al cor. Com s'enlaira i enlaira fins al final. Era matèria per a un mestre i vostè és un mestre en la matèria. Estic entusiasmat» Joseph Roth «Tinc una obsessió malatissa. No puc desenganxar-me de `Maria Antonieta'» Juliana Canet «Un prodigi. Quina meravella, de vegades, l'art, la literatura» Núria Cadenes «Meravella de llibre. Que bé que hi sigui en català!» Anna Guitart

No-ficció

Maria Antonieta

La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l'òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l'enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s'estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, " Por" és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector. "Fontcuberta ens serveix la virtuosa prosa de Zweig d'una manera tan vívida que el text rejoveneix i se'ns fa contemporani". Màrius Serra, La Vanguardia "De nou Zweig demostra ésser un lector privilegiat de Dostoievski, i s'immergeix com ben pocs escriptors en la pregonesa psicològica de la seva protagonista, en la infinita i sempre contradictòria complexitat de l'existència i la personalitat humana". Xavier Serrahima, Nació Digital "Això és una novel·la curta, i Zweig excel·leix en aquesta mida: en sap un niu!". Jordi Llavina, El 3 de Vuit

"Els ulls del germà etern", llibre curiosíssim dins l'obra de Stefan Zweig, està escrit com una llegenda oriental situada molt abans dels temps de Buda. Narra la història de Virata, home just i virtuós, el jutge més cèlebre del regne, que després de viure voluntàriament en pròpia carn la condemna a les tenebres destinada als assassins més sanguinolents, redescobreix el valor absolut de la vida i reconeix en els ulls del germà etern la impossibilitat intrínseca de tot acte judicatiu. Virata esdevé, després de la seva renúncia, un home anònim a qui espera, un cop mort, un oblit encara molt més perenne, el de la història que continua adelerada prescindint de l'home més just de tots els temps. "Zweig reuneix en la seva prosa dues de les dimensions de la gran literatura: la capacitat d'analitzar perfils psicològics en el retrat més ampli d'una societat i la seva història mentre mostra una gran habilitat en la fusió d'una visió interna i externa del món. No para de créixer en el cànon de la literatura contemporània, alhora que les seves pàgines presenten una gran actualitat". Vicenç Llorca, Serra d'Or

Els ulls del germà etern

"Les dues parts de la novel·la, l'acció de la qual transcorre l'any 1926, tenen una relació estreta, però estan clarament separades pel que fa als fets i a l'ambient. Així com, al principi, el nucli està constituït per les experiències viscudes al món brillant d'un hotel als Alps suïssos, a la segona part—el seu revers—l'atenció se centra en l'atmosfera opressiva de l'època de postguerra i d'una existència petitburgesa […] Stefan Zweig demostra novament el seu art per revelar les moti­va­cions psicològiques dels actes i comportaments humans". WALTER HINCK "Aquesta novel·la suposa una bona oportunitat per endinsar-se en l'apassionant món artístic de Stefan Zweig. Aquest món pregon i magistral que ens permet "començar a intuir per primera vegada de quina matèria misteriosament delicada i dúctil és feta la nostra ànima"". Xavier Serrahima, El Punt Avui "Zweig demostra, de nou, la seva capacitat per desentrellar els recargolats laberints de la psicologia i la sensibilitat humanes". Pere Antoni Pons, Ara Balears "Zweig torna a demostrar l'habilitat per investigar les causes profundes de determinats comportaments humans, per dibuixar la psicologia dels seus personatges i per explicar-ne l'evolució". Pere Calonge, Levante (Posdata) "Una narració producte d'una de les ments més lúcides i realistes del segle XX. Un llibre que conté un colpidor final amb paral·lelismes amb la vida de l'autor" El Temps

L'embriaguesa de la metamorfosi

"Es va quedar petrificat de la ràbia. Va anar de ben poc que no s'arrupís i els llancés una pedra. Així doncs, se li havien escapat, però amb quin engany més baix i més vil! Que la seva mare mentia, ho sabia des d'ahir. Però que pogués ser prou desvergonyida per no fer cas d'una promesa explícita feia a miques el seu últim vestigi de confiança. La vida sencera li resultava incomprensible, ara que veia que les paraules, darrere de les quals havia suposat que es trobava la realitat, només eren bombolles de colors, que s'inflaven i esclataven per dissoldre's en el no-res. Però quin secret més terrible devia ser aquell que feia que els adults arribessin fins i tot a enganyar-lo a ell, un nen, i marxessin d'amagat, com si fossin criminals!"

Secret candent

L 'ambició i la intriga són les úniques passions d 'aquest home polític, totalment mancat d 'escrúpols i moral, que navega a través de les convulsions socials i polítques de la França de la Revolució i l 'Imperi sense moure ni un nervi de la cara. Com diu Zweig, "Els governs, els sistemes, les opinions i els homes canvien, tot cau i desapareix en aquest vertigións remolí de les acaballes del segle, només una persona roman sempre al mateix lloc, fent totes les funcions i servint totes les idees: Joseph Fouché." "Una lectura fascinant, i una de les biografies més intel·ligents i inquietants que he llegit". Xavier Antich, La Vanguardia "Fouché és el llibre més apassionant i més sòlidament alliçonador de tots els que va escriure Stefan Zweig. Encara té vigència, i molta". Jordi Llovet, El País

Fouché

En els primers albors de la Gran Guerra, el tinent Anton Hofmiller rep una invitació per anar al castell del magnat hongarés Lajos von Kekesfalva. Durant la seva estada, la filla de l'amfitrió, que pateix paràlisi crònica, s'enamora del jove oficial. Hofmiller, que només sent compassió per la jove Edith, decideix ocultar els seus veritables sentiments i li fa tenir esperances en una ràpida recuperació. Arriba fins i tot a prometre-s'hi, però no reconeix el seu nuviatge en públic. Com un criminal en la foscor, Hofmiller es refugiarà en la guerra, i en tornarà com un autèntic heroi. 'La impaciència del cor' és, sens dubte, un dels millors llibres de Zweig, un esglaiador retrat de la insondable naturalesa humana que atraparà el lector des de la primera pàgina.

La impaciència del cor

Un testimoni imprescindible de l'Europa de la primera meitat del segle XX, de la mà d'una de les grans veus de tots els temps. Escrits durant la primera meitat del segle xx, aquests textos proven el caràcter inquiet i curiós d'Stefan Zweig, que sempre va pensar que viatjar havia de ser una aventura, un salt al buit atzarós i incert a tot allò que ens és desconegut, una vàlvula d'escapament d'una vida que, cada cop més, s'havia vist automatitzada i reglada, desproveïda de qualsevol mena d'entrebanc. De Sevilla a Salzburg, passant per Bruges, Arle, Anvers i els jardins i horts anglesos, així com pel mític Hotel Schwert o la Foire gastronòmiques de Dijon, aquests escrits esdevenen una crònica sentimental del vell continent, un viatge per la seva geografia, que anticipa l'allargada ombra de la Segona Guerra Mundial. «Vitamina espiritual necessària avui per a una Unió Europea encara afectada de post-Brexit i pandèmia.» El País «Viatges, la quinta essència de la seva pulsió nòmada i erudita.» La Vanguardia «Dir que alguna cosa de Zweig és vigent encara avui, vuitanta anys més tard, és repetir-se, però l'elogi és merescut i convenient.» ABC «Stefan Zweig va plasmar com mai ningú abans l'ànima de les ciutats que va visitar.» Diario de Ibiza «Sens dubte un dels grans escriptors europeus de la primera meitat del segle XX.» Literatura de viajes

Univers digital

Viatges

Stefan Zweig, la veu de tota una època. «No perdem el temps, perquè el temps no va al nostre favor sinó a la nostra contra. En una época en què reina el sentit, no ens recolzem en el sòlid intel·lecte i abandonem la vana creença humanista que en un món ple d'armes i ple de desconfiança mútua es pugui aconseguir alguna cosa amb paraules.» Missatges d'un món oblidat recull per primer cop en la nostra llengua deu textos de procedencia diversa -articles, assajos, conferències-, que l'autor va escriure entre els anys 1914 i 1940. Alguns d'aquests textos esdevenen en records punyents d'un món que tocava la seva fi, davant l'avanç inevitable de la barbàrie de la guerra. No obstant això, en aquells anys de foscor, alienació i por que van enfosquir el vell continent durant la primera meitat de segle xx, alguns, com Stefan Zweig, van alçar la seva veu a favor de la concòrdia i la unitat, rebutjant el sectarisme i el fanatisme dels totalitarismes i nacionalismes exacerbats que es van estendre per Europa en una espiral de violència sense parangó. Una reflexió molt actual sobre Europa d'una de les grans veus del segle xx.

Missatges d'un món oblidat

I "Sjælens lægedom" går Stefan Zweig tæt på tre store personligheder, som på hver deres måde har behandlet forholdet mellem sundhed og sygdom på den ene side og ånd og religion på den anden: Franz Anton Mesmer, Mary Baker-Eddy og Sigmund Freud. Stefan Zweig (1881-1942) var en østrigsk forfatter, dramatiker og journalist. Han voksede op i Wien i et velhavende, jødisk hjem, studerede filosofi og litteraturhistorie og blev som ung forfatter del af de avantgardistiske kredse. I 1920‘erne og 30‘erne var han en af Europas førende forfattere. Zweig havde, som pacifist, med gru oplevet Første Verdenskrigs rædsler. Da Hitler kom til magten, slog han sig ned i England og rejste derfra videre til USA og Brasilien. I fortvivlelse over Europas fremtidsudsigter begik han og hans hustru selvmord i 1942.

Sjælens lægedom

Den østrigske forfatter Stefan Zweig skrev ikke kun fiktion. En meget stor del af hans litterære produktion bestod af biografier, og han har portrætteret både historiske personligheder og en lang række af forfattere, magthavere og videnskabsmænd. I "Liv og digt" går han tæt på den italienske eventyrer og forfatter Casanova, den franske forfatter Stendhal samt den russiske forfatter Tolstoj. Stefan Zweig (1881-1942) var en østrigsk forfatter, dramatiker og journalist. Han voksede op i Wien i et velhavende, jødisk hjem, studerede filosofi og litteraturhistorie og blev som ung forfatter del af de avantgardistiske kredse. I 1920‘erne og 30‘erne var han en af Europas førende forfattere. Zweig havde, som pacifist, med gru oplevet Første Verdenskrigs rædsler. Da Hitler kom til magten, slog han sig ned i England og rejste derfra videre til USA og Brasilien. I fortvivlelse over Europas fremtidsudsigter begik han og hans hustru selvmord i 1942.

Liv og digt: Casanova: Stendhal: Tolstoj

relevance|desc

publishdate|desc

publishdate|asc

rating|desc

title|asc

author_lastname|asc

BookBeat gives you access to thousands of audiobooks right on your mobile. Find your next favourite by browsing through our top lists and categories.

Do you like to read books? Discover thousands of e-books at BookBeat. Pick and choose from different genres, such as best-sellers, crime, romance, non-fiction and much more!

Get access to thousands of e-books on your phone. Browse and find your next favorite read today!

On our Bookshelf - Audiobooks

BookBeat lets you enjoy over 1 million audiobooks and e-books on your mobile or tablet. Try for free!

BookBeat - Audiobooks and e-books directly in the mobile. Try for free!

Unless you're out on an adventure, it's better to sign up at the website of {country}.

You can browse and find the most popular authors and books in the BookBeat app here. We’ve got a great selection of various authors and genres, this list will definitely inspire you to a great reading experience in the app!

{AuthorName} books - BookBeat

{NarratorName} as narrator - BookBeat

Are you on the hunt for your new favourite narrator, or do you have a favourite that you want to listen to even more? We've got you covered! We've gathered all of the most popular narrators and the books they’ve narrated here.

Search - BookBeat

Title

Person doing dishes and listening to BookBeat

Author

Stefan Zweig

Get started with BookBeat today

About us

Follow us

Help and contact

Information

BookBeat

Download BookBeat