BookBeat lets you enjoy over 1 million audiobooks and e-books on your mobile or tablet. Try for free!

BookBeat - Audiobooks and e-books directly in the mobile. Try for free!

Unless you're out on an adventure, it's better to sign up at the website of {country}.

{SerieName} - Book series - BookBeat

La comprensión del pasado, ¿puede ayudarnos a conocer el presente y, por tanto, a comprenderlo mejor? Nuestro mundo global y liberalizado, ¿podemos penetrarlo a través del conocimiento histórico acumulado y del análisis histórico? La historia, ¿es útil para el pensamiento crítico contemporáneo? ¿Puede enriquecer la perspectiva, frente a un futuro incierto? ¿Podemos pensar históricamente el presente? Pierre Vilar no se limitó a responder afirmativamente estas preguntas, sino que trabajó para aportar pruebas, con paciencia y rigor, lejos del estallido efímero de los media. Quiso una historia-inteligencia, una historia-comprensión, una historia total, en construcción permanente. Pero también una historia-exigencia y una historia-esfuerzo: una historia alejada del conformismo intelectual y de verdades canónicas y eternas. Su obra de historiador y su magisterio, forjados a lo largo de una vida de investigación, de reflexión y de transmisión de conocimientos, constituye un legado rico y diverso, aunque haya obtenido mucho más eco en Cataluña, en el conjunto de España y en el mundo latinoamericano que en su país, Francia. Realizado a partir de contribuciones presentadas por especialistas de diferentes países, mayoritariamente franceses, este libro quiere remarcar la fecundidad de los trabajos de análisis histórico de Pierre Vilar, e invita a leerlos, y a familiarizarse con ellos, a todos los practicantes de la historia, historiadores, ciudadanos y actores del presente, que sienten la necesidad de comprenderlo.

Història

Pierre Vilar

Aquest llibre, Premi Ferran Soldevila (1997) en la seua versió original, situa la conquesta i la creació del regne de València en el context de l'expansió -predadora i migratòria- del sistema feudal europeu i de la lògica que l'animava, alhora que descriu la resistència del camperolat andalusí i la integració dels supervivents en el nou ordre colonial. L'anàlisi del domini catalanoaragonès a la frontera valenciana del segle XIII mostra, així, l'inici dels trets decisius del colonialisme europeu modern. Ara, s'edita la segona edició. On ne peut que conseiller la lecture de cet ouvrage intelligent qui n'hésite pas à remettre en question bien des idees reçues. II a force d'une demonstration: dans un projet coherent, il articule magistralement les différents acteurs, les divers phénomènes et les diversités régionales en un tout astucieux et séduisant. Pascal Burési, Bulletin Critique des Annales Islamologiques (2001). Allò que Torró mostra al seu llibre és el fet que les «plantilles» que alguns historiadors anteriors havien utilitzat com a marcs analítics han demostrat ser febles o incompletes, si no errònies... Torró dirigeix la nostra atenció vers una visió nova i més realista de la societat feudal del regne de València medieval. Thomas F. Glick, Afers (2000). Un llibre intel·ligent i ambiciós, que proposa hipòtesis sòlides i suggeridores a partir de les quals és possible repensar en nous termes, des de l'Edat Mitjana, el procés d'expansió occidental... L'obra mereix de ser llegida. I hauria de servir de punt de partida per a un debat certament fecund. Pierre Guichard, L'Espill (1999). How thoroughly and how rapidly James's own experiment in building a society was blown off course needs the closer scrutiny which Torró gives it... This clear and concise account makes a good case for seeing the later years of the Conqueror's reign as the decisive starting-point of Valencian identity. Peter Rycraft, Euglish Historical Review (2004). L'obra de Torró destaca per la seva originalitat de plantejaments i metodologia... Es tracta de reinterpretar un dels problemes més importants de les ciències socials... i no pas crear un higiènic passat on les seqüències cronològiques entre ètnies, llengües i religions ho expliquen tot. Ricard Soto, Recerques (2001).

El naixement d'una colònia

Aquesta obra, Premi Ferran Soldevila (2011), analitza les relacions entre la Corona i els estaments valencians des de la finalització de les Corts de 1329-1330 fins al desenvolupament de la revolta de la Unió en 1347-1348. Centrant-se en aspectes polítics i fiscals, examina detalladament les diverses assemblees parlamentàries que tingueren lloc durant aquell període, així com els nombrosos subsidis que foren pagats a la hisenda reial. Tot plegat, la constant erosió del patrimoni de la Corona i les enormes exigències fiscals ocasionades per les guerres mediterrànies, combinades amb l'increment de l'autoritarisme monàrquic, conduïren a l'esclat d'una rebel·lió encapçalada per la ciutat de València i secundada pels sectors populars d'una bona part del regne. S'hi inclou un extens apèndix amb els principals acords i tractaments politicofiscals duts a terme entre els estaments i la monarquia.

Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348)

Este libro trata de la historia como conocimiento y experiencia. Averigua, en primer lugar, los fundamentos de la disciplina, como se construye, las características principales del método, los procedimientos de búsqueda y el discurso historiográfico, así como las maneras de explicar la historia. Se incide especialmente en las estrategias para construir una investigación histórica, desde como se formulan las preguntas iniciales hasta como se construye la exposición de resultados, pasando por los caminos -abiertos- de investigación y análisis. Pero además de esta consideración metodológica, el libro también hace una propuesta sobre como entender y explicarse la experiencia histórica. Reflexiona sobre como se produce esta experiencia humana que transforma la natura y genera y cambia la sociedad.

Introducció a la història

La memoria y la utopía identifican dos disposiciones del sujeto, una vuelta hacia el pasado y otra hacia el futuro, siendo ambas actitudes críticas respecto al presente. La intersubjetividad define el eje central de la obra: la memoria es concebida como puente entre el pasado y el presente, entre el silencio y la palabra, entre lo singular y lo colectivo, y, en consecuencia, como una narración estructurada como forma de olvido individual y colectivo. La utopía es analizada en dos de sus formas históricas: como compromiso crítico con la cultura y la sociedad, restituyendo y haciendo posible el mantenimiento del estado de deseo en una comunidad no étnica (tal como la del 68 francés), y la formulación de una concepción del ser europeo que critica toda forma de eurocentrismo y reconoce la aportación del otro (ya sea por motivo de género o raza) como constitutivo de la cultura europea.

Memoria y utopía

La figura de Jaume I, ja des de l'edat mitjana, va assolir una dimensió mítica com a creador d'un regne nou i restaurador de la cristiandat a terres valencianes. Amb el pas del temps, la visió que els erudits, historiadors i literats de cada època tindrien de la figura del rei Conqueridor va anar transformant-se, però mantenint sempre el caràcter de fundador d'un poble dotat d'unes lleis i d'una identitat pròpies. Des de les grans cròniques medievals fins als escrits històrics i polítics del segle XX, aquesta obra recull i analitza una immensa documentació que permet resseguir la interpretació que els valencians han fet de Jaume I. Rei sant, heroi providencial, guerrer valerós, savi legislador, pare de la pàtria i fins i tot precedent de les idees progressistes o reaccionàries dels segles XIX i XX, la figura del gran monarca es presenta en aquest estudi clàssic que ara es reedita, des de totes les perspectives possibles, en un viatge fascinant cap al passat que ens permet seguir la construcció del mite més vigorós de l'imaginari històric dels valencians.

Jaume I a través de la història

A partir d'una reflexió col·lectiva, en aquesta obra es tracten aspectes decisius sobre la necessitat de rigor de l'anàlisi històrica i les implicacions cíviques de la tasca de l'historiador. El vincle innegable entre el treball històric i el poder s'aborda des d'una doble direcció, la de l'historiador que vol transformar-lo a través del seu discurs, i la dels polítics que cerquen en el discurs històric una raó per a les seves interpretacions. Així, les diverses intervencions coincideixen a remarcar que l'historiador no ha de defugir el compromís cívic amb els desafavorits de la societat i amb una democràcia encara en construcció. Però sense obviar la demanda de «memòria històrica» de la societat contemporània, cal diferenciar entre memòria i història, entesa aquesta com una anàlisi de les raons dels processos de canvi sotmesa a les exigències metodològiques.

Pensar històricament

Els estudis que s'apleguen en aquest volum resumeixen més de trenta anys de recerca sobre l'organització i el funcionament de la societat i l'economia del territori català en els llargs temps feudals. Aquestes recerques es mouen més lliurement per les societats i economies tradicionals, de senyors i pagesos, de violències, resistències i adaptacions que ni comencen amb la caiguda de l'Imperi romà, ni acaben tampoc amb la supressió de la carcassa feudal duta a terme per un liberalisme que va deixar en mans dels antics senyors gran part del seu poder polític i econòmic. Es tracta sobretot d'una aportació original sobre aspectes centrals i controvertits de la historiografia medieval catalana -i del feudalisme en general- que van des dels orígens, l'evolució i el sentit econòmic de la servitud, fins al funcionament concret del règim senyorial abans i després de la Sentència de Guadalupe.

La llarga nit feudal

València va esdevenir un important focus de producció artística, poc abans de començar el segle XV. Entre els obradors de pintura que s'inicien en aquests anys a la ciutat de València destaca el del pintor Pere Nicolau (1390-1408), en el que es van formar i treballar mestres com Antoni Peris, Gonçal Peris, Jaume Mateu o Gonçal Peris Sarrià. La peça fonamental per a l'estudi de la seua trajectòria és el retaule dels 'Set Goigs de la Mare de Déu' procedent de Sarrió (Terol). A partir de la recerca documental i historiogràfica publicada sobre Nicolau, s'elabora la trajectòria artística, que permet conèixer millor el funcionament i l'organització d'un obrador de pintura medieval. Aquest volum elabora una revisió completa i rigorosa del pintor Pere Nicolau, l'iniciador de l'escola de la pintura gòtica valenciana.

L'obrador de Pere Nicolau

La situació geoestratègica i geopolítica de València durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la proximitat del front de Terol i el curs desfavorable de la contesa per al bàndol republicà van convertir la ciutat en un pol receptor de ferits de guerra i de població civil evacuada, en moltes ocasions malalta. Davant d'aquest marcat increment de la demanda d'assistència, les autoritats valencianes van dur a terme un gran esforç a fi de reorganitzar la xarxa d'infraestructures sanitàries de la ciutat. Aquesta intensa reorganització va ser incapaç d'absorbir l'elevada demanda assistencial provocada per la pressió demogràfica. Així doncs, des de les acaballes del 1936 es va produir un progressiu col·lapse de les infraestructures sanitàries de la ciutat de València, procés que es va consolidar al llarg del 1937 i va culminar el 1938 amb la solsida del sistema assistencial.

L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil

Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l'objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d'agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua població andalusí va ser objecte de desplaçaments i captivitat. Cap a 1260 s'hi havia consolidat una oligarquia local d'alguns cavallers i prohoms que cultivaven vinya, blat i collien sal de les Salines, tot gràcies a l'ús de captius. Aquells captius o esclaus foren, primer, els indígenes, i després, sarraïns portats a l'illa per corsaris i mercaders. Elaborat sobre el registre documental de la captivitat insular, aquest llibre proposa una reflexió sobre les causes i implicacions del fet que la historiografia haja generalitzat l'ús de les paraules 'esclau' i 'esclavitud' i que haja originat així una distinció entre captiu i esclau que, en realitat, no es detecta en les fonts.

Captius i senyors de captius a Eivissa

Al 1715 José Patiño informava a Felip V que el Braç Militar de Catalunya «se había hecho formidable y se entrometía en todas las materias de estado, publicándose celadores de la observancia de sus fueros». Aquest llibre pretén explicar com funcionava el Braç Militar i entendre de quina manera el seu desenvolupament històric en va fer una institució clau per entendre la Guerra de Successió a Catalunya.  Preguntar-se pel Braç Militar suposa endinsar-se en els trets específics de la noblesa catalana al segle xvii, una noblesa que en aquell moment pateix una crisi d?identitat a nivell europeu.  En aquest context: quin paper van tenir els membres de l?estament militar? Qui controlava la institució i quina va ser la reacció de la noblesa catalana davant la crisi generalitzada de l?estament? La resposta a aquesta i altres preguntes les podreu trobar dins les planes d?aquesta obra.

El braç militar de Catalunya

Aquesta obra és el primer treball històric que analitza amb profunditat el naixement del periodisme a Catalunya. En aquest sentit, retrocedeix fins al segle XV quan s'inicia la difusió de les primeres notícies impreses arreu d'Europa. El fort creixement de la indústria editorial catalana, la segona meitat del XVII, així com l'existència d'un sistema de correu que assegurava la circulació de la informació d'una forma regular i permanent per tot el país, són aspectes cabdals per al desenvolupament de la premsa i de la gènesi de la periodicitat. El moment culminant fou durant el setge de Barcelona de 1713-1714, quan la Generalitat va encarregar la impressió de la gaseta de la resistència, que va suposar, l'adopció d'un model de premsa d'Estat a Catalunya per primera i única vegada. El llibre inclou un apèndix de notícies de la premsa europea, sobre la Guerra de Successió a Catalunya.

La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió

Per la reixeta del confessionari ens arriba una sexualitat inversemblantment malaltissa, morbosa fins a extrems inimaginables, impregnada de fetitxisme i sovint de sadomasoquisme. El llibre ofereix una lectura sorprenent, corprenedora, i una justícia històrica per algunes víctimes, en fer públics uns abusos que el poder es va afanyar a ocultar. Comet sol·licitació aquell sacerdot que empra la confessió per seduir o tenir accés sexual a la penitenta, i és un delicte o pecat perseguit per la Inquisició espanyola, com a sacrilegi contra el sagrament de la penitència. Aquest llibre estudia més de cent sol·licitadors processats o denunciats al tribunal del Sant Ofici de València, entre 1651 i 1819, el testimoni escrit d'uns fets molt més generalitzats: dones indefenses, víctimes d'abusos, tot i que trobarem diferents realitats, des de la violència brutal a la història d'amor.

Per la reixeta

L'Horta de València és l'àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s'ha discutit durant molt de temps quins n'eren realment els orígens; ara sabem que estan vinculats, sens dubte, al període d'al-Àndalus. Més enllà d'aquest debat, la present obra empra els mètodes de l'arqueologia hidràulica i l'anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l'evolució de l'horta en relació amb la societat andalusina, que s'hi erigeix com l'autèntic objecte d'estudi. En quin moment, com i per què van forjar i ampliar els grups camperols andalusins l'Horta de València? Ací es proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l'evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d'adscripció cronològica per a cada fase. També s'analitza el paper que hi va tenir la ciutat de València com a seu del mercat i del poder, així com la possible intervenció dels diversos estats islàmics andalusins en tota aquella evolució, en el context d'una societat tributària com era l'andalusina.

Els constructors de l'Horta de València

El record de Jaume I es pot conèixer a través dels testimonis escrits en la baixa edat mitjana –documents del seu regnat, poesies dels trobadors contemporanis, cròniques coetànies o pòstumes...–, però també, i sobretot, dels visuals: les subtils i enlluernadores miniatures dels manuscrits, les corpòries pintures sobre taules o les recreacions de la figura del rei en desfilades festives són algunes de les manifestacions de l'època que ens permeten connectar directament amb la idea que tenia la societat del seu temps del rei En Jaume. Com a vehicles de memòria, agitadores d'emocions i instructores sobre la història, les imatges tenen la capacitat de mostrar les diferents concepcions del monarca en el primer període després de la seua mort. La galeria és rica i el nombre d'obres destacat: cap monarca havia rebut tanta consideració –almenys en el camp de les arts visuals–, cap altre rei podia estar representat al bell mig d'una obra tan impactant com el 'Retaule de sant Jordi del Centenar de la Ploma' ni podia ser rememorat de manera tan reiterada com en les festes de Sant Dionís i de Sant Jordi. Un fragment important de la memòria dels valencians, tant dels poderosos com dels vassalls, estava reservat per al monarca. I hui en dia continuem tenint-lo present. Aquesta monografia obre un túnel cap al record del rei en la València baixmedieval, cap a la ciutat i el moment en què van començar a barrejar-se el personatge històric i el mite.

Jaume I en la València baixmedieval

Tots sabem escriure. Tots hem aprés a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identiﬁcar les lletres i compondre paraules. Això no obstant, no sempre ha estat així. El període de màxima esplendor política, econòmica, cultural i demogràﬁca del País Valencià, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estratègies que els permetien mantenir l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, al taller–, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglaó del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys traça per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monograﬁa, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i conéixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en què l'accés a l'educació estava sols a la mà d'uns pocs.

Història

About us

Follow us

Help and contact

Information

BookBeat

Download BookBeat