University and university students of various disciplines (health, technology and engineering, humanities, social sciences or basic sciences) have set their sights on certain cultural references to return them to the citizenry and invite us to reflect on these manifestations of collective and diachronic solidarity, of how those people in the past did or created things that have contributed to our welfare, but that above all-, they are manifestations of the personal and collective drive of so many people to improve their living conditions and enrich themselves with the creativity of others, thus generating human development. The texts and references presented here are the results of a University Workshop on Cultural Heritage and Human Development. This is a civic reflexive exercise that anyone can do about the cultural and scientific references of their environment or the place they visit.

València: Cultural Heritage and Sustainable Development Goals

The impact of digital storytelling all over the world cannot be disputed. It has become the perfect bridge between both traditional and new ways of engaging the creation and transmission of stories and has been successfully implemented across social and educational contexts. This volume brings together a selection of articles that explore such implementation in various educational fields and levels from kindergarten to university, and also in programmes of continuing education throughout the world. While presenting creative experiences and contributing practical advice, the articles also share a common methodological drive: they collect and appraise objective data to show how digital storytelling practices are a strong asset to the 21st century classroom. Each article critically explores the key role played by digital storytelling activities in the development and strengthening of multimodal literacies, cognitive engagement, creativity, research and information handling, communicative skills in a foreign language, self-confidence, and collaborative learning, among others. All in all, digital storytelling projects foster the creation of peer-assisted learning communities and also becomes a valuable resource to teachers seeking to revitalize their pedagogical practice.

English In The World Series

Appraising Digital Storytelling across Educational Contexts

Aquest monogràfic sobre Joan Fuster inclou setze aportacions de diferents especialistes i estudiosos que aprofundeixen en l'estudi i l'anàlisi de la seua producció i en la seua personalitat a partir de noves lectures, realitzades amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement. La revisió i l'apropament al llegat de l'escriptor de Sueca es fa, sobretot, des dels tres àmbits acadèmics més vinculats a la seua obra escrita i el seu pensament. En la primera part, "Des de la filologia", s'analitzen aspectes de la seua creació literària i dels estudis d'història de la literatura i d'història social de la llengua, com ara la reescriptura, la relació amb exiliats o la cultura de masses. La segona, "Des de la història", aprofundeix en diversos dels seus treballs d'història social, política i cultural, com els seus usos de la història, la vinculació amb historiadors o les seues relacions amb la cultura gallega. Finalment, "Des de la filosofia", es revisa el seu pensament mitjançant les connexions i els contrastos amb altres autors i obres de plantejaments semblants, o amb l'anàlisi del plantejament intel·lectual i el mètode dels escrits sociopolítics.

Càtedra Joan Fuster

Una posteritat de paper

Aquest llibre recull els textos de les ponències presentades en el congrés internacional "Vicent Ferrer. Projecció europea d'un sant valencià", organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de València i celebrat a la ciutat de València entre els dies 16 i 19 d'octubre de 2019. S'hi aborda de manera global la figura històrica de sant Vicent Ferrer, des dels contextos històrics i culturals en què pronuncià les homilies, fins a les estratègies discursives que feia servir en les prèdiques, passant per la llengua que utilitzava per a dirigir-se al públic, la tradició textual dels seus sermons i el seu posicionament davant els conflictes del moment, com ara el cisma d'Occident i el compromís de Casp, sense oblidar altres aspectes de naturalesa teològica, litúrgica o eclesial, entre els quals destaquen les seues consideracions sobre l'anticrist i la fi del món.

Vicent Ferrer. Projecció europea d'un sant valencià

Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer, i Francesc Berenguer de Blanes, senyor de Canet d'en Berenguer i de Cotes, prototips de cavallers medievals que viuen les aventures de l'heroi de les novel·les de cavalleria, són alhora figures de transició entre l'època medieval i el Renaixement. Aquest volum inclou l'edició de Pere Joan Ferrer del tractat per a la batalla a ultrança entre aquests cavallers i, a més, cinquanta-vuit documents, datats entre 1461 i 1516, al voltant del conflicte per les pretensions per la jurisdicció dels seus llocs. La batalla que desencadenen serà continuada pels seus successors: Francesc Crespí de Valldaura i Jeroni d'Íxer.

Fonts Històriques Valencianes

Lletres de batalla de la València medieval

"Muy probablemente, uno de los grandes obstáculos para entender el continente negro es que el Africa atrox siempre se ha querido contrarrestar con su opuesto, un Africa felix igualmente sectaria. Así, todo un continente acaba reducido a una opción binaria: la foto del niño que llora o la del niño que ríe, el África de los cooperantes o la de los turistas. Desde este punto de vista, la opción del libro que tiene en las manos nos parece la más oportuna y, sobre todo, la más rica. Ni se afirman ni se niegan estas dos Áfricas bipolares, sencillamente se ignoran. Y una vez rascamos la superficie, lo que parece es una riqueza de paisajes que roza el infinito. La literatura científica es nuestro gran aliado a la hora de proclamar la inmensidad de retóricas que esconde África. [.] todas estas historias fascinan por su pluralidad, y nos consta que sólo son una fracción infinitesimal de los recursos narrativos que el continente esconde [.] son tan exóticas -en el sentido más intelectual del término- y tan atractivas, que quizá sean el único instrumento por ensanchar la imagen de África y atraer nuevos intereses".

Oberta

Àfrica en l'imaginari occidental

El present treball s'acompanya d'un breu recorregut per l'organització, funcionament i activitats de la Confraria d'Òrfenes a Maridar des de la seua fundació en 1293 fins a la segona meitat del segle XX en què va cessar la seua activitat. Durant aquests segles, la confraria, que no tenia una seu fixa, va arribar a una certa estabilitat després de la seua ubicació en l'Hospital General des de 1517 fins a la seua eixida en 1760. La documentació conservada fins a mitjan segle XVI ens ha permès conèixer amb detall els ingressos econòmics i les despeses de la confraria. La seua evolució després de la seua eixida de l'Hospital General queda més incompleta per la pèrdua de documentació. Ací es presenta un breu resum sobre la confecció, el contingut del Capbreu i la seua descripció codicològica. S'inclouen les 10 regestes dels documents copiats en el Capbreu i es dóna pas a la seua edició íntegra seguint l'orde intern del mateix. Uns índexs onomàstic i toponímic permeten i faciliten la seua consulta.

Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII)

En una època de perplexitats i incerteses esperonades pel «repte del fragment» (José María Mardones), s'obrin vies que malden per integrar experiència espiritual i compromís social, mística i política, contemplació i acció, profecia i diàleg. Pertoca preguntar-nos què hi pot aportar la tradició cristiana, sovint hipotecada per la seua complicitat amb ideologies i poders que redueixen, exclouen i rebutgen. Aquest volum convida el lector a recollir els fragments, reescrivint la història «a contrapèl» (Walter Benjamin) a través de la memòria, la reivindicació i el testimoni; però també a ordenar els fragments i a arribar així a compondre un mosaic, elaborant pacientment una filosofia i una antropologia no reduccionistes, sempre obertes a noves aportacions i revisions, en la recerca d'un ordre social flexible, integrador i equitatiu.

Colligite Fragmenta

L'Arxiu de la Corona d'Aragó conserva centenars de plets que van recaure en la jurisdicció reial durant els segles XIV i XV. Entre aquests, se seleccionen i s'editen en aquesta obra una àmplia mostra de delictes sexuals i d'altres crims connexos: adulteris, estupre, violacions, prostitució, incest, agressions, raptes, intents d'enverinaments, homicidis i assassinats... La selecció, en aquest cas, s'ha orientat cap als protagonistes que no van ser grans personatges, sinó gent més o menys comuna. La tria valora el seu interès històric i, també, narratiu, és a dir, perquè els fets i els seus protagonistes apareixen ben caracteritzats i és possible aproximar-se al seu retrat psicològic. No s'han tingut en consideració, doncs, els processos que es referien a membres de la noblesa, excepte el d'Isabel Cornell, perquè hi poden intervenir d'altres consideracions de caràcter polític o social de major calat.

Sexe i violència en la Corona d'Aragó

D'ençà de la recuperació de la democràcia han estat nombrosíssims els intents de trobar una identitat de poble, comarca i país a través de l'estudi històric de la vida de les comunitats que configuren la Ribera del Xúquer, a tots els nivells, i tant des de l'àmbit universitari com també des del món dels cronistes, l'erudició local o els joves investigadors, implicats en els nous corrents historiogràfics europeus, amb la microhistòria i la història local com a bandera. Organitzats al voltant d'un bon grapat d'institucions i trobades científiques diverses, nombrosos investigadors s'hi han interessat i han deixat els fruits de la seua recerca en forma de publicacions en articles de revistes, actes de congressos, capítols de llibres i monografies, i fins i tot en una obra monumental de síntesi. Els tretze treballs que s'apleguen en aquest volum, de temàtica diversa i abraçant des de l'edat mitjana fins el segle XX, són una mostra més del vigor amb que continua fent-se història de la comarca valenciana vertebrada entorn del riu Xúquer.

Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

El manuscrit que s'edita correspon a un 'Liber Ordinum' del bisbat de València en temps de Roderic de Borja com a titular d'aquesta diòcesi. Entre la documentació medieval emanada des dels bisbats, els 'Libri Ordinum' són els que recullen les ordenacions de clergues fetes pel bisbe de la diòcesi. En cadascuna s'inclouen dades concretes sobre els ordenats i el ministre de l'ordenació, sobre el tipus d'orde, lloc i temps, i sobre les condicions requerides als aspirants. Això ens permet conèixer la prosopografia del clergat, els seus efectius, les pràctiques i cursos seguits en l'accés a les ordes sacramentals, els orígens socials i familiars i, a més, les possibles expectatives quant a la carrera eclesiàstica, en aquest cas del bisbat de València a les darreries del segle XV.

Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479)

Des d'una pluralitat d'enfocaments en la investigació sobre la pilota valenciana, aquesta publicació contextualitza la realitat d?aquest esport. El llibre comença fent un recorregut per les diferents modalitats, analitzant la seua evolució històrica i les seues característiques actuals. Un altre apartat destacat és el binomi indissociable que forma el valencià i la pilota valenciana, que s'ha anat enriquint i modelant mútuament amb el pas del temps. Paral·lelament, resulten aspectes essencials de projecció de futur, la potenciació en l?àmbit educatiu i la divulgació i presència en els mitjans de comunicació. Un darrer aspecte considerat és la visió que es té del joc des de l'altre reducte geogràfic de la pràctica del joc a la Península, el País Basc.  Es tracta doncs, d?un compendi de les característiques i circumstàncies de la pràctica del joc de pilota.

La pilota valenciana

Aquesta monografia recull les reflexions de diferents professors de la Universitat de València realitzades en diferents localitats del territori valencià durant el programa 2014-15. El fil conductor d'aquelles ponències, avui plasmades per escrit, fou el desenvolupament territorial en sentit ampli. I així, a més del desenvolupament local pròpiament dit (com, per exemple, l'anàlisi de Cullera com a destinació turística), s'han estudiat els recursos territorials (v.gr. el vi valencià), l'economia social (v.gr. els horts urbans), l'educació (v.gr. el cinema infantil) o la salut (v.gr. l'exercici físic).

Universitat i Territori

Aportacions entorn del desenvolupament territorial i social valencià

Fins a quin punt els actuals models d'ordenació del territori permeten donar solució a problemes tan greus com la despoblació de l'interior, la infraestructura verda o la sostenibilitat dels ecosistemes? En quina mesura el canvi de model d'ordenació del territori pot revertir les creixents desigualtats entre litoral i interior? La creació d'ens territorials administratius d'escala intermèdia, pot contribuir a millorar la prestació de serveis indispensables en les àrees rurals? Es pot evitar que queden obsolets els plans d'acció dissenyats per a combatre aquests problemes quan s'allarga el temps d'implementació de les solucions adoptades? Són algunes de les reflexions, essencials per a la vertebració territorial valenciana, que foren exposades en la trobada celebrada al febrer de 2019 entre especialistes de la Universitat de València, investigadors dels instituts d'estudis comarcals (IDECO) i representants polítics de l'administració pública local.

Reptes de la vertebració territorial valenciana

Aquest és el segon volum d'una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d'Al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l'expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d'una senyoria concreta.

Cartes de poblament valencianes modernes II

El present diplomatari té tres protagonistes: l'aljama d'Uixó, l'infant Martí, secundogènit del rei Pere el Cerimoniós, i la comtessa de Luna, Maria, la seua esposa. Compila 297 documents, datats entre 1372 i 1396, conservats actualment en la sèrie de registres de la lloctinència del rei Joan I de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest corpus documental ofereix una visió sobre la vida dels sarraïns més multiforme i complexa del que es podria esperar per a una comunitat agrària, aïllada i discriminada a la baixa edat mitjana. Les aljames eren un punt d'atenció especial de la casa reial. La defensa de les seues immunitats i dels privilegis concedits, i la intercessió generalment favorable en els conflictes que els poguessen afectar, era determinada directament per les rendes ordinàries i extraordinàries que en recollia la Corona. Conseqüentment, els documents conservats en els registres reials sobre Uixó, es refereixen majoritàriament a l'ordre fiscal, pecuniari i jurisdiccional. Però se'n poden extraure dades sobre els càrrecs de l'aljama, els oficials cristians, l'agricultura, l'urbanisme, la població, la religió, els gravàmens, la criminalitat, els aldarulls i la repressió, entre d'altres informacions de la vida mudèjar vallera i del règim senyorial tardomedieval valencià.

La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí

Més de vint anys després de la mort de Joan Fuster, la seua obra continua sent un referent insubstituïble de la literatura catalana del segle XX. Aquest volum presenta una guia de lectura, amb un recorregut llibre a llibre de l'obra de Fuster. Com un diccionari bibliogràfic, explora el món literari d'un escriptor tan complex i polièdric amb el propòsit doble d'acostar-lo a un públic ampli i d'oferir al lector especialitzat reflexions i dades d'interès. Els comentaris han estat redactats per un equip d'estudiosos conformat per Francesc Calafat, Guillem Calaforra, Romà de la Calle, Ferran Carbó, Antoni Furió, Carme Gregori, Salvador Ortells Miralles, Francesc Pérez i Moragón, i Enric Sòria. Inclou, a més, un índex cronològic de les primeres edicions i una bibliografia general dels títols reeditats, ambdós documents elaborats per J. Antoni Carrasquer.

Joan Fuster, llibre a llibre

Aquest volum és la segona aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló a l'època baixmedieval i comprèn els manuscrits conservats dels exercicis de 1384-1385, 1385-1386, 1386-1387 i 1389-1390. Es tracta d'una documentació oficial dels municipis baixmedievals que en aquests anys sempre apareix dividida en dues parts. En la primera hi ha les actes municipals de les reunions del justícia, jurats i consellers de la vila al llarg del any, amb un contingut molt divers sobre acords presos, debats sobre la vida quotidiana a la vila, notícies d'esdeveniments com ara els funerals per la mort del rei Pere el Cerimoniós, i també sobre la gestió econòmica del municipi. La segona és la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió, com a prova i garantia de la bona despesa pública feta pels oficials locals.

Els llibres de Consells de la vila de Castelló II

Aquest és el primer volum d'una obra que, de manera novedosa, edita exhaustivament les cartes de població valencianes dels segles XVI-XVIII. Les cartes pobles són els documents que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) per a dirigir els processos de repoblament i colonització. Durant el temps de les conquestes medievals de les terres d'Al-Àndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles XII al XIV, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com l'expulsió dels moriscos valencians al principi del segle XVII. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls d'una senyoria concreta.

Cartes de poblament valencianes modernes

Universitaris i universitàries de diverses disciplines (salut, tecnologia i enginyeries, humanitats, ciències socials o bàsiques) han fixat la seua mirada en determinades referències culturals de la ciutat per a convidar-nos a reflexionar sobre com la gent que l'habitava en el passat va crear elements que han contribuït al nostre benestar, però que, sobretot, són manifestacions de l'empenta personal i col·lectiva per millorar les seues condicions de vida i enriquir-se amb la creativitat d'altres, generant així desenvolupament humà. Els textos i referències són resultats d'un Taller universitari sobre Patrimoni Cultural i Desenvolupament Humà. Es tracta d'un exercici reflexiu cívic que qualsevol persona pot fer respecte de les referències culturals i científiques del seu entorn o del lloc que visita.

València: Patrimoni cultural i Objectius de Desenvolupament Sostenible

Tras la publicación, en esta misma colección, del volumen homónimo con el subtítulo de Generalitats, que abordaba los aspectos generales y los fundamentos de las patologías traumáticas, este manual se centra en las lesiones traumáticas que afectan los raquis y el miembro superior. Una descripción exhaustiva y totalmente actualizada -no tanto de los detalles técnicos de los tratamientos como de los aspectos conceptuales y terapéuticos, incluso de los más controvertidos- de referencia imprescindible para estudiantes y profesionales de la medicina y que desarrollan su actividad en el campo de la traumatología.

Educació. Sèrie Materials

Patologia quirúrgica osteoarticular

Este volumen, coordinado por Ferran Archilés, profesor del departamento de Historia Contemporánea de la Universitat de València, no se ocupa tanto de la Exposición en si cómo de la sociedad valenciana de 1909 y del conjunto del primer tercio del siglo xx, con una especial atención a aspectos diversos de historia política y cultural, habitualmente menospreciados o valorados de manera separada y que por primera vez tratan de ser interpretados aquí de manera conjunta. Además, se hace un énfasis especial en los marcos de construcción identitaria de la sociedad valenciana: el marco regional insertado en el de la nación española de la Restauración. La Exposición Regional fue el resultado, y a la vez un acicate, de una identidad regional, contradictoria y compleja, destinada a consolidarse a lo largo del siglo xx y llegar hasta nuestro presente.

La regió de l'Exposició

Aquest tercer volum de les cartes de poblament valencianes de l'època moderna continua el recull, per ordre cronològic, encetat en els dos anteriors i completa la col·lecció fins a les darreries del segle XVIII amb uns cent vint-i-cinc textos més. En aquest cas, els documents editats abasten des del mes de maig de 1612 a desembre de 1796, amb una amplitud cronològica considerable i, per tant, amb contextos històrics també bastant diferents. Els primers documents encara corresponen al període més dens de la resposta a l'expulsió dels moriscos de 1609, però progressivament, i fins les darreries del segle XVII, van atorgant-se pels senyors modificacions de les cartes de poblament donades inicialment als nous pobladors cristians. En algun cas, fins i tot arriben a ser tres les successives cartes  atorgades, com ara a Sumacàrcer o Guardamar de la Safor, però aquests canvis no foren un fenomen aïllat sinó bastant estès pel regne valencià.

Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII).  Vol III

Durante las últimas décadas, la historiografía ha mostrado cómo el crédito, en sus diferentes formas, impregnaba el conjunto de la sociedad en el Occidente bajomedieval. Ahora bien, todavía no se conoce suficientemente bien cómo se articularon ni cuál fue el nivel de integración de todas estas diversas formas de crédito. Dicho en otras palabras, resulta difícil establecer cuáles fueron los primeros pasos en la construcción de sistemas complejos y diversos, que abarcaron tanto el ámbito público como el privado, y que conectaron y dieron servicio a un amplio espectro social y territorial mediante variados instrumentos y métodos crediticios. Para contribuir a conocer un poco mejor este proceso, así como las características precisas y el alcance del sistema financiero que surge al final de la época medieval, se plantea la presente obra, que tiene como objetivo fundamental el estudio concreto de algunos de sus principales componentes.

El sistema financiero a finales de la Edad Media: instrumentos y métodos

El surco trazado por la figura y la obra de Joan Calví (1509-1564) ha marcado profundamente la formación y el desarrollo de la modernidad occidental y, a través de la expansión colonial y la globalización, ha dejado su impronta sobre el conjunto del mundo contemporáneo. En este volumen se reúnen un conjunto de investigaciones y trabajos sobre Calví y el calvinismo, pertenecientes tanto a la teología como a la historia, a la filosofía como las ciencias sociales. En el s. XX, Karl Barth, en confrontación directa con el totalitarismo nazi, reiteró la permanente actualidad del "Soli Deo gloria" de la Reforma: la actitud del creyente respecto del mundo no puede ser de separación (insolidaria) ni de absorción (secularizadora), sino de testigo y compromiso en favor de una «sociedad responsable», en la cual se ejerce una crítica permanente en la hipertrofia de cualquier poder, siga político, económico o religioso.

Soli deo Gloria

La guerra de la Unión ha sido secularmente un episodio muy mal conocido de la historia del reino de Valencia, que se mantenía en sombras, erróneamente interpretado por asimilación a las Uniones aragonesas, aun así de carácter bastante diferente. La colección documental que ahora se publica, tiene su origen en la tesis doctoral del autor, investigación pionera que estableció el carácter propio de este movimiento político, el de mayor relevo ?y gravedad? en el País Valenciano medieval. Los documentos de la mencionada tesis doctoral, con alguna supresión, y sustancialmente incrementados por la incorporación de nuevos textos provenientes de la investigación posterior al Archivo de la Corona de Aragón, forman una compilación de 184 piezas, que alcanzan un segmento cronológico entre los años 1345 y 1356, dividido, de acuerdo con las fases significativas en el curso de la revuelta, en nuevo capítulos.

Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)

La Orden de Santa María de Montesa y San Jorge de Alfama fue la última orden militar fundada en época medieval en la Península Ibérica, fruto del proceso de disolución de la Orden del Temple entre 1307 y 1312. La obra reúne las aportaciones de la gran mayoría de los investigadores montesianos en activo que, sin duda, representan fielmente las diversas líneas de investigación de los últimos años pero también son reflejo del relevo generacional, con la incorporación de nuevas miradas sobre la institución, su organización y algunos de sus principales miembros a lo largo de quinientos años. Esta obra coral, estructurada en torno a cinco ejes ('Orígenes y contexto', 'Montesa en tiempos de sus maestres', 'Montesa administrada por la Corona', 'Los montesianos' y 'Más allá de Montesa moderna'), ofrece al lector interesado una panorámica actualizada de los conocimientos sobre la orden militar valenciana por excelencia.

Nexus

Santa María de Montesa

Aquest volum és la tercera aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló de l'època baixmedieval i comprèn els manuscrits conservats dels exercicis de 1391-1392, 1392-1393, 1400-1401 i 1403-1404. Aquests manuscrits formen part de la documentació oficial dels municipis baixmedievals i en el cas de Castelló apareixen dividits en dues parts en aquesta època. En la primera s'inclouen les actes municipals de les reunions del justícia, jurats i consellers de la vila al llarg del any, en ordre cronològic i amb un contingut molt divers sobre debats i decisions relacionats amb la vida quotidiana a la vila, les relacions polítiques amb la corona i altres poders, i sempre gestions sobre els impostos i els deutes del municipi. La segona part recull la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió.

Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

El Bloc d'Estudiants Agermanats, el sindicat estudiantil més representatiu del País Valencià, ha assolit trenta anys d'activitat continuada. El BEA és una organització creada a la Universitat de València el 1984, per una generació estudiantil que reclamava una transformació profunda de l'estructura i el funcionament institucionals. Aquest llibre presenta un mosaic d'opinions sobre la participació en el moviment estudiantil, i pretén apropar una panoràmica de l'activitat d'un moviment plural i col·lectiu mitjançant la suma i confrontació de moltes veus que han fet possible la seua presència, la seua influència, la seua continuïtat. Però a més del vessant testimonial, aquest llibre mira de situar el BEA en una tradició històrica de lluita , de maduració de discursos i d'organització, de propostes de canvi i de modernització des del valencianisme i l'esquerra.

CINC SEGLES

Teixir revoltes. El Bloc d'Estudiants Agermanats

La comprensión del pasado, ¿puede ayudarnos a conocer el presente y, por tanto, a comprenderlo mejor? Nuestro mundo global y liberalizado, ¿podemos penetrarlo a través del conocimiento histórico acumulado y del análisis histórico? La historia, ¿es útil para el pensamiento crítico contemporáneo? ¿Puede enriquecer la perspectiva, frente a un futuro incierto? ¿Podemos pensar históricamente el presente? Pierre Vilar no se limitó a responder afirmativamente estas preguntas, sino que trabajó para aportar pruebas, con paciencia y rigor, lejos del estallido efímero de los media. Quiso una historia-inteligencia, una historia-comprensión, una historia total, en construcción permanente. Pero también una historia-exigencia y una historia-esfuerzo: una historia alejada del conformismo intelectual y de verdades canónicas y eternas. Su obra de historiador y su magisterio, forjados a lo largo de una vida de investigación, de reflexión y de transmisión de conocimientos, constituye un legado rico y diverso, aunque haya obtenido mucho más eco en Cataluña, en el conjunto de España y en el mundo latinoamericano que en su país, Francia. Realizado a partir de contribuciones presentadas por especialistas de diferentes países, mayoritariamente franceses, este libro quiere remarcar la fecundidad de los trabajos de análisis histórico de Pierre Vilar, e invita a leerlos, y a familiarizarse con ellos, a todos los practicantes de la historia, historiadores, ciudadanos y actores del presente, que sienten la necesidad de comprenderlo.

Història

Pierre Vilar

L'Arxiu Municipal de Vila-real conserva un total de seixanta-quatre Manuals de Consells que abasten des de l'any 1377 fins al 1521, cinc dels quals –els corresponents al segle XIV– són els transcrits en aquest volum (1377-1378; 1382-1383; 1383-1384; 1388-1389 i 1393-1394). Es tracta de documentació generada per la institució de govern local, el consell municipal i els seus representants, i és el resultat del seu aparell burocràtic que prefigura la conservació de la informació que es considerava pràctica, operativa i administrativa. Aquesta documentació reflecteix la quotidianeitat de l'activitat política municipal, que repercutia directament sobre els veïns mitjançant ordenances que regulaven totes les cares de la vida socioeconòmica, a més d'il·lustrar-nos sobre les relacions amb els nuclis propers o sobre altres temàtiques: intents de senyorialització de la vila, qüestions relacionades amb la ramaderia o el sistema de regs i els cultius, els membres de l'oligarquia municipal, els càrrecs, l'activitat creditícia i censal, etc.

Els llibres de Consells de la vila de Vila-real I (1377-1394)

Els llibres on apareixen registrats els acords presos en les reunions del consell municipal representen una de les fonts històriques més importants entre les conservades als arxius municipals, ja que constitueixen l'eix de la vida administrativa del municipi. Amb la present edició, que vol tenir continuïtat en els propers anys, afegim a aquest grup els llibres conservats a l'Arxiu Municipal de Castelló, on la sèrie comença amb el volum corresponent a 1374-1375, i des d'aquesta data té una notable continuïtat, si bé no s'han conservat els llibres corresponents a tots els exercicis. El projecte té l'objectiu de publicar en successius volums els registres de consell de la vila de Castelló corresponents al període medieval. En aquest volum comença la sèrie amb els quatre primers llibres de consells conservats a l'Arxiu Municipal de Castelló, corresponents als exercicis de 1374-1375, 1378-1379, 1380-1381 i 1382-1383.

Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

La Ribera del Xúquer ha rebut molta atenció per banda dels historiadors des de fa molt de temps. Reunions científiques locals i comarcals, monografies, revistes d'història i de cultura, butlletins municipals o llibrets de falla, han possibilitat el conreu de molt diverses temàtiques al voltant de l'escenari que vertebra el Xúquer. Treballs que fins i tot han permès la publicació d'una monumental història de la comarca. Tanmateix, aspectes tan importants en la història de la humanitat com són la salut i la malaltia, la medicina i la salut pública, no han rebut l'atenció que mereixen. Aquest volum pretén ser una aportació en aquest sentit. Oferim deu treballs, alguns signats per especialistes en la matèria amb reconegut prestigi internacional, i d'altres per historiadors que han fet també les seues aportacions al tema.

Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX

Aquest volum és la cinquena aportació al projecte d'edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló a l'època baixmedieval i comprén els manuscrits conservats dels exercicis de 1411-1412, 1414-1415, 1415-1416 i 1416-1417. Com en els anteriors casos, els llibres de cada anualitat apareixen dividits en dues parts. En la primera es compilen les actes municipals de les reunions del justícia, els jurats i els consellers de la vila, amb un contingut molt divers sobre els acords presos, la gestió econòmica del municipi, les decisions que afecten la vida quotidiana o informacions detallades sobre els esdeveniments polítics, com ara la guerra de l'Interregne, el Compromís de Casp, la visita del papa Benet XIII o la mort del rei Ferran el d'Antequera. La segona conté la comptabilitat oficial del consell municipal durant l'any de la seua gestió, com a prova i garantia de la despesa pública feta pels oficials locals.

Els llibres de Consells de la vila de Castelló V

He aquí la primera entrega de un proyecto ambicioso: reunir y publicar todos los documentos relativos a la pintura valenciana anterior a 1400. El lector, ya sea proveniente del campo de la historia del arte o de la historia tout court, encontrará cientos de documentos transcritos y editados sobre pintores y pinturas, desde el encargo de una obra, con la indicación de las características que debía tener, hasta el salario que cobró su pintor. Este corpus documental continúa y completa una benemérita tarea llevada a cabo desde finales del siglo XIX por grandes historiadores como Roc Chabàs i Lluís Tramoyeres, que más tarde proseguirían, entre otros, Josep Sanchis Sivera, Manuel Betí o Lluís Cerveró. En esta obra, dirigida por Ximo Company a la cabeza de un amplio y competente equipo de investigación, no sólo se ha reunido, revisado y nuevamente compilado todo lo que ya se conocía, sino que se han aportado numerosos documentos inéditos, exhumados tras una larga y paciente investigación en numerosos archivos valencianos, desde los grandes depósitos de la ciudad de Valencia (Archivo del Reino, Archivo Municipal, Archivo de la Catedral, Archivo de Protocolos del Patriarca) hasta los riquísimos archivos locales de Jérica, Segorbe, Gandía y muchas otras poblaciones valencianas.

Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I (1238-1400)

L'objecte d'aquest recull és editar una selecció, suficientment extensa o representativa, de lletres reials i de documents de caràcter diplomàtic en llengua catalana continguts en la sèrie de registres de la Cancelleria de l'Arxiu de la Corona d'Aragó o Arxiu Reial de Barcelona. Els textos corresponen a un segment temporal que arranca a la fi del segle XIII, amb el començament del llarg regnat de Jaume II; l'elecció d'aquesta època rau en el fet que és llavors quan comencen a sovintejar els documents reials redactats en llengua vulgar, sempre al costat de la prevalença del llatí. Fineix en el primer quart del segle XV, quan s'observa, d'una banda, una major presència escrivans d'origen valencià i aragonès en les oficines de la Cancelleria, i, en segon terme, l'entrada i la gradual difusió d'algunes innovacions en la llengua cancelleresca.

Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Fruit d'un treball col·lectiu dirigit per Antoni Simon, aquest volum pretén ser fonamentalment una eina per a la docència i per a la recerca de la història. El volum presenta, a través d'una cinquantena d'entrades, una visió global de l'evolució de la historiografia catalana, una panoràmica que abasta des de les cròniques medievals fins als debats generats per la producció històrica més recent i que explica les interrelacions entre la recerca històrica i les aportacions d'altres disciplines. En síntesi, una obra que proporciona un coneixement sintètic de les diverses tendències historiogràfiques derivades de la creixent especialització i internacionalització de la historiografia catalana.

Tendències de la historiografia catalana

Les últimes dècades han posat de manifest fins a quin punt interessen els marges de la literatura si volem veritablement entendre el seu centre, el restringit grup d'obres que conformen el cànon. El desafiament que afrontem en aquests moments rau en l'ampliació del nostre punt de vista: la literatura ha canalitzat la resposta de la societat europea (i no només de l'europea) quan s'ha enfrontat a les dificultats de la seva història. Entendre cabdalment la seva funcionalitat, la seva utilitat (potser aquesta paraula, des del moment en què hom la qüestiona, sigui la clau dels nostres dubtes actuals) passa per la investigació de les inquietuds que la van incitar i de les respostes que va concitar. En altres termes, la dimensió pragmàtica de la literatura pot ajudar-nos a entendre i a conservar el paper primordial que ha ocupat des que l'home va aprendre la màgia de la paraula i l'eficàcia de l'escriptura.

Estudis sobre pragmàtica de la literatura medieval / Estudios sobre pragmática de la literatura medieval

«Dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos europeus». Aquesta paràfrasi de Joan Fuster resulta ben precisa: el poble valencià, amb una identitat pròpia, forma part indestriable del mosaic de nacions que anomenem Europa. Al segle XIII, a la riba occidental de la Mediterrània -el solar de les Espanyes-, es constituïa el Regne de València sobre la base d'una de les expressions més reeixides del pactisme medieval: la foralitat, que es perllongarà fins el 1707. El valencianisme polític, maduració del valencianisme cultural de la Renaixença, ressitua la recuperació de les institucions històriques en el marc de la modernitat i la democràcia. En l'actual context global podem albirar un indefugible horitzó federal: l'articulació del País Valencià dins la Unió Europea, i encara en un Estat Espanyol autènticament plurinacional. Els estudis recollits en aquest volum, pertanyents a la filosofia del dret i a altres disciplines jurídiques, així com també a la ciència política i a la història social, volen contribuir a bastir una via nacional valenciana equilibrada, justa i integradora.

Europa Política

Els valencians, poble d'Europa

El present volum recull les intervencions que varen tindre lloc durant la Trobada 2016 Universitat de València-Instituts d'Estudis Comarcals amb el títol "La Memòria Històrica i Democràtica. Experiències i Propostes en el Territori Valencià". Un jornada celebrada el 26 de novembre de 2016 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i convocada amb l'objectiu de plantejar, analitzar i debatre sobre propostes de recerques en un espai concret, de posada en valor d'elements, de realització de catàlegs, etc. En general, es tractava de reflexionar entorn d'un patrimoni cultural, material i immaterial, que estem convençuts ha de ser identificat, (re)conegut i valorat per part de la societat valenciana.

La memòria històrica i democràtica

El mercat condemna les dones periodistes, una de les professions més feminitzades, a pitjors condicions de treball i més dificultats de progressió professional que els seus companys d'ofici. A partir d'aquesta constatació, els testimonis en primera persona de 30 periodistes titulades per la Universitat de València palesen les dificultats que pateixen per a accedir a les empreses de comunicació, particularment als àmbits de més prestigi i poder. Quines barreres troben per a exercir la professió? Els mitjans, són receptius, valoren i reconeixen les maneres de les dones d'observar les realitats i de contar-les? Cal reivindicar un estil i una manera femenina d'exercir les tasques comunicatives? Les estructures organitzatives de les empreses i els discursos dominants dels mitjans, segueixen perpetuant percepcions i esquemes dominants del passat?

Encuadres

Comunicar i marcar la diferència

El 1418 es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant l'època foral. En realitat, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. Finalment, i en el marc de l'Estatut d'Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt d'institucions de l'autogovern valencià. Amb motiu de l'efemèride, les universitats públiques valencianes van rebre l'encàrrec de la Generalitat d'organitzar un congrés internacional sobre la història de la institució. El congrés reuní més de cent vuitanta investigadors d'universitats europees i americanes, les intervencions dels quals aportaren nous coneixements i també noves reflexions tant sobre la Generalitat Valenciana, com sobre altres conceptes i temes claus relacionats. Aquest primer volum de la sèrie recull els parlaments de naturalesa protocol·lària o acadèmica que es pronunciaren en les sessions institucionals del congrés, junt amb el programa i una crònica de les activitats que s'hi van dur a terme.

La veu del Regne

La veu del Regne. 600 anys de la Generalitat Valenciana

Aquesta publicació es fonamenta en l'anàlisi dels components i activitats del sistema territorial de la província de Valencia, susceptibles de consolidar-la i impulsar-la socioeconòmicament, garantint la qualitat de vida deis seus habitants. Així doncs, el treball efectuat revisa els factors que son genuïns, que donen caràcter i que expliquen en primer lloc la realitat territorial a la que aspirem com a col·lectiu. S'han tractat d'abordar quins son els diferents aspectes a considerar en l'anàlisi de les potencialitats del desenvolupament socioeconòmic provincial i apuntar algunes de les possibles línies a emprendre per construir un territori intel·ligent, que impulse el sorgiment i sustente les iniciatives locals de desenvolupament, i definir les fases i actuacions a tindre en compte per al desplegament d'activitats generadores de creixement econòmic i ocupació productiva.

Els recursos territorials valencians

Els anomenats «successos de Polinyà» foren un dels episodis històrics més desconeguts i tèrbols de la baronia de Corbera: la resistència de les autoritats locals, vassalls del duc de Gandia, a l'oficial enviat pel virrei per capturar uns bandolers condemnats a mort. Aquesta obra recull la documentació produïda per aquests fets, així com les posteriors denúncies que es presentaren.

Senyors, bandolers i vassalls

El període d'aquest recull documental representa un tram del passat que va reunir les senyories de Bunyol i Xiva, amb Xestalgar, sota la titularitat dels comtes d'Urgell i específicament de la branca comtal nascuda del pacte-compra signat entre el darrer Ermengol i el rei Jaume el Just, materialitzat pel casament d'una reneboda del vell comte infecund i el fill segon del monarca. Els textos presents tenen com a marc de referència geogràfic una zona del País Valencià actual a ponent de la ciutat de València i de la comarca de l'Horta. Es tracta d'un territori fins ara inexplorat i, per tant, pràcticament desconegut entre els estudis medievals del regne de València i que s'han dut a terme gràcies a l'exploració feta en la sèrie «Infantis Alfonsi» entre els registres corresponents al regnat de Jaume II custodiats a l'Arxiu Reial de la Corona d'Aragó a Barcelona. El recull inclou també un grapat de documents provinents dels principals arxius valencians que contenen documentació medieval, com ara l'Arxiu de la Catedral de València o l'Arxiu del Regne de València.

Documentació medieval de les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar (1238-1344)

Es reuneixen en aquest llibre d'homenatge a la professora Carme Pérez Aparicio catorze estudis centrats en la noblesa valenciana des de facetes diverses. Obrin les seues pàgines un conjunt de treballs que, interessats pels habitatges nobles, permeten assistir a la fundació Vilafranquesa, visitar el palau dels comtes d'Almenara o endinsar-se en l'espai domèstic dels senyors de Guardamar. Mostra també als comtes del Real litigant per la terra o als regants de Castelló de la Plana elaborant les seues ordenances i es fa ressò de l'ascens social de la nissaga dels Pujalt durant el segle XVI, del marquès de Castellnou en el XVII i dels descendents de Jaume Roig en el XVIII, així com de nobles i plebeus il·legítims, que cerquen en la legitimació la integració familiar. Acudeix a les polèmiques sobre l'expulsió dels moriscs amb Fonseca i s'apropa a la conflictivitat nobiliària de la mà de don Joan Boïl d'Arenós i del marquès de Quirra. Se situa, finalment, davant la Guerra de Successió, observada des de l'opció política del comte de Parcent i de la confiscació de la biblioteca del comte de Cervelló. En suma, unes visions que reflecteixen la complexitat d'un grup social tan influent durant l'època moderna.

Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna

Aquest volum és la quarta aportació al projecte d'edició dels llibres de consells de la vila de Castelló de la Plana durant el període baixmedieval i comprèn els exercicis de 1404-1405, 1405-1406, 1408-1409 i 1409-1410. Aquests manuscrits compilen la informació relativa a la política municipal i l'estructura interna de cadascun d'ells consta de dues parts ben diferenciades. En primer lloc, hi ha les reunions del consell de la vila i les decisions preses per les autoritats locals en totes aquelles qüestions que afecten a la vida quotidiana dels veïns de Castelló, especialment aquells assumptes que tenen a veure amb la política fiscal, l'abastiment i les relacions amb la Corona i els seus oficials. En segon lloc, es registren els pagaments fets pel síndic i clavari de la vila en nom del consell durant l'exercici corresponent, un excel·lent testimoni de la gestió de la hisenda municipal.

Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV

Aquest volum pretén oferir una panoràmica de les transformacions del món cultural que foren a la base de la transició. Amb un plantejament nou i interdisciplinari, historiadors, filòlegs, experts en art i comunicació, ofereixen un conjunt d'estudis que analitzen els canvis culturals des de múltiples perspectives. En aquest sentit, s'analitzen tant les propostes que dialogaven amb el llegat del passat recent com aquelles altres que s'identificaven amb els nous corrents culturals europeus; els debats de caire més ideològic i minoritari i les noves pràctiques culturals de difusió de masses, des del còmic a la televisió. L'objectiu central és precisament oferir una reflexió conjunta sobre aquests dos àmbits massa sovint escindits. En realitat, uns i altres, de forma més o menys conscient, interactuaven, i van ser demostracions palpables dels canvis profunds d'una societat que institucionalment seguia vivint sotmesa a una dictadura.

Quan tot semblava possible ...

La implantació de la titulació de Periodisme a la Universitat de València no va ser una comesa fàcil, però un pla d'estudis innovador –fins i tot experimental– i un equip docent competent ho va fer possible amb escreix. Els estudis combinaven la tradició del periodisme de qualitat amb algunes noves tendències, com el periodisme científic i tecnològic, el periodisme digital o el periodisme d'investigació i precisió. Quant al professorat, estava integrat per acadèmics i professionals dels principals mitjans de comunicació valencians. En l'actual ecosistema comunicatiu, era tot un repte formar periodistes graduats altament professionals que, més enllà de les teories i les habilitats tècniques, entengueren la informació com un bé públic i el periodisme com un instrument imprescindible per a una democràcia deliberativa i sostenible. Aquest recull de textos constitueix una polifonia testimonial de la gran majoria del professorat que, al llarg d'aquests primers vint anys, ha fet possible aquesta interessant i engrescadora experiència de docència i formació per a periodistes.

Vint anys de Periodisme a la Universitat de València

La cerimònia del Cant de la Sibil·la era celebrada, durant l'edat mitjana, amb variants més o menys locals i, sense dubte, amb diferències provinents de la tradició de cada lloc, des de Barcelona fins a l'Alguer, tot passant per Mallorca i Tarragona. Aquella cerimònia era posada en escena la nit de Nadal: en companyia dels profetes bíblics, la Sibil·la cantava i anunciava la vinguda de Crist i, encara, el Judici Final, tan temut i tan present en aquella època. El Cant de la Sibil·la a la Seu de València és una  tradició valenciana que estem en condicions de reivindicar i conservar com una manifestació més de la nostra cultura local i compartida amb altres terres de la nostra geografia històrica. La interpretació que, de fa uns anys, posa en escena la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, és l'evidència de la seua vitalitat, que fa prefigurar un bon futur valencià per a aquesta representació d'origen medieval. En aquest volum s'ha intentat aportar més llum al passat del Cant de la Sibil·la a la Seu de València, donar testimoni del seu present i potenciar-la en el seu recorregut futur.

Acadèmia dels nocturns

Al voltant del Cant de la Sibil·la a la Seu de València

relevance|desc

publishdate|desc

publishdate|asc

rating|desc

title|asc

author_lastname|asc

BookBeat geeft je toegang tot duizenden luisterboeken, direct op je mobiele telefoon of tablet. Vind je volgende favoriete boek door te bladeren in onze toplijsten en alle categorieën.

Lees je graag boeken? Ontdek duizenden e-books bij BookBeat. Kies uit verschillende genres, zoals bestsellers, misdaad, romantiek, non-fictie en nog veel meer!

Krijg toegang tot duizenden e-books op je telefoon. Zoek en vind vandaag nog je volgende favoriete boek!

Op onze boekenplank - Luisterboeken

Met BookBeat geniet je van meer dan 1 miljoen luisterboeken en e-books. Luister naar bestsellers, thrillers, romans en meer. Probeer gratis!

BookBeat - luisterboeken en e-books voor jou. Probeer gratis!

Tenzij je op avontuur gaat, kun je je beter aanmelden op de website van {country}.

Je vindt hier de populairste auteurs en boeken die je kan vinden in de BookBeat-app. We hebben een geweldige selectie van verschillende auteurs en genres. Deze lijst zal je inspireren om te genieten van de beste boeken in de app!

{AuthorName} boeken - BookBeat

{NarratorName} als voorlezer - BookBeat

Ben je op zoek naar je nieuwe favoriete verteller, of heb je een favoriet waar je nog meer naar wilt luisteren? Wij hebben het voor je geregeld! Hier hebben we alle populaire vertellers en de boeken die ze hebben ingesproken verzameld.

Zoeken - BookBeat

Titel

Persoon die de afwas doet en naar BookBeat luistert.

Auteur

AAVV

Start vandaag nog met BookBeat

Over ons

Volg ons

Hulp en contact

Informatie

BookBeat

Download BookBeat