BookBeat lar deg nyte over 1 million lyd- og e-bøker på mobilen eller nettbrettet. Prøv gratis!

BookBeat - Lydbøker og e-bøker direkte på mobilen. Prøv gratis!

Med mindre du er ute på eventyr, er det bedre å registrere deg på nettstedet til {country}.

{SerieName} - Bokserie - BookBeat

Óscar Romero, arquebisbe de Sant Salvador, va dedicar la seva vida al servei de l?Evangeli en una societat marcada per l?opressió i la pobresa, fi ns a donar-la per complet, en ser assassinat mentre celebrava l?Eucaristia el 24 de març de 1980. L?Església el va proclamar màrtir i el va beatifi car el 23 de maig de 2015. Óscar Romero va saber comunicar, a través especialment de les seves homilies dominicals, la bona notícia de Jesucrist que es fa present en tota realitat humana. I ho va fer partint de l?itinerari bàsic de la celebració cristiana: els diferents temps i moments de l?any litúrgic. Per això, buscar en els seus escrits la manera com ell entenia i vivia l?any litúrgic serà sens dubte de gran valor per a tot cristià. I això és el que aquest llibre ens ofereix.  Judá José David García Avilés (San Salvador 1981), prevere de la diòcesi de Zacatecoluca i llicenciat en litúrgia a l?Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, és administrador parroquial de la parròquia de Nuestra Señora del Rosario del departament de La Paz, delegat diocesà de joventut, i formador i professor de Sagrada Litúrgia al seminari Mons. Oscar A. Romero.

EMAUS

Óscar Romero i l'Any Litúrgic

Tot l'Evangeli. Els pobres tenen dret a rebre tot l'Evangeli. Aquest és el missatge que el llibre que teniu a les mans ens ofereix, a partir de la reflexió d'un grup de cristians que porten anys dedicats de diverses maneres al servei dels pobres. La tasca cristiana envers els qui pateixen per la pobresa i l'abandó és sens dubte un dels testimonis més creïbles i indiscutibles de la força de la fe i del seguiment de Jesucrist. Aquest llibre, però, ens convida a reflexionar sobre el fet que a vegades aquesta tasca es redueix només a l'ajuda i a la resposta a les necessitats materials i no sap, o no gosa, o potser no troba necessari, oferir allò més valuós que es pot oferir, i que precisament té els pobres com a primers destinataris: l'alegria de Jesucrist, la seva presència viva. I ens conviden a avançar per aquest camí. Oriol Xirinachs (Barcelona, 1935) és capellà de la diòcesi de Barcelona i membre de l'Associació de Preveres del Pradó. Tot el seu ministeri com a capellà l'ha exercit en barris obrers i populars, alhora que ha estat membre actiu en organitzacions en el món de la marginació i en tasques de pastoral social.

Tornem Jesús als pobres

Tot allò que ens ajudi a conèixer més i millor la paraula de Déu, i tot allò que ens la faci penetrar més endins de la nostra vida, valdrà la pena aprofitar-ho al màxim. Per això són importants llibres com aquest, en què s'expliquen amb senzillesa i profunditat alhora temes diversos sobre la Bíblia. En la línia del que recentment va publicar la mateixa autora, en aquesta mateixa col·lecció, amb el títol de Nascuts per a la joia. Les dones seguidores de Jesús és el tema més repetit entre els set escrits que aplega aquest llibre. Sens dubte una bona invitació a endinsar-nos en aquest camí per fer més properes i més viscudes les pàgines bíbliques, punt de referència de la nostra fe.  Núria Calduch-Benages (Barcelona 1957), llicenciada en Filologia anglo-germànica (Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra) i doctora en Sagrada Escriptura (Pontifici Institut Bíblic, Roma), actualment és professora d'Antic Testament a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i des de l'any 2014 membre de la Pontifícia Comissió Bíblica. Al Centre de Pastoral Litúrgica ha publicat, a més de Nascuts per a la joia (2016), els llibres Els profetes, missatgers de Déu (2013) i  La Paraula c elebrada (2014).

Oberts a l'esperança. Retalls bíblics

Misericordiosos com el Pare. Amb aquest lema s'ha desenvolupat l'Any Sant de la Mise-ricòrdia que el papa Francesc ha convocat com una invitació a tot el poble cristià a viure més intensament la doble crida: descobrir la mise-ricòrdia inesgotable de Déu, que ens espera sempre, més enllà de tot el mal que nosaltres puguem fer; i ser capaços nosaltres de viure també amb l'esperit obert als nostres germans, i especialment als més necessitats. Els missioners de la Misericòrdia han estat una de les iniciatives promogudes també pel papa per tal d'ajudar a viure aquest any. I un d'ells, Bernabé Dalmau, ens ofereix en aquest llibre la seva experiència, com un estímul més perquè visquem l'esperit de la misericòrdia no només en aquest any, sinó en tota la nostra vida.

Dietari d'un missioner de la Misericòrdia

Amb la finalitat d'ajudar-nos perquè la paraula evangèlica toqui de ple la nostra vida humana i cristiana, i ens acompanyi al llarg de tota la setmana, aquest llibre ofereix, per a cada diumenge o festa, el text evangèlic corresponent, i, després, una re? exió breu, incisiva, que no es queda en un comentari individualista o moral, sinó que situa la paraula de Jesús com a Bona Nova per a tota la realitat humana: la més personal i espiritual, i alhora la més social i col·lectiva. Per ajudar-nos així a viure, en la nostra vida quotidiana, el cabal de novetat i de força transformadora del missatge que Jesús ens va deixar amb les seves paraules i amb els seus fets.

La Bona Nova de la setmana. Cicle A

Aquestes pàgines parlen del paper dels arbres en diferents cultures i religions per tal de mostrar l'important protagonisme que han tingut en el nostre passat i que els ha convertit en un símbol d'abast mundial que apareix en les imatges de moltes institucions polítiques, educatives, sanitàries i ambientals. La mirada que l'autor ens ofereix se centra en els vincles més emocionals i espirituals que s'han establert entre les diferents civilitzacions i els arbres. Després d'un ampli repàs històric, trobem un capítol titulat 'Arbres, folklore i literatura', dedicat a fer un senzill tast dels estrets vincles entre els arbres i la literatura. I finalment entrem en el darrer capítol, titulat 'Comunicar-se amb els arbres', que constitueix la part més propositiva d'aquest llibre, ja que el seu objectiu és fornir-nos d'unes senzilles eines per acostar-nos als arbres des d'una altra mirada, molt més emocional i amorosa.

Arbres i espiritualitat

Des de l'inici del seu pontificat, el papa Francesc s'ha caracteritzat per utilitzar un llenguatge profund, senzill i assequible alhora. Molts tenim la sensació que ens parla a cadascú personalment i que, com un rector sol·lícit, arriba al cor de la gent amb les seves paraules valentes i compromeses. Hem seleccionat aquí 300 missatges oferts pel Papa al llarg dels seus tres primers anys de pontificat. Luis Benavides, autor de la selecció, ens els presenta dividits en tres parts de 100 missatges cadascuna, que porten els següents títols: a) L'Evangeli de la misericòrdia; b) L'Evangeli del perdó; c) Missatges als bisbes, preveres, religiosos, religioses, seminaristes, novicis i novícies. Sens dubte, un valuós material de refl exió i estímul per a tot cristià.

300 missatges del papa Francesc

'De ben jove ja tenia la inquietud de donar conversa i ajudar persones que vivien al carrer. Sempre he tingut la intuïció que tots els homes i dones formem part d'una gran família i que els que estem millor hem d'ajudar els més febles. Aquesta idea es va transformar en vivència profunda quan vaig tenir la joia de conèixer Jesucrist i la seva manera de tractar i estimar els més petits. Després de diverses experiències, em vaig decidir a dedicar part del meu temps lliure a acompanyar malalts mentals. Des de l'any 2001 col·laboro setmanalment en un hospital psiquiàtric a través d'una associació que es dedica a l'acompanyament de malalts als hospitals. Hi vaig acompanyat de la meva dona i us podem dir que, tot i haver vist situacions ben dures, anar a l'hospital psiquiàtric ha estat per a nosaltres una autèntica escola d'estimació i gratuïtat'. Així explica l'autor l'origen de les històries que llegireu en aquest llibre, unes històries tendres i dures alhora, i que són una magnífica aproximació a una realitat que val la pena conèixer més del que habitualment la coneixem.  David Masobro García (Barcelona, 1970) és laic, casat, membre del Pradó i llicenciat en Estudis Eclesiàstics. Va estar al Seminari de Barcelona dels 22 als 26 anys. Actualment treballa com a administratiu a la Delegació de Pastoral Social de l'arquebisbat de Barcelona i és també secretari del cardenal arquebisbe emèrit. I des de l'any 2001 col·labora en un hospital psiquiàtric en l'acompanyament de malalts.

La casa de les petites alegries

Els vint-i-un concilis ecumènics (és a dir, universals) són uns moments fonamentals en la vida i la història de l'Església. I sovint coneixem ben poc quins van ser, per què es van convocar, quines qüestions volien resoldre, com van desenvolupar-se, què van acordar, quines conseqüències van tenir. Una informació i uns coneixements sens dubte ben interessants per a tota persona que vulgui estar al cas de tot el camí fet pels cristians al llarg del temps. Aquest és, precisament, l'objectiu d'aquest llibre. Facilitar, de manera senzilla, ben estructurada i accessible a tothom que hi tingui interès, l'acostament a aquests vint-i-un moments. Perquè conèixer la historia de l'Església, tan humana i tan plena de Déu alhora, ens ajuda a sentir-la més nostra i a estimar-la més.  David Abadías i Aurín (Barcelona, 1973) és prevere, llicenciat en Teologia Bíblica per la Facultat de Teologia de Catalunya, i doctor en Història de l?Església per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Professor a la Facultat d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, ensenya Història de l?Església Medieval, Metodologia i Fonts Històriques, i Història i Cultura del Renaixement. Des de gener de 2016 és el Degà de l'esmentada Facultat. Actualment exerceix el seu ministeri pastoral a la parròquia de Sant Joan Baptista de Matadepera, a la diòcesi de Terrassa.

Breu història dels concilis ecumènics

'Quan preguem, abans de demanar, contemplem el Pare i lloem el seu nom, el seu regne, la seva voluntat, i després supliquem. Supliquem els dons que necessitem per seguir lloant-lo: el pa que és nostre, de tots, mai meu i sense el qual no hi ha fills; el perdó, que Déu ens dóna segons nosaltres siguem capaços de perdonar, i sense el qual no som germans; el no caure en la temptació, sinó veure?ns lliures del mal i del Maligne que ens assetja. Aquesta mínima reflexió ens porta a pensar que les set súpliques del Parenostre són antropocèntriques, ja que totes elles consideren els interessos de l?home, ja que és l?home el que té necessitat que sigui santificat el nom de Déu, que vingui el seu regne i es compleixi la seva voluntat, ja que només així es realitzarà el projecte salvador que Déu ens ha confiat. I només així construirem una societat de germans'.

Pare nostre

La paraula 'apocalíptic' sona actualment com a sinònim de terrorífic, esfereïdor, catastròfic. Però de fet, la paraula 'Apocalipsi', que és el nom del llibre que la tanca la Bíblia, vol dir revelació, manifestació. I és que aquest llibre ens vol revelar que, malgrat totes les persecucions i atacs que han de suportar els cristians, al final de la nostra història humana podrem viure la victòria de Déu i dels seus fidels per damunt dels poders d'aquest món. Però això ho descriu l'autor amb imatges espectaculars, de lliutes terribles, que són las que han donat origen al sentit que ara té aquest terme. Els cristians dels primers temps s'enfrontaven a un repte determinant: l'obligació de donar culte a l'emperador. I ells, a això, passés el que passés, no hi estaven disposats. I el llibre de l'Apocalipsi vol ajudar-los a la fermesa en aquesta lliuta, que l'autor reclama que sigui sense cap concessió, perquè Jesucrist és l'únic Senyor, i Déu els donarà la victòria final.

Apocalipsi de Jesús, el Messies

El sepulcre de l'apòstol Pau es venera des de temps inmemorial a la basílica de Sant Pau Extramurs, de la qual té cura una comunitat de monjos benedictins. L'autor d'aquest llibre, també monjo benedictí, hi ha passat un mes sencer com a ajuda en el servei als pelegrins amb motiu de l'Any Sant de la Misericòrdia. I d'aquesta estada n'han sorgit aquestes pàgines. La vida de l'apòstol Pau fascina a tot aquell que s'hi acosta amb desig d'aprofundir-hi. Aquell jueu de Tars que va passar de perseguidor dels cristians a evangelitzador apassionat de Jesucrist fins a vessar la sang, és un punt de referencia clau per a qualsevol creient. I acostar-nos-hi un cop més, seguint l'itinerari que ens ofereix aquest llibre, serà, sens dubte, un goig i una empenta en el nostre camí cristià.

Vora el sepulcre de sant Pau

La figura de Luter ha marcat decisivament la història cristiana. Les 95 tesis sobre les indulgències penjades a la porta de l'església del palau de Wittemberg, de les quals ara es commemoren els cinc-cents anys, són el símbol de l'inici d'una nova manera d'entendre la fe cristiana, que va acabar produint una ruptura que encara ara patim. I és que, en aquell moment històric, no hi va haver la capacitat de recollir i resituar les preocupacions i aportacions que aquell monjo agustinià plantejava. A tots ens cal conèixer millor  la història i el pensament de Luter. I aquest llibre, escrit des d'un profund coneixement del que Luter va ser i va significar, sens dubte que ens hi podrà ajudar molt.

Martí Luter, monjo i reformador

Els pobres ens donen allò que ni les revolucions, ni les ideologies, ni els progressos tècnics i científi cs ens han donat: la salvació, entesa com el món humà, equilibrat, acollidor, feliç... que tots somniem. Aquesta visió, inspirada en el text de Mons. Moacyr Grechi Allò que perd l'Església sense els pobres, canvia la nostra mirada en relació a les persones que pateixen qualsevol mena de pobresa, i ens fa molt més entenedor l'Evangeli de Jesús. Sense recórrer a idealitzacions, ben al contrari, Oriol Xirinachs ens mostra a partir de la seva dilatada experiència actituds, qüestionaments, percepcions, que es converteixen en pistes per descobrir la presència de Déu i la Bona Nova de Jesús entre nosaltres. Un llibre que ens remet a l'esperança enmig d'aquesta societat occidental tan afectada per crisis de tota mena.

Els pobres salvaran el món

Amb la finalitat d'ajudar-nos perquè la paraula evangèlica toqui de ple la nostra vida humana i cristiana, i ens acompanyi al llarg de tota la setmana, aquest llibre ofereix, per a cada diumenge o festa, el text evangèlic corresponent, i, després, una reflexió breu, incisiva, que no es queda en un comentari individualista o moral, sinó que situa la paraula de Jesús com a Bona Nova per a tota la realitat humana: la més personal i espiritual, i alhora la més social i col·lectiva.  Per ajudar-nos així a viure, en la nostra vida quotidiana, el cabal de novetat i de força transformadora del missatge que Jesús ens va deixar amb les seves paraules i amb els seus fets.

La Bona Nova de la setmana

Creador del cel i de la terra. Així ens referim a Déu els cristians cada vegada que resem el Credo. Aquesta és una afirmació fonamental de la nostra fe, i val la pena deturar-nos per aprofundir en el seu significat. ¿Què significa "crear del no-res"? ¿Per què ens ha creat Déu? ¿Quina és la seva relació amb nosaltres? ¿Quina és la funció de Jesucrist en l'obra de la creació? ¿I l'Esperit? I, anant a un tema inqüestionablement difícil, ¿com s'explica la presència del mal en la creació? I encara podríem allargar més les qüestions: ¿Què significa que Déu continua present acompanyant la seva creació, és a dir, què significa afirmar la providència de Déu per a nosaltres? I encara, ¿què hem de pensar dels miracles?

Déu creador

La carta de Pau a Filemó és el més breu dels escrits del Nou Testament. Pau demana a Filemó, cristià, que aculli de nou el seu esclau Onèsim, també cristià, que havia fugit del seu amo i que, per tant, segons la justícia de Roma, era mereixedor d'un càstig exemplar. Això no obstant, la carta és un viu testimoni de la contradicció entre la fidelitat a l'Evangeli de Jesús, creadora dun nou model de convivència, i el costum i el dret de l'Imperi de Roma. Un imperi en ple desenvolupament i afirmació del seu poder, i un apòstol, Pau, que escriu des de la presó, un fet ben significatiu. Teodor Suau analitza a fons la carta i ens fa veure les seves conseqüències teològiques, ètiques, cristianes. La legislació de l'Imperi, a 'lèpoca de Pau i en lactualitat, és àmpliament superada per un Amor que qüestiona qualsevol mena d'esclavitud.

El cristià i la legislació de l'Imperi

La comunicació s'ha convertit en una gran protagonista del nostre món: pel poder dels grans mitjans corporatius, per la irrupció de les noves tecnologies, pels canvis que això comporta en la relació entre les persones, etc. Una situació que també afecta l'Església com a transmissora del gran missatge: la Bona Notícia de Jesús. Manel Simó, prevere i periodista, ens aporta les claus bàsiques per a una comunicació de qualitat que compleixi la seva missió en un món complex, molt divers i en constant mutació, incidint especialment en la pastoral, la catequesi i la litúrgia, al servei de l'evangelització. L'expressió oral, l'escrita, la comunicació no verbal, la participació en les xarxes socials i les actituds bàsiques per transmetre lEvangeli, a lestil del papa Francesc, s'expressen en una proposta de llibre d'estil a l'abast de tothom.

La comunicació de la Paraula

Amb motiu dels 50 anys que ha acomplert la revista Missa Dominical, la col·lecció Emaús ha volgut recuperar els escrits de quatre dels seus col·laboradors més signifi catius, dins la secció "Última pàgina" daquesta publicació. Els articles de Xabier Basurko, Joaquim Gomis, Juan Martín-Velasco i Pere Tena han estat editats simultàniament en quatre volums. La lectura correlativa duns articles escrits al llarg de més de vint anys per quatre reconeguts autors de caràcter i trajectòria ben diferent, que es complementen perfectament, esdevé un fresc excel·lent de la recepció de la litúrgia del Concili Vaticà II a casa nostra. Posen en relleu, amb llibertat, uns encerts i reptes, ben vigents, de la forma de celebrar lEucaristia dominical de les nostres comunitats cristianes . Pere Tena, bisbe auxiliar de Barcelona i un dels fundadors del Centre de Pastoral Litúrgica, expressa amb la seva habitual subtilesa i amabilitat la recerca dunes celebracions fi dels al misteri pasqual, a la identitat de la comunitat i al concili Vaticà II.

Celebració cristiana, harmonia i veritat

Amb motiu dels 50 anys que ha acomplert la revista Missa Dominical, la col·lecció Emaús ha volgut recuperar els escrits de quatre dels seus col·laboradors més signifi catius, dins la secció "Última pàgina" daquesta publicació. Els articles de Xabier Basurko, Joaquim Gomis, Juan Martín-Velasco i Pere Tena han estat editats simultàniament en quatre volums. La lectura correlativa duns articles escrits al llarg de més de vint anys per quatre reconeguts autors de caràcter i trajectòria ben diferent, que es complementen perfectament, esdevé un fresc excel·lent de la recepció de la litúrgia del Concili Vaticà II a casa nostra. Posen en relleu, amb llibertat, uns encerts i reptes, ben vigents, de la forma de celebrar lEucaristia dominical de les nostres comunitats cristianes . Joaquim Gomis, fundador de la revista Missa Dominical, aporta en aquestes planes la seva proximitat, bon humor i inquietud per la senzillesa, autenticitat i vinculació amb la vida, de les nostres celebracions litúrgiques.

Celebració cristiana, el nucli de la vida

Amb motiu dels 50 anys que ha acomplert la revista Missa Dominical, la col·lecció Emaús ha volgut recuperar els escrits de quatre dels seus col·laboradors més significatius, dins la secció "Última pàgina" daquesta publicació. Els articles de Xabier Basurko, Joaquim Gomis, Juan Martín-Velasco i Pere Tena han estat editats simultàniament en quatre volums. La lectura correlativa duns articles escrits al llarg de més de vint anys per quatre reconeguts autors de caràcter i trajectòria ben diferent, que es complementen perfectament, esdevé un fresc excel·lent de la recepció de la litúrgia del Concili Vaticà II a casa nostra. Posen en relleu, amb llibertat, uns encerts i reptes, ben vigents, de la forma de celebrar lEucaristia dominical de les nostres comunitats cristianes . En els escrits de Juan Martín Velasco, convergeixen un pensament de gran fi nor espiritual, un teòleg profund i competent, un esperit obert i en diàleg amb la societat contemporània, i un home de sensibilitat i fidelitat a lEsglésia.

Celebració cristiana, amb passió i esperança

Amb motiu dels 50 anys que ha acomplert la revista Missa Dominical, la col·lecció Emaús ha volgut recuperar els escrits de quatre dels seus col·laboradors més signifi catius, dins la secció "Última pàgina" daquesta publicació. Els articles de Xabier Basurko, Joaquim Gomis, Juan Martín-Velasco i Pere Tena han estat editats simultàniament en quatre volums. La lectura correlativa duns articles escrits al llarg de més de vint anys per quatre reconeguts autors de caràcter i trajectòria ben diferent, que es complementen perfectament, esdevé un fresc excel·lent de la recepció de la litúrgia del Concili Vaticà II a casa nostra. Posen en relleu, amb llibertat, uns encerts i reptes, ben vigents, de la forma de celebrar lEucaristia dominical de les nostres comunitats cristianes. Xabier Basurko sap posar paraules a moltes de les inquietuds dels cristians: explica el perquè de les coses, lorigen de determinades tradicions, la teologia que hi ha al darrere de gestos i símbols, la relació del llenguatge cristià amb la cultura del nostre món. Una mirada àmplia i oberta, ecumènica i gens clerical.

Celebració cristiana, miniatures teologicolitúrgiques

Lespiritualitat arrelada en la natura i compartida mitjançant la paraula és el germen duna experiència atemporal i universal, tan comprensible al segle XII i XIII, com al XIX o el XXI. Per això, en aquestes pàgines es posen de costat textos i reflexions de sant Francesc, Verdaguer o, fins i tot, de lencíclica Laudato si, entre daltres com una invitació a mirar i comprendre la natura, el cosmos, com un espai idoni per a la relació amb el transcendent. Maria-Mercè Bruguera Barbany i Josep Gordi i Serrat, bons coneixedors de la literatura, amb una llarga experiència docent, transmeten la seva estima per la natura com a eloqüent escola de vida i de bellesa, però també com a repte per custodiar aquest bé comú per a les properes generacions i per desenvolupar la pròpia interioritat.

Sant Francesc, Verdaguer i la natura

El llibre dels Salms és el "cantoral" en el qual Jesús va ser educat a Natzaret, que el va acompanyar al llarg de tota la seva vida i al qual farà referència en circumstàncies molt diverses. En el llibre dels Salms sexpressa, com en cap altre lloc, la dimensió dialogal de lésser humà amb Déu. Més enllà de lexperiència personal i individual, pregar amb els salms suposa situar-se en la solidaritat amb tota la humanitat, en les seves joies i esperances, en els seus sofriments i clams dauxili. Rodolf Puigdollers ha preparat aquesta edició, que comprèn una excel·lent introducció a la forma literària del llibre dels Salms, i que presenta el text dels 150 salms, abreujats i adaptats a un llenguatge de més fàcil comprensió espiritual per al creient de la cultura actual, de manera que afavoreixin la pregària dels salms en la vida diària de persones i comunitats cristianes.

Lloances al Senyor

A lAvemaria li passa com al Parenostre: com més hi aprofundim més senriqueix la nostra relació amb la Mare de Déu i millor resem. Les seves frases estan traspassades pel do de Déu. LAvemaria té dues gran parts: "Déu vos salve Maria..." i "Santa Maria...". La primera sorgeix de la sagrada Escriptura i la segona de la fe de lEsglésia. I cada una es por dividir en dues. El "Déu vos salve" arrenca amb la salutació de Gabriel, per un costat, i les paraules dElisabet per laltre. I en el "Santa Maria", després de confessar la santedat i la maternitat de la Mare de Déu, se li demana que intercedeixi per nosaltres pecadors.

Ave Maria

Ningú no hauria de veures abocat a viure al carrer. Les persones que viuen al carrer constitueixen un col·lectiu especial, amb unes característiques molt definides dins del nostre imaginari, un imaginari que sha anat construint lentament. Per comprendre la seva realitat, és bo fer un repàs sobre com les hem definit al llarg del temps, per adonar-nos de com les paraules amb què els hem definit no són neutres. El pròleg de Salvador Busquets aborda aquest repàs. Carme Navarro va formar part durant més donze anys duna associació per ajudar les persones que viuen al carrer, lassociació Caliu, a Granollers. En aquest llibre escriu sobre la realitat crua i trista de persones que ha conegut vivint en aquestes condicions, junt amb textos bíblics i reflexions personals.

#Ningú dormint al carrer

Dos petits llibres amables escrits en una època poc amable, diu lautor. Una època dafirmació del poble dIsrael en tornar de lexili, quan feia falta refer les pròpies institucions, cohesionar la convivència i reconstruir la seva identitat nacional i religiosa després dun llarg període de disgregació. Un moment poc favorable, doncs, a lacollida de lestranger, que era vist com un element contaminant i distorsionador, i un moment en què el zel religiós corria el risc daixecar barreres infranquejables. Els llibres de Rut i de Jonàs són un bon antídot contra el recel respecte a lestranger o a qui no pensa com nosaltres, duna oportuna actualitat en els temps que corren, quan en lloc de ponts entre les persones es basteixen murs. La dolcesa i determinació de Rut i la història, no exempta de sentit de lhumor, del malhumorat profeta Jonàs expressen bé una altra manera dentendre les relacions humanes i lAmor de Déu.

Rut i Jonàs, la tendresa enfront dels integrismes

Revitalitzar la celebració litúrgica en el si de les nostres Esglésies: aquest és lobjectiu dels articles que José Manuel Bernal ha anat escrivint en el seu blog personal i que shan aplegat en aquest llibre. Es tracta descrits breus i incisius, que plantegen preguntes de vegades incòmodes o que intenten respondre qüestions que els cristians ens hem plantejat un dia o altre. Contribueixen de forma molt accessible, en qualsevol cas, a una formació en matèria litúrgica cada vegada més necessària a les nostres comunitats. Aconseguir que la litúrgia sigui viscuda com el centre de la vida cristiana, "perquè la gent, a les celebracions, sigui conscient del que fa, que els signes siguin expressius dalguna cosa, que la participació en lEucaristia porti al compromís amb els germans, a la conversió personal, al repartiment solidari dels béns, a la fraternitat entranyable amb els més pobres", és la principal preocupació de lautor.

Rescatar la Litúrgia

No és una autobiografia, ens diu lautor. "Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè els camins empresos es dibuixen torts i forassenyats; perquè tot escapa a les normes acreditades del seny, del bon sentit i de les maneres connvencionals. I, tanmateix, en lhoritzó final, tot pren cos i saclareix. El més forassenyat es torna coherent, el més tèrbol es fa llum i la bogeria es converteix en seny. Des de la talaia final tot retroba el sentit. Això és precisament el que magradaria aclarir en aquest llibre".

La meva vida, sense embuts

Són "fragments de la vida de persones que sovint tractem como si fossin invisibles...". O de persones que no sabem valorar suficientment. "Sants de la porta del costat", en paraules del papa Francesc, persones que són un reflex de la presència de Déu.  David Masobro té el do de contemplar des duna mirada agraïda i singular les persones que lenvolten, especialment les que sovint són gairebé invisibles per a una societat permanentment atrafegada entre les presses i el soroll que ens envolta. Sap mirar, sap interioritzar i convertir en oració lexperiència més quotidiana. En la línia del seu llibre La casa de les petites alegries publicat en aquesta mateixa col·lecció.

EMAUS

Om oss

Følg oss

Hjelp og kontakt

Informasjon

BookBeat

Last ned BookBeat