Pirinioetan bizi –eta hiltzen, edo hilik bizi– dira eleberri honetan hitz egiten digutenak. Ekaitzeko hodeiak mintzo zaizkigu, eta oinaztarria, eta heriotzan murgilduko den nekazari poeta ere mintzo zaigu, guri eta lurrari. Eta mintzo zaigu, baita ere, orduz geroztik seme-alabak baka-rrik hezi beharko dituen alargun gaztea. Eta sorgin deklaratu ondoren urkatu zituzten lau emakumeak mintzo zaizkigu. Eta mendiak, eta perretxikoak, gizonezkoak eta emakumezkoak, eta mamuak, eta laminak, eta maitagarriak, orkatzak, txakurrak... Lurra bera mintzo zaigu, noizbait mendiez erditu zen lur hori bera. Mendi ikaragarri horiek mendetan ezagutu dituzte bertakoen bizimodu latza eta haien amodioak; ezagutu dituzte jazarpenak, ihesak, gerrak, gorrotoak. Mugako bizitza. Eta eder ageri zaizkigu beti; are ederragoak Irene Solà bezalako kontalari peto batek kontatzearen plazeraren oparia egiten digunean. Sen berezia darion begiratzeko eta kontatzeko modu teluriko batean, emakumezkoenak baitira eleberriko ahots guztiz gehienak. Akaso emakume baten eskutik soilik posible litzatekeen ikuskera baten arabera ehunduak.

Nik kantatu eta dantza egiten du mendiak

Mendi malkartsu eta ibili ezinen artean gorderik, Guilleries eskualdean otso-ehiztariak, bidelapurrak, basoan ezkutaturiko iheslariak, karlistak, belagileak, makiak, rally-pilotuak, mamuak eta deabruak baizik iragotzen ez diren ezleku urrun batean, lurrari kaparren moduan lotua ageri da mas Clavell delakoa. Emakumeak bizi dira, batez ere, etxe horretan, eta mendeetako oroitzapenak bildu dira hartara egun bakar batean. Senarra topatu orde egin zuen Joanak leinu itxuraz madarikatu bati hasiera eman zion hitzarmena. Betilerik gabe sortu zen Bernadeta eta hainbeste xarbot-ura isuri zioten ttikitan begietan non behar ez duena ere ikusiko baitu handik aurrera. Osorik beharrean, hiru laurdeneko bihotza du Margaridak, baina bizia eta suminkorra. Mihirik gabe sortu zen Blanca, ahoa habia hustua iduri, ez du hitzik egiten, behatu egiten du. Jaia ari dira egun prestatzen emakume hauek, eta beste batzuk. Ohiturik gauzkan bezala, hitz-jarioaren eman lasaia, erritmoaren eta umorearen zentzu bizia, ausardia formala eta irudipeneko giroak aurkezteko eta pertsonaiak hezurmamitzeko gaitasun aparta zurkaitz eta gidari dutelarik, hona hemen Irene Solàren nobela berria, argiaren eta ilunpearen, bizitzaren eta heriotzaren, ahanzturaren eta oroimenaren, errealitatearen eta alegiaren arteko bitasuna eta, aldi berean, batasun mina kontagai bihurtu dituen istorio uholde ezin joriagoa, ezin ederragoa.

Narrazioa

Begiak eman nizkinan eta ilunpeei behatu hien

Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps. Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa. Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres

*PREMI DOCUMENTA 2017 Aquesta és l'Ada. Aquest és el gorjablanc. Aquest és en Loki, i aquesta és la terra fosca, com una boca oberta. Aquest és en Vicenç de Can Ballador preguntant-li a l'Ada si encara no se l'ha fotut. Aquesta és la Jèssica S. en el seu racó d'Anglaterra rural i aquest és el pare Ballador dins d'un tractor. Aquest és en Tripi, i aquests són els silurs del pantà de Sau nedant a les fosques, i la vaca Samantha i els porc senglars amagats. Aquests són els dics. I aquestes són les paraules, i les històries, i els contes, i les coses que una escriu, que una explica, que una diu o escolta o pensa o sap o sent o inventa o pren, com un riu d'aigua ràpida, freda i molla.

Els dics

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d'en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l'Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d'aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d'alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Un terreny fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d'explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció. De l'obra d'Irene Solà se n'ha dit: «El que triomfa arreu del relat és l'alegria de narrar» (Ponç Puigdevall, El País); «L'ofici narratiu entès com un esforç de construcció, d'anar-hi anant i tornant, de no deixar res per vàlid a la primera, de jugar amb la fina línia del que és realitat o ficció» (Esteve Plantada, Nació Digital).

Canto jo i la muntanya balla

Gewitterwolken schürfen über den Rücken der Pyrenäen und ein Blitz erschlägt den dichtenden Bauern Domènec, dessen junge Frau Sió mit ihrem Schwiegervater und ihren Kindern allein zurückbleibt. Doch das Leben geht weiter. Teilnahmslos beobachten die Berge das Werden und Vergehen derer, die dort leben. Die junge katalanische Schriftstellerin Irene Solà, die für diesen Roman 2020 mit dem Europäischen Literaturpreis ausgezeichnet wurde, erschafft und belebt eine vielstimmige und poetische Welt, erzählt durch starke Frauen und mystische Stimmen von Großeltern, Eltern, Kindern, Tieren, Geistern, dem Wald und den Wolken. Sie alle bilden diese Geschichten, die auf eine schöne und magische, aber auch tragische Art und Weise miteinander verbunden sind. Alle vereint im Kreislauf von Geburt, Leben und Tod. Solà erzählt die Geschichte der Berge, die die Erinnerung an Jahrhunderte, an geologische Epochen, politische Konflikte und die Verbindung mit der Natur umfasst.

Singe ich, tanzen die Berge

Una novela desbordante, llena de historias y personajes malditos más allá del tiempo. Escondida entre riscos lejanos, en algún remoto lugar de las Guillerías transitado por cazadores de lobos, bandoleros, emboscados, carlistas, hechiceras, maquis, pilotos de rally, fantasmas, bestias y demonios, la masía Clavell se agarra al suelo como una garrapata. Es una casa, sobre todo, habitada por mujeres, y donde un solo día contiene siglos de recuerdos. Los de Joana, que para encontrar marido hizo un pacto que inauguró una progenie aparentemente maldita. Los de Bernadeta, a quien le faltan las pestañas y, de tanta agua de tomillo que le vertieron en los ojos cuando era una niña, acabó por ver lo que no debía. Los de Margarida, que en vez de un corazón entero tiene uno de tres cuartos, rabioso. O los de Blanca, que nació sin lengua, con la boca como un nido vacío, y no habla, solo observa. Estas mujeres, y más, hoy preparan una fiesta. «Una especie de aquelarre prodigioso, una celebración de la sororidad femenina y una recreación de la historia de una familia (y de unas cuantas cosas más) concentrados en un solo punto, una masía remota de las Guillerías donde se suceden las violencias, las celebraciones rituales y los cambios de generación que, al fin y al cabo, configuran cualquier familia y cualquier cultura... Una novela extraordinaria» (Marina Espasa, Ara). «Un mosaico de jovialidad, humor, luz vitalista y juego escatológico, una farsa carnavalesca... No es menor el grado de eficacia de la autora en el momento de ir distribuyendo los hilos infinitos de las historias que desgrana sin que ni una sola se le escape de las manos y quede huérfana de conclusión» (Ponç Puigdevall, El País).

Te di ojos y miraste las tinieblas

Primero llegan la tormenta y el rayo y la muerte de Domènec, el campesino poeta. Luego, Dolceta, que no puede parar de reír mientras cuenta las historias de las cuatro mujeres a las que colgaron por brujas. Sió, que tiene que criar sola a Mia e Hilari ahí arriba en Matavaques. Y las trompetas de los muertos, que, con su sombrero negro y apetitoso, anuncian la inmutabilidad del ciclo de la vida. Canto yo y la montaña baila es una novela en la que toman la palabra mujeres y hombres, fantasmas y mujeres de agua, nubes y setas, perros y corzos que habitan entre Camprodon y Prats de Molló, en los Pirineos. Una zona de alta montaña y de frontera que, más allá de la leyenda, conserva la memoria de siglos de lucha por la supervivencia, de persecuciones guiadas por la ignorancia y el fanatismo, de guerras fratricidas, pero que encarna también una belleza a la que no le hacen falta muchos adjetivos. Un terreno fértil para liberar la imaginación y el pensamiento, las ganas de hablar y de contar historias. Un lugar, quizás, para empezar de nuevo y encontrar cierta redención. De la obra de Irene Solà se ha dicho: «Lo que triunfa en todo el relato es la alegría de narrar» (Ponç Puigdevall, El País); «El oficio narrativo entendido como un esfuerzo de construcción, de ir y volver, de no dar nada por bueno a la primera, de jugar con la fina línea que separa la realidad y la ficción» (Esteve Plantada, Nació Digital). «Una novela que pone voz a aquellos que jamás pudieron contar su propia historia» (Gemma Marchena, Última Hora)

Canto yo y la montaña baila

"Detta är en väldigt ovanlig, poetisk och gripande berättelse, fylld av vemod men också, trots allt, av glädje över själva tillvaron. En stor läsupplevelse i en oerhört känslig översättning." Eva Lundgren, BTJ (Betyg: 5/5) "Det finns så mycket skönhet i denna underbara polyfoniska roman att varje sida får dig att bli nyförälskad i naturen, i fantasin, i orden, i livet. Jag sjunger och bergen dansar är tidlös och unik." Mariana Enriquez, författare till Vår del av natten I de pyreneiska bergsbyarna i norra Katalonien levs det rurala livet under de kvardröjande skuggorna från historiens krig. Här träffas bondpoeten Domènec en dag av blixten under en svamppromenad. Efter sig lämnar han hustrun Sió och deras två barn Mia och Hilari, som tillsammans har att minnas och skapa sina liv i ett mytologiskt landskap där såväl männi­skor som natur har något att säga om traktens oläkta sår. Men också om kärlekens möjligheter. Jag sjunger och bergen dansar är en förunderlig roman som med en distinkt poetisk stil och ­omisskänne­lig berättarglädje skildrar oberättade katalanska erfarenheter och en mänsklighet helt underordnad naturens nyckfullhet. Irene Solà (född 1990) är en katalansk författare och konstnär. Jag sjunger och bergen dansar är hennes andra roman och har inneburit ett stort genombrott både på hemmaplan och internationellt. Den låg i två år på den katalanska bästsäljarlistan och har belönats med en lång rad priser, bland annat EU:s litteraturpris. Romanen har översatts till över tjugofem språk och adapterats till såväl en teaterpjäs som en symfoni. Ellinor Broman är översättare från katalanska, spanska och engelska. Hon har lovordats för sina översättningar av bland andra Mercè Rodoreda och Nona Fernández. "Det här är en pyreneisk fabel som är helt universell, dödligt rolig och djupt gripande." Max Porter, författare till Sorgen bär fjäderdräkt

Jag sjunger och bergen dansar

På gården Mas Clavell, djupt inne i de katalanska skogarna, ligger den osannolikt gamla Bernadeta på sin dödsbädd. I köket håller en brokig skara kvinnor på att förbereda en stor fest för att välkomna henne till andra sidan, och medan de lagar mat delar de med sig av sina bästa skrönor från livet på gården. Tillsammans bär de på berättelser från fyra århundraden -- och ju längre natten går, desto högre ljuder skratten och de genomträngande skriken av njutning och smärta. Jag gav dig ögon och du såg in i mörkret är en fängslande roman som vibrerar av fantasifullhet och språklig uppfinningsrikedom. Irene Solà har grävt djupt i sin hemtrakts legender och muntliga tradition för att berätta den här originella historien, där gränserna mellan döda och levande, dåtid och nutid, saga och verklighet luckrats upp. Irene Solà (född 1990) är en katalansk för­fattare och konstnär. Jag gav dig ögon och du såg in i mörkret är hennes tredje roman och tilldelades 2024 det prestigefyllda Premi Finestres för årets bästa katalanska roman. Sedan tidigare finns den hyllade Jag sjunger och bergen dansar översatt till svenska. Ellinor Broman är översättare från ­katalans­ka, spanska och engelska. Hon har lovordats för sina översättningar av bland andra Mercè Rodoreda och Nona Fernández.

Jag gav dig ögon och du såg in i mörkret

relevance|desc

publishdate|desc

publishdate|asc

rating|desc

title|asc

author_lastname|asc

BookBeat gives you access to thousands of audiobooks right on your mobile. Find your next favourite by browsing through our top lists and categories.

Do you like to read books? Discover thousands of e-books at BookBeat. Pick and choose from different genres, such as best-sellers, crime, romance, non-fiction and much more!

Get access to thousands of e-books on your phone. Browse and find your next favorite read today!

On our Bookshelf - Audiobooks

BookBeat lets you enjoy over 1 million audiobooks and e-books on your mobile or tablet. Try for free!

BookBeat - Audiobooks and e-books directly in the mobile. Try for free!

Unless you're out on an adventure, it's better to sign up at the website of {country}.

You can browse and find the most popular authors and books in the BookBeat app here. We’ve got a great selection of various authors and genres, this list will definitely inspire you to a great reading experience in the app!

{AuthorName} books - BookBeat

{NarratorName} as narrator - BookBeat

Are you on the hunt for your new favourite narrator, or do you have a favourite that you want to listen to even more? We've got you covered! We've gathered all of the most popular narrators and the books they’ve narrated here.

Search - BookBeat

Title

Person doing dishes and listening to BookBeat

Author

Irene Solà

Get started with BookBeat today

About us

Follow us

Help and contact

Information

BookBeat

Download BookBeat