BookBeatin avulla voit nauttia yli miljoonasta e- ja äänikirjasta matkapuhelimella sekä tabletilla. Kokeile maksutta!

Kokeile BookBeatin äänikirjoja ja e-kirjoja maksutta!

Ellet ole seikkailulla, on parempi rekisteröityä {countryLanguage} verkkosivustolla.

{SerieName} - Kirjasarja - BookBeat

«Personatges perversos i desafectes, els dels contes de Quim Monzó, dotat jove escriptor català… Monzó ha llegit Kafka… i beu també de la rica tradició del surrealisme espanyol, tant pel seu sentit deliberadament paranoic de l'amenaça en coses aparentment habituals… com per saber mantenir la qualitat de la seva imaginació, intermitentment lírica i visionària». The New York Times, Nova York «Quim Monzó és reconegut com una de les veus més provocatives de l'actual literatura europea… Els contes de Monzó són els millors que s'han produït a Europa en l'última dècada, un sentiment amb el qual els americans coneixedors de la narrativa estrangera hi estaran, sens dubte, d'acord». World Literature Today, Oklahoma

Mínima Minor

Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury

«L'illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l'estil de l'escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida». «El Urogallo», Madrid. «Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe». «Dagblad», Helsingborg. «Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art». «La Vanguardia», Barcelona «Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l'arbre genealògic de la moderna narrativa europea». «Aftonbladet», Estocolm

L'illa de Maians

Negat per qualsevol altra activitat intel·lectual, Mirko Czentovicz va revelar-se des de nen com un geni dels escacs, i ara n'és el campió del món. Però, en un viatge de Nova York a Buenos Aires, li sorgeix un contrincant enigmàtic: el senyor B., un noble vienès que fuig dels nazis. Un dels passatgers del vapor prova d'acostar-se a tots dos personatges, i així, junt amb ell, el lector en descobreix les històries i assiteix a la seva confrontació. En aquesta "Novel·la d'escacs", doncs, se'ns presenta, d'una banda, l'enfrontament de dues naturaleses antagòniques i, de l'altra, la fragilitat i la força de la persona sotmesa a una pressió extraordinària. I tot això, en una història construïda amb art de mestre i amb bones dosis d'intriga. "Les seixanta-quatre caselles i les trenta-dues peces són l'escenari d'un terrible malson que Zweig descriu amb total exactitud i sense concessions". Julià Guillamon, Avui "Novel·la d'escacs, l'últim llibre que escrigué Zweig, és l'exacerbació d'algun dels millors moments de la seva extensa obra". Marc Soler, La Vanguardia "Un text molt intel·ligent. Zweig va ser molt savi en abordar el tema a partir d'una partida d'escacs, perquè ens remet al fet que som éssers pensants i ens porta a preguntar-nos quin ús fem de la nostra intel·ligència". Jordi Bosch "Un relat en el qual els escacs es converteixen en una metàfora de la nostra capacitat per intentar sobreviure quan tot sembla conduir-nos cap a l'aniquilació i/o la bogeria". Ramon Oliver, La Vanguardia "Un singularíssim estudi psicològic sobre el teló de fons de l'Alemanya nazi". Joaquín Aranda, Heraldo de Aragón "Les paraules de Zweig fan especialment bé". Pilar Martín, Levante "Escrit en plena Segona Guerra Mundial i una de les obres mestres d'aquest subgènere literari". Carlos Sala, La Razón "Stefan Zweig ens deixa en aquest relat una exquisida pinzellada del seu art narratiu". Antonio Ortega, Diario de Córdoba "Una bella metàfora sobre la claudicació de la intel·ligència creadora enfront de la força bruta que, fent servir una lògica freda i corretjosa, es converteix en imparable piconadora". Eugenio Fuentes, La Nueva España "És un llibre que representa molt bé la crisi de valors d'una Europa que, just abans de la solució final, veu que els valor que la sustenten no acaben de funcionar. I encara som allà". Iván Morales "Novel·la curta, possiblement una de les millors de la seva creació, en la qual ofereix al lector el seu compromís crític contra el nazisme. Tota una lliçó d'ètica i principis del misteriós personatge, el senyor B.". Francisco Vélez Nieto, ACE Andalucia "Novel·la sobre els escacs? No. Novel·la sobre la tortura, el mal subtil, la vida com un somni, la construcció de vies de fuita vitals, l'observació? Sens dubte. I no arriba al centenar de pàgines". Francisco García Pérez, La Nueva España "Suggeridora metàfora sobre el moment històric i reflexió sobre la validesa del coneixement". Pedro Sorela, Revista de Libros "Zweig narra, en realitat, una història de supervivència". J. Bordes, El Punt Avui "Un relat de cicatrius emocionals i obsessions". Juan Carlos Olivares, Time Out

Novel·la d'escacs

Els trenta relats que integren aquest recull de Quim Monzó es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l'eterna incertesa humana. En "El perquè de tot plegat" els recursos sintètics de Monzó arriben al seu màxim de puresa: aparentment simples i esquemàtics, són una exhibició enèrgica de mestria. Premi Ciutat de Barcelona 1993 Premi de la Crítica "Serra d'Or" 1994 "Els relats de Monzó no tenen psicologia ni missatge, sinó una força penetrant, un humor arrasador i una solidesa d'ofici excepcional". Hans-Harald Müller, "Frankfurter Rundschau" "Monzó és un escriptor valent, innovador, de vegades salvatge i sempre impertinent". Guillermo Altares, "El País"

El perquè de tot plegat

"Els detalls d'observació són magnífics. Un gest d'un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l'ambient d'un bar de poble, donen vida a històries en què l'element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics. Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. "Guadalajara" no és cap excepció". Julià Guillamon, La Vanguardia "El que Monzó fa no és ficció sinó metaficció, ficció sobre la ficció. Explica històries -amb una nitidesa, un sentit del ritme, una elegància i una capacitat d'evocació magistrals- i alhora les interromp, les analitza i les comenta". Manel Ollé, Avui Premi de la Crítica 'Serra d'Or' 1997

Guadalajara

"Només vull parlar-te a tu, dir-t'ho tot per primera vegada; has de saber tots els detalls de la meva vida, que sempre ha estat la teva i de la qual mai no n'has sabut res. Però no coneixeràs el meu secret fins que sigui morta, quan ja no estaràs obligat a donar-me cap resposta, quan això que ara em fa estremir amb uns calfreds tan forts sigui realment la fi. Si hagués de continuar vivint, estriparia la carta i callaria com sempre he callat. Però si l'arribes a tenir a les mans, sabràs que una morta t'hi explica la seva vida, una vida que va ser teva des del primer minut conscient fins al darrer". "Diguem-ho clar: aquesta és una de les novel·les més extraordinàries que s'han escrit els últims cent anys… Vet aquí una perla que heu de llegir". Jordi Llovet, El País "Stefan Zweig dóna una vegada més en el clau amb un monòleg que revela els racons més íntims del cor humà". Pablo d'Ors, ABC "Stefan Zweig planteja en Carta d'una desconeguda amb extraordinària subtilesa el tema de la desigualtat en l'amor". El Diario Montañés "Vaig llegir Carta d'una desconeguda d'una tirada. Quan el vaig acabar, vaig tenir la sensació d'haver descobert una nova terra i un nou cel. I la relectura, tants anys després, ha aconseguit emocionar-me de nou". Biel Mesquida, Diario de Mallorca "Una història d'amor original, en trencar tots els esquemes literaris del moment, perdura en el temps literari com una fulla perenne a l'arbre de l'escriptura de ficció. Tota una bellíssima història de passió amorosa". Francisco Vélez Nieto, Confidencial Andaluz "Un dels seus llibres més romàntics i brillants". Guillermo Busutil, La Opinión de Málaga "Una veritable joia literària". J.L.R., Diario de Jerez

Carta d'una desconeguda

«—No te m'escaparàs. M'hi has de dur. —Però amic meu… —Deixa'm fer. Ja sé que és "perillós"… Potser és això precisament el que m'atreu.» Qui parla d'aquesta manera és Fridolin, un metge vienès jove, feliç i ben acomodat, amb èxit, casat i pare d'una nena, que durant uns carnavals se sent arrossegat cap a un món ignot a mig camí entre el son i la vigília, en el qual, empès pel desig, viurà unes experiències de rara i fascinadora intensitat. Amb una subtilesa fora del comú i unes capacitats descriptives i psicològiques extraordinàriament modernes, Arthur Schnitzler ens porta cap a un terreny ambigu i ambivalent, de màgica ensonyació.

Història somiada

Als vint contes de «Si menges una llimona sense fer ganyotes» s'hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L'amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l'excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i contingunda, Sergi Pàmies tracta de les servituds d'uns personatges vulnerables, esclaus d'unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l'acidesa amb les propietats refrescants. El llibre ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona 2007 i el Premi Lletra d'Or 2007. «Un llibre inacabable, infinit… El miro al·lucinat. És com un pou inesgotable». Enrique Vila-Matas «Pàmies és un autor insubstituïble. I Si menges una llimona sense fer ganyotes una obra que sintetitza el seu talent narratiu … Alta literatura». Julià Guillamon, La Vanguardia

Si menges una llimona sense fer ganyotes

Mil cretins és el nou llibre de relats de Quim Monzó després d'"El millor dels mons". En un pas endavant, Monzó passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l'amor. Valent i sense conces­sions, mi­ra a la cara el difícil equilibri entre vida i misèria humana. Premi de Narrativa Maria Ángels Anglada 2008

Mil cretins

Els naufragis de la maduresa són al centre d'aquest nou recull de vint relats de Sergi Pàmies. Les fatalitats individuals i col·lectives, la capacitat de sobreviure-hi i les emocions de tota mena que provoquen són tractades amb l'estil obsessiu i sobri que ha caracteritzat els últims llibres de l'autor i que ha aconseguit atrapar milers de lectors. Per primera vegada, Pàmies construeix ficcions a partir de materials autobiogràfics, i retrata les dificultats existencials d'uns personatges que, amb una determinació tan absurda com heroica, tenen esma per pedalar sense moure's del lloc. «Pàmies, un excel·lent autor de relats. Un text que resulta ser un emocionant i líric cant a Espanya». Pedro Felipe Granados, La Verdad

La bicicleta estàtica

Maurici Pla és una veu literària d'una singularitat notable. En aquesta novel·la explora, amb una tècnica paral·lela a la del còmic de línia clara i un humor maliciós i juganer, els límits i el valor de les coses i les relacions humanes, de l'engany, l'estafa i l'estupefacció. Abrigada per una prosa exacta, 'L'alquímia del mercat d'alquímies' destapa l'enganyifa dels balins de plom que tan sovint ens són venuts com perles d'un collaret.

L'alquímia del mercat d'alquímies

La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l'òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l'enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s'estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, " Por" és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector. "Fontcuberta ens serveix la virtuosa prosa de Zweig d'una manera tan vívida que el text rejoveneix i se'ns fa contemporani". Màrius Serra, La Vanguardia "De nou Zweig demostra ésser un lector privilegiat de Dostoievski, i s'immergeix com ben pocs escriptors en la pregonesa psicològica de la seva protagonista, en la infinita i sempre contradictòria complexitat de l'existència i la personalitat humana". Xavier Serrahima, Nació Digital "Això és una novel·la curta, i Zweig excel·leix en aquesta mida: en sap un niu!". Jordi Llavina, El 3 de Vuit

«L'art de portar gavardina» és un concentrat de memòria, emoció i plaer de narrar. Imaginats o viscuts, els tretze contes d'aquest recull revelen una capacitat d'observació que confirma Sergi Pàmies com a artesà d'un estil cada vegada més depurat, en què les emocions i els detalls són protagonistes. De la pròpia infantesa a la vellesa dels pares, del romanticisme de la decepció al pànic d'estar a l'altura de les expectatives dels fills, de la perplexitat individual de l'adolescència a les cicatrius col·lectives del segle XXI, el llibre combina reflexió, ironia, melancolia, causticitat i lucidesa i troba en la fascinació per l'absurd i la capacitat de sorprendre's els antídots més eficaços per combatre les absències, els fracassos i altres desconcerts de la maduresa. Premi Crítica Serra d'Or 2019 de Narrativa Premi de la Crítica Catalana 2019 de Narrativa «El seu millor llibre. El podria haver titulat perfectament "El gran llibre de Sergi Pàmies"». Jordi Basté «Sergi Pàmies s'allibera definitivament dels seus vincles per alliberar-nos també a nosaltres dels clixés d'una època i els seus mites». Josep Cuní, El País «És impossible llegir els seus llibres i no trobar un personatge que s'assembli a nosaltres, ficat en una situació que ens resulta familiar. La ironia i el pessimisme mediterrani traven el seu món inventat, històries que cobren vida a partir d'una realitat íntima i secreta que es desplega en frases d'una gran efectivitat comunicativa». Xavier Mas, La Vanguardia «És un llibre que pot fer-te plorar i riure alhora i això demostra que el seu autor es troba en un dels moments més creatius de la seva trajectòria». Jordi Nopca, Catalunya Ràdio – L'ofici de viure «Aquest llibre és una lectura còmplice, escrit amb aquell to menor que converteix la literatura en una forma d'amistat». Nadal Suau, El Cultural «Els contes de Pàmies, perfectes com a gavardines o vestits a mida, barregen ficció i autobiografia, perquè la segona no es pot articular sense els mecanismes de la primera i la primera seria un cadàver sense esclats de la segona». Miqui Otero, El Periódico «Sergi Pàmies sap dur, en la literatura i en la vida, una trajectòria d'una honestedat impecablement elegant». Imma Monsó, La Vanguardia «Pàmies se submergeix en un escrutini impecable, de refinada matisació expressiva i psicològica. A les pàgines de L'art de portar gavardina molts lectors hi trobaran l'estremiment o el vertigen de la felicitat de llegir». Ponç Puigdevall, El País

L'art de portar gavardina

Vet aquí una vegada, al Pol Nord, un caduc patriarca rialler que, per satisfer l'afany consumista dels prea­dults i les preadultes d'arreu del món, subjugava els animals no humans i les criatures màgiques… Quina barbaritat! No cal dir que la literatura i la tradició festives, que tantes bones estones han fet passar a creients, neopagans i neopaganes, també han servit per perpetuar els injustos prejudicis de la nostra societat imperfecta. Afortunadament, i després de segles d'obscurantisme, James Finn Garner ha decidit oferir un servei públic en nom dels ciutadans i ciutadanes de bé reescrivint aquests relats tan familiars per tal de reivindicar també els drets de les persones de neu, dels elfs, dels fantasmes disfuncionals, dels líders sindicalistes no humans, de les joguines pacifistes no sexistes i, fins i tot, dels vegans i les veganes. Sigui quin sigui el teu conte de Nadal preferit, en aquest llibre el trobaràs transformat per deslliurar la nostra consciència social del Fantasma dels Prejudicis Passats i revifar l'autèntic esperit nadalenc. "James Finn Garner ha tunejat relats clàssics d'aquestes festes amb voluntat paròdica, sempre a favor de l'humor i subvertint l'esperit doctrinari. Un antioxidant per al greix d'aquestes festes". Ona Salvans, Núvol "A Contes de Nadal políticament correctes descobrirem cinc relats que ens són desconeguts i que es poden llegir durant tot l'any". Álvaro Muñoz, Llegir en cas d'incendi

Contes de Nadal políticament correctes

Una estada de dos mesos en una colònia d'artistes a Vermont enfronta en Peter, el narrador d'aquest relat, amb els fantasmes del seu passat: de sobte tot sembla recordar-li la Marcia, la dona que va conèixer trenta anys enrere, quan era un jove artista provant de fer-se un nom a la Gran Poma. El Nadal estrany que van passar plegats, esbrina ara, podria haver-li canviat la vida per sempre més, i la solitud inquietant del fantasmagòric paisatge nevat que l'envolta no fa sinó convidar-lo a revisitar aquells dies de descoberta i abandonament, i a imaginar la vida que no va tenir. A "Marcia de Vermont" Peter Stamm plasma amb la perícia i la precisió que el caracteritzen la dolorosa bretxa entre la realitat viscuda i la fantasia d'allò que podria haver estat que sovint acompanya la maduresa. "Stamm restitueix sentit a les paraules com només ho sap fer el bon escriptor". Martí Bassets, "El Periódico" "L'obra de Peter Stamm és una de les més exquisides i refinades que s'escriuen actualment a Europa". Diego Gándara, "La Razón"

Marcia de Vermont

Als contes d'«A les dues seran les tres», la memòria es converteix en revisió de l'experiència, la crònica en compromís amb el passat i la fantasia en un joc que, en funció de l'estat d'ànim, il·lumina, pertorba o reconforta. Esdeveniments històrics o anècdotes deliberadament privades es confabulen en favor de la narració, sempre eloqüent i persuasiva, en què Sergi Pàmies, fidel a una veu i a un estil inconfusibles, aprofundeix en el domini de la tendresa i la digressió, així com en l'equilibri entre la ironia i la perspicàcia. Tot al servei d'una mirada, resignadament incerta, sobre el pas—ja sigui endavant o enrere—del temps. «Les emocions no passen pel sentimentalisme xaró, la tendresa recorre a la ironia per no caure en el melodrama i l'evocació d'uns fets reals, passats pel sedàs inconfusible de l'autor, esdevenen la més gran de les ficcions». Jordi Nopca, La Vanguardia «Pàmies continua barrejant passat, present i imaginació, tot confiant, diu, que els recursos de la narrativa breu l'ajudaran a entendre el que encara és una incògnita. Un llibre troba lectors si el context ho permet, i A les dues seran les tres és el millor del 2023 perquè ve de gust que la narrativa torni a importar tant com la veritat». Carlota Rubio, El País «En els últims temps, com més brutalment autobiogràfic es mostra Pàmies, més ficció és el que llegim». Enrique Vila-Matas, El País «Pàmies en sap molt, els contes funcionen de meravella i sempre tenen moments lluminosos, a vegades a partir d'una anècdota mínima». Julià Guillamon, La Vanguardia «Pàmies ha desenvolupat una lucidesa incomparable a l'hora de treballar l'emoció sense caure en el sentimentalisme». Borja Bagunyà, Serra d'Or «Pàmies narra les seves històries amb senzillesa, amb cordialitat, amb la lleugeresa i la ironia no exempta de compassió que són marca de la casa. Un pot imaginar-se'l narrant-les a viva veu, a casa o a qualsevol altre lloc. Un no voldria deixar d'escoltar mai aquestes històries». Patricio Pron, Babelia El País «Una altra delícia de Pàmies, que sap elevar allò ordinari al sensacional». El Periódico «Sergi Pàmies no pertany a aquella raça d'escriptors que tenen un món, sinó a la dels que tenen una mirada. La seva és una veu que hi veu, que es concreta en una escriptura analítica i precisa. A les dues seran les tres, (per a mi, sense dubte, un dels seus millors llibres) demostra un domini dels registres, de les formes i dels mecanismes narratius». Manel Ollé, La Lectora «En aquests deu contes Sergi Pàmies complica enormement les coses als lectors que pretenguin consensuar quin és el seu millor llibre. No n'hi haurà pocs que opinin que és aquest, com si contingués tot el que es desitja en aquest món o s'espera en el Paradís de la lectura». Ponç Puigdevall, El País «El llibre és una celebració de l'ofici d'escriure, que en Pàmies no és res més ni res menys que l'esforç per convocar els recursos del llenguatge per mirar d'entendre el món i el que ens passa. Llegint-lo, igual que escoltant-lo, la sensació és que un major grau de comprensió és possible, l'esforç val la pena i escriure sí que pot servir per no ser un desgraciat». Joan Burdeus, El País

A les dues seran les tres

En aquest llibre, testimoni de la profunda amistat entre George Steiner i Nuccio Ordine, l'amor pels clàssics, la passió per l'ensenyament i el paper essencial de la literatura per a la humanitat constitueixen els temes d'un intens diàleg nodrit durant més de quinze anys. Ordine hi traça un original retrat de Steiner, a qui descriu com un «hoste incòmode» que va habitar el judaisme, la literatura i la vida d'una manera molt singular: no només va dir sovint el que molts haurien preferit callar, sense atenir-se a les convencions o els tabús, sinó que la seva concepció mateixa de la vida va trobar el seu veritable fonament en la idea de l'hoste. Un ideal tan necessari com difícil de dur a la pràctica: no tant una invitació a respectar passivament les lleis de qui ens acull com l'oportunitat de contribuir a millorar la vida dels altres i la pròpia a través de l'intercanvi d'idees i el diàleg. «Una delícia per a tot amant del deixant humanístic, i, més encara, li darà ànim i esperança. Les humanitats encara no reviscolaran, però llibres com aquest permeten respirar fondo, confiar-hi». Jordi Llovet, El País «El retrat que el lector acaba tenint d'aquest gran humanista revela un ésser que ja no necessita amagar les seves fragilitats ni les seves frustracions». Germán Cano, El Cultural «Poques vegades el plaer pel coneixement i l'amor immarcescible als clàssics troben un encaix tan fecund com en aquestes converses que Nuccio Ordine aplega al seu llibre. Un testimoniatge desbordant de saviesa, el d'aquests dos humanistes ja absents». Josep Gras, El Temps «El llibre llisca com una font ufana plena de savieses contades amb emoció, senzillesa i alegria. Produeix sacsejades sísmiquies d'un efecte regenerador. Un llibre per llegir, subratllar i rellegir». Biel Mesquida, Diario de Mallorca «Un bon llibre per entrar o per comprendre millor Steiner i la seva època». Joan Cuscó i Clarasó, El 9 Nou

Mínima Minor

Tietoa meistä

Seuraa meitä

Apua ja yhteystiedot

Tiedot

BookBeat

Lataa BookBeat