BookBeat lets you enjoy over 1 million audiobooks and e-books on your mobile or tablet. Try for free!

BookBeat - Audiobooks and e-books directly in the mobile. Try for free!

Unless you're out on an adventure, it's better to sign up at the website of {country}.

{seriesName} - Book series - BookBeat

Un relat sincer que mostra que quan necessites escoltar-te, una bona manera és escoltar els altres. Una dona en crisi s'instal·la en una casa a les muntanyes amb l'esperança de poder-se refer escrivint en solitud. No preveu, però, que les persones ferides es reconeixen i s'ajuden, i és així com serà acollida per una família després d'una vivència colpidora. La importància de dir les coses, la necessitat d'escoltar i d'explicar, l'empatia, la tendresa i el dol compartit faran que, conversa rere conversa, l'escriptora reconstrueixi una història familiar que és un cant d'amor a la vida en les valls altes del Pirineu. «Iolanda Batallé treu a la llum els jardins més recòndits que habiten l'ésser humà. Amb tot el plaer, el dolor i la poesia que comporten l'acceptació d'una herència, la fidelitat a un paisatge». Antònia Vicens «Ella puja a les valls, escolta, les vides se li desgranen i les escriu en frases curtes, petits còdols polits que fan ganes de subratllar. És literatura, la Iolanda Batallé». Núria Cadenes «La Batallé no només té una manera de veure el món tremendament important i especial, sinó que té la capacitat d'explicar-te allò que ha vist com si t'abracés». Juliana Canet

Clàssica

Massa deutes amb les flors

Les Germanes Quintana tornen disposades a carregar-se qui se'ls posi al davant. Deu sicàries literàries amb una llarga experiència en l'ofici i que són, curiosament, germanes, van rebre, fa alguns mesos, un encàrrec al qual no es van poder negar: cada una d'elles havia de perpetrar un assassinat literari, basat en experiències pròpies o imaginades. Algunes de les nostres assassines han estat delicades, d'altres brutals, d'altres no se n'han sortit o se n'han sortit massa, n'hi ha que ho han fet soles i n'hi ha que han muntat un equip, però, sigui com sigui, totes han imaginat assassinats: rituals, brutals, imprevistos o maldestres, actuals o del segle passat, en una casa rural, al bosc, o enmig d'un cementiri, per amor, per venjança, per justícia o per equivocació. O sigui que, lectores i lectors estimats, vigileu! Jo Alexander Quintana ( L'Escurçó Negre). Escriptora, periodista i la teva ex preferida. Addicta a les apostes. Mar Bosch Quintana ( El Tàbec de Vilablareix). Escriptora, cap d'estudis a l'Aula d'Escriptura de Girona i exsàvia d'envelat. M'agradaria viure del cuento. Maria Climent Quintana ( Tothom li diu Gina). Noveŀlista i traductora. Exbasquetbolista. Fan de John Boy. Carmen Fernández Quintana ( La Farruca). Guionista i noveŀlista. Exrecoŀlectora de llet materna. M'agrada capturar postes de sol. Míriam Iscla Quintana ( L'Escurapomes). Actriu i socorrista. Eximitadora de les Spice Girls. Com m'agradaria ser pescadora de platja! Carla Nigra Quintana ( La Psicòputa). Guionista de sèries de comèdia, autora d'audiollibres de terror i exgelatera de temporada a Formentera. Soc més de Cacaolat que de cafè. Gisela Pou Quintana ( La Tora Blava). Noveŀlista, guionista. Exbotànica. M'atabalen els buscadors de bolets. Mercè Sarrias Quintana ( Bartleby). Guionista i dramaturga. Exredactora de catàlegs de persianes. Aficionada a cremar torrades. Mercè Ubach Quintana ( L'Ànima de Càntir). Traductora, coach d'escriptors i extemporera del préssec. No paro de fer-me bons propòsits de no guixar els llibres. Carmen Abarca Quintana ( La Molotov). Guionista, professora i exeducadora canina. Addicta a les pipes.

Assassines

Barcelona, anys cinquanta. La Nina té dinou anys i acaba de descobrir les cartes de la seva àvia Merceneta, fugida als anys quaranta. A partir d'aquesta lectura inicia un profund procés de transformació personal que la portarà a la descoberta de la seva sexualitat i al compromís polític en la clandestinitat. Al país el règim es consolida, Franco inaugura el Valle de los Caídos, Via Laietana està plena de presoners torturats i per les muntanyes de Catalunya, Facerias i Quico Sabaté mantenen la seva lluita contra el feixisme. La revolució i la repressió, la por i el coratge, l'opressió i la llibertat es fusionen en una novel·la apassionant. Les cartes de l'àvia Merceneta li havien obert les portes dels somnis i, sobretot, li havien demostrat que es podien vèncer els lligams que esclavitzaven les dones i les condemnaven a la foscor. Només calia valentia i determinació. «I un company, un company que et doni ales per volar». I així, talment havia fet l'àvia amb en Fishel, ella caminava de la mà de l'Adrià, transformada en un ocell d'aire i de foc, alhora alliberada de por i encesa de desig. Li semblava que no hi hauria cap frontera, cap norma, cap prohibició que la pogués detenir, orgullosa de la dona en què s'estava convertint. La nova i esperada novel·la de Pilar Rahola

Ocell d'aire i de foc

Torna Gerard Quintana després de l'èxit assolit amb L'home que va viure dues vegades, Premi Ramon Llull 2021. La vida és allò que amaguem mentre fem veure que vivim. El director de cinema gironí Claudi Careta explica el seu viatge a Cuba, immersa en el Período Especial arran de la desfeta de la Unió Soviètica a començaments dels anys noranta. Allà coneixerà l'Antoine, un jove i guardonat poeta que aconseguirà fugir de l'illa caribenya i traslladar-se a Girona, on trigarà pocs mesos a posar-se la ciutat a la butxaca amb el seu domini escènic, la impressionant capacitat d'improvisació i el verb agut i lluminós. Fins que un bon dia un home arribarà a la ciutat dient que és el vertader Antoine. «Hi ha massa històries que parlen de tornar a casa, des de l' Odissea d'Homer fins a l' ET de Spielberg. Però el que ens atrau del relat és la dificultat d'aconseguir-ho i el fet d'estar perduts. Quan estàs perdut tot és possible, fins i tot trobar-te a tu mateix».

La puresa de l'engany

Premi Ramon Llull 2024 Una novel·la inoblidable sobre el poder de redempció de la música Una novel·la inoblidable sobre el poder de redempció de la música. El protagonista de la novel·la troba el piano de so vellutat que sempre havia volgut en una petita botiga del barri de Gràcia. En Janusz Borowski, un home misteriós nascut en un bosc a l'est de Polònia, l'adverteix que es tracta d'un piano molt especial que ha de cuidar. El piano de cua, amb el número de sèrie 31887, és un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic (Alemanya) l'any 1915. La descoberta d'un secret ocult al seu interior el portarà a iniciar un llarg viatge en un relat que recorre la història d'Europa del segle xx. Història d'un piano és una novel·la captivadora sobre la força d'un instrument que esdevé una metàfora del poder de redempció a través de l'amor, de l'amistat, de la bellesa i, per descomptat, de la música. «L'únic que volia era ser allà quan el seu fill arribés. Volia ser allà igual que hi havia estat totes les vegades que en Johannes havia tornat de Leipzig. Si abans no havia fallat mai, ara encara menys. Asseguda al banc central de l'andana, pensava en com es llançaria a sobre d'ell, en com l'abraçaria amb totes les seves forces i en com, si no fos per la seva complexió robusta, seria capaç de trencar-lo en mil bocins». «La construcció és ambiciosa i convincent. Hi desfila la història europea del segle xx». Carles Casajuana «Una de les novel·les catalanes més importants que he llegit en molts anys. Cada pàgina està bellament escrita». Pere Gimferrer «En Ramon Gener no ha fet un llibre de temporada, ha escrit una novel·la per sempre». Gerard Quintana «Una història destinada a enamorar molts lectors. Un gran Premi Ramon Llull». Isona Passola «La combinació de la peripècia personal dels protagonistes amb la història europea és molt destacable, així com el pacifisme que se'n desprèn». Núria Pradas «Té força. Té màgia. Destaca per la construcció del relat i per la capacitat d'emocionar-nos. Un plantejament literari d'alt nivell». Carme Riera

Història d'un piano

Vint-i-cinc anys més tard, tornen els Germans Miranda amb set de venjança. Deu sicaris literaris amb una llarga experiència en l'ofici i que són, curiosament, germans, van rebre, fa alguns mesos, un encàrrec al qual no es van poder negar: cada un d'ells havia de perpetrar un assassinat literari, basat en experiències pròpies o imaginades. No els vam dir a qui, ni quants, ni de quina manera, ni on, ni quan s'havien de cometre els assassinats, ni si havien de ser reals, inventats o somiats. L'única condició era que, armats amb la seva imaginació i les seves mortals eines narratives, ens presentessin assassinats originals, intrigants, emotius, impactants i, sobretot, que deixessin molt de rastre. Vosaltres, estimats lectors, ens haureu de dir si finalment se n'han sortit i han complert l'encàrrec. Si no ho han fet, ho sentim molt però no tindran ni una segona oportunitat ni una segona edició (o potser sí). Això, a més del prestigi professional, és el que es juguen els deu Germans Miranda a Assassins, aquest llibre que teniu a les mans i us moriu de ganes de llegir. Lluís Arcarazo Miranda ( L'Exterminador de Sants). Guionista, realitzador ocasional de documentals i exllibreter al mercat de Sant Antoni. Membre del club de petanca de la Selva de Mar. Sergi Belbel Miranda ( El Sàdic Ganyotaire). Autor i director teatral, professor ocasional de guió i exguia turístic de París. Soc un mag frustrat. Pep Bras Miranda ( El Joker Calb). Guionista, professor d'escriptura creativa i ex-Niño Polla de la literatura catalana. M'encanta sumar els números de la matrícula del cotxe que va davant. David Cirici Miranda ( Psychokiller). Escriptor, guionista i exassessor polític. Fan de Puccini. Piti Español Miranda ( El Clenxes). Guionista, professor universitari i extrapezista. El meu estat natural és l'entusiasme. Jordi Galceran Miranda ( El Butxaques). Autor teatral, cultivador de tomàquets i exfilòleg. M'agrada anar a mirar eines al Servei Estació. Enric Gomà Miranda ( L'Urtain dels Diccionaris). Escriptor, divulgador lingüístic i excoŀleccionista d'esqueles. Busco una cuinera quinzenal. Jordi Lara Miranda ( El Bubulinu). Escriptor, cineasta i exprimer bandoneó de l'Orquestra de Tango de Barcelona. Darrerament m'estimo més badar que llegir. Joaquim Oristrell Miranda ( El Travis). Guionista, director i extutor del grup Parchís. Workaholic de mena. Matthew Tree Miranda ( El Cap de Pa de Quilo). Escriptor i lector. Exanarquista fracassat. El meu somni és vendre més llibres que Ian McEwan.

Assassins

Torna Martí Gironell amb la història de supervivència d'un símbol català: Montserrat. Quan esclata la Guerra Civil el juliol del 1936, el jove orfe Benet Nomdedéu, de només onze anys, es queda a l'escolania de Montserrat mentre els altres monjos i escolanets abandonen la muntanya. Sense un altre lloc on anar, en Benet és acollit per Carles Gerhard, el comissari de Montserrat, i la seva família. L'abadia es transforma en hospital, impremta, centre cultural i lloc de refugi per ordre del govern de la Generalitat de Catalunya. A mesura que la guerra avança, en Benet es converteix en testimoni de nombroses històries dins l'abadia: des de les activitats del doctor Josep Trueta i del poeta soldat Manuel Altolaguirre fins als moviments secrets de fra Areso. A través dels seus ulls, assistim al pas de figures rellevants com el president Lluís Companys, l'artista Bella Dorita i el tenor Emili Vendrell. Amb l'ajuda de fra Cervera, el monjo més veterà, en Benet comença a entendre els esdeveniments que l'envolten, al mateix temps que es desplega la seva pròpia història de creixement, aventures, amors i descobriments. La muntanya del tresor, de Martí Gironell, ens apropa a un capítol poc conegut però vital de la nostra història i ens mostra com Montserrat va esdevenir un refugi providencial per a la supervivència d'un dels símbols més estimats de Catalunya.

La muntanya del tresor

Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers «I, des d'aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d'aprendre que contra l'horror només ens queda l'humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit d'hotel", i del mar, "la nostra banyera"».Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers. Ara que estem junts és també una història d'amor.

Ara que estem junts

Una immersió en les ombres de la creació literària i els desafiaments emocionals de l'ofici d'escriptor. Una novel·la sorprenent. L'Anton Bellart veu com la seva vida fa un tomb inesperat després de l'èxit del seu primer llibre. Empès per un editor expert, es proposa escriure una noveŀla mentre intenta trobar el seu lloc en un món literari tan fascinant com exigent. La Sílvia Cors, una autora que sembla posseir ja un estil propi, esdevé una persona essencial en aquesta nova etapa. El matrimoni, la paternitat i l'afany de destacar, aviat porten l'Anton a descobrir la fragilitat de l'equilibri entre la creació i la vida personal. En un laberint de decisions i conflictes, haurà de trobar una sortida abans de perdre's del tot. Peripècies explora amb mestria les llums i ombres de l'ofici d'escriptor i la complexa relació amb el món editorial. «Feia estona que plovia, però l'Anton, immers en l'ambient càlid de la cambra, només havia sentit la pluja quan una paraula se li havia resistit. L'intent d'escriure el món, el que coneixia i el que imaginava, era la seva passió. La dificultat li encenia un repte i el que venia tot seguit el portava a escorcollar els actes de les persones, transformades en personatges, els seus perquès, sovint incomprensibles d'entrada, el rastre d'allò tan simple i tan complex al mateix temps, la marca dels passos que seguien en el camí divers de cada vida».

Peripècies

PREMI PRUDENCI BERTRANA Un relat apassionant sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats. Al segle XIII, en una època de conquestes i fervor religiós, Cornèlius Papapoulus, nascut a la noble ciutat de Famagusta, veu la seva vida marcada per una sèrie de renaixements que el transformen profundament. Després de conèixer Ramon Llull, Cornèlius s'uneix als temuts almogàvers, liderats per Roger de Flor, per lluitar en les històriques campanyes contra els otomans que assetjaven Constantinoble. La seva travessia el portarà als llocs emblemàtics de les batalles almogàvers, des de les terres de l'Anatòlia o els grans ports de la Mediterrània fins a Armènia, en un seguit d'aventures en què coneixerà la bella Garsenda de Torroella, que esdevindrà una figura cabdal a la seva vida. Cornèlius, l'almogàver és una novel·la que transporta el lector a una època d'intrigues, batalles èpiques i aliances traïdores. Amb un estil vibrant, Pilar Rahola ens ofereix un relat apassionant sobre la resistència i la perseverança dels nostres avantpassats. «Cornèlius Papapoulus va néixer tres vegades. La primera vegada va ser als afores de Famagusta, la noble ciutat on es coronaven els reis de Jerusalem, un dia de novembre de 1285, quan la seva mare, fent un gran esgarip, el va tirar per terra. Feia hores que intentava, a la gatzoneta, parir aquell bony intrús que se li havia ficat al ventre, i quan finalment va començar a sortir, un darrer esforç el va expel·lir com si fos un gran pet. Alleugerida, es va espaterrar al voltant del bassal de sang on havia aterrat el menut cos llardós que havia tret del ventre, i amb la mà el va sacsejar per veure si es movia».

Cornèlius, l'almogàver

Una magnífica novel·la que reivindica «l'altra guerra» en què van lluitar les dones en les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil quan els seus homes eren al front. La família Molina, formada pel pare, la mare i cinc filles, abandona la seva València natal per anar a Barcelona, al barri de Sants, on un germà del pare, el tío Miguel, ja hi està instaŀlat des de fa temps. El pare treballa a l'Espanya Industrial i la mare fa de cosidora per a un sastre del barri. Les cinc filles, la Julia, la Pilar, la Carmen, l'Ángeles i la petita Lola, creixen plenament integrades al barri. Des d'allà els tocarà viure els grans esdeveniments històrics, com ara l'adveniment de la República, l'esclat de la guerra, els bombardejos i la fam de la postguerra, però també els amors i desamors propis de l'edat, els balls d'envelat, les festes majors, les estrenes del cinema i la vida associativa de barri. Somnis i aspiracions enmig de les penúries d'una època convulsa que posarà a prova la família i els seus lligams. Cinc noies de Sants que, com tantes altres, esdevindran heroïnes quotidianes del seu temps. Una magnífica noveŀla que reivindica «l'altra guerra» en què van lluitar les dones a les ciutats i pobles de Catalunya durant la Guerra Civil quan els seus homes eren al front.

Les noies de Sants

Quin és el logo de la felicitat? De cop i volta, un viatge inesperat. L'Edda Leveroni rep un regal singular el dia que en fa vint-i-un: una estada d'un any a l'agència de publicitat de la Bianca B. Miller a Nova York. El 1989 l'Edda s'haurà d'obrir camí a Manhattan, en una agència on només treballen dones i en un univers de creativitat i d'anuncis que volen vendre la vida millorada. No pot sospitar, però, en quin món està a punt d'endinsar-se. A Barcelona, el Brauli Leveroni ha sabut convertir una petita agència a Diagonal-Tuset en una de les més exitoses d'una ciutat efervescent. El pare de l'Edda és admirat i envejat per les seves campanyes publicitàries. El Brauli viu a tot gas, adora aquests dies plens d'estímuls, d'eslògans i d'intrigues. Abocat al negoci, encara no ha tingut temps de preguntar-se per la felicitat. En aquesta noveŀla pletòrica, Xavier Bosch mostra de nou la seva habilitat narrativa. Ens sedueix amb uns personatges dels quals sempre volem saber més, ens dissecciona la cara oculta del màrqueting més descarnat i ens manté atrapats en una història que ens porta més lluny del que imaginàvem. Diagonal Manhattan és una invitació a les segones oportunitats i una aposta radical per la llibertat.

Diagonal Manhattan

PREMI RAMON LLULL Una novel·la que transcendeix en cada pàgina, amb una narrativa que emociona, provoca i inspira. Cal deixar d'enyorar per començar a viure. La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l'escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l'opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l'Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît. La convivència amb els tres desconeguts farà que la Lena es plantegi dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l'amor. Aquest tros de vida explora amb sensibilitat la cruesa vital i la força per continuar endavant. Amb una escriptura precisa i carregada d'intensitat emocional, Estel Solé ens ofereix un relat captivador que ens parla de la fragilitat i la resiliència humanes.

Aquest tros de vida

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu ser Som a l'any 1966 i l'hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d'Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l'hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l'ha vista mai. Manuel Estornell, el director de l'hotel, un home amb poca simpatia per la dictadura, mira de mantenir la situació controlada. Enmig d'aquest tràfec de personatges, el Regino, un jove falsificador d'art, fa equilibris entre les seues aliances amb un agent del Mossad, dedicat a recuperar obres d'art espoliades pels nazis; delinqüents comuns i opositors al règim, i l'elit franquista per a la qual treballa, com ara el general Moreno, un militar retirat amb qui manté una llarga conversa que resultarà ser clau en la seua vida. Ferran Torrent torna amb una noveŀla on ningú és qui diu ser, però on els fets i els sentiments són autèntics i genuïns. «Una novel·la d'espies a València en plena Guerra Freda. Ferran Torrent ens regala uns personatges inoblidables, que es passegen entre la realitat i la ficció de manera sorprenent, enmig d'una trama magistral. Viure al límit de la legalitat també pot comportar un codi de valors: la justícia i la llei no sempre van unides». Anna Maria Villalonga «D'aquest entramat genuí i divertidíssim de ficcions i realitats on res no és el que sembla, n'aflora una certesa: Ferran Torrent té una capacitat inesgotable d'enriquir amb cada novel·la no només el seu imaginari literari, sinó també la mateixa escriptura, més viva que mai». Marta Aliguer «Un text ple d'al·licients i de sorpreses. La destresa narrativa de Ferran Torrent ens enxampa de nou amb una trama extraordinària, amb diàlegs i girs imprevisibles, i personatges històrics que apareixen al costat del llegendari Mític Regino». Lourdes Toledo

El jo que no mor

El dibuix del jardí de l'hospital on dos soldats ferits s'estan curant porta una dedicatòria: «A l'amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil Espanyola. Tant l'un com l'altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d'amor i a l'amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s'alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s'adona que ha posat les arrels a la terra de l'altre. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

A l'amic escocès

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l'Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d'intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d'un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni. A Nova York canviarà d'identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. A punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea, torna a fugir a Hollywood, on un seguit de cops de sort el porten a viure a un pam de la glòria, a tocar de les estrelles de cinema que admira i de qui es convertirà en amic i confident. Amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent del Hollywood dels anys cinquanta i seixanta, amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy. Preocupat per oferir no només un espai de confidencialitat sinó també un servei acurat a les celebrities del Hollywood daurat, Leon torna a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi. Jean Leon demostrarà, amb una vida de pel·lícula, que amb sacrifici i esforç els somnis són a l'abast de tothom, perquè viurà en una època en què tot és possible. Va ser en aque­lles festes que va entendre que s'havia d'adaptar a una cultura, a una llengua i a un nou món. Un entorn canviant, un paradís ple de llum, de volun­tat, però també de riscos. Va aprendre a tractar cada persona de manera diferenciada. Era una ha­bilitat gairebé innata que en aquell ambient es transformava en l'eina idònia per triomfar. I va ser decisiu per a ell adoptar el que anomenava l'estil Chester. De mica en mica va reproduir-ne les ma­neres, el comportament, el llenguatge... i hi va imprimir el seu propi segell.

La força d'un destí

En una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament és tòxic però ningú no ho sap ben bé, i en qualsevol cas, té sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perquè puguis morir tranquiŀlament a casa, entre vòmits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell. O més. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d'esperanca de canviar la seva sort? És lícit tenir el somni d'una vida digna? Amb un talent narratiu indiscutible, Jair Dominguez crea una noveŀla única que submergeix l'audiolector en un univers apocalíptic, on tot és diferent però tot ens sona. I la sensació de reconeixement arriba amb la de pànic, ja que la crítica social que s'amaga en aquestes paraules és tan profunda com devastadora.

Estructures profundes

CADA FAMÍLIA TÉ ELS SEUS SILENCIS. CADA PAÍS, TAMBÉ. El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada. Malgrat que cadascun viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. El Joel, director de documentals, aviat s'adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat. Xavier Bosch, en la seva maduresa com a escriptor, combina els seus dos mons. El constructor d'intimitats recupera el periodisme amb una trama que pot posar tota una família en perill. És el preu de traspassar les línies vermelles de la veritat.

La dona de la seva vida

Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell. «De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla d'anys que no sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem d'anar-li a dir bona nit, fos l'hora que fos, perquè ella no s'adormia fins que l'últim havia tornat. Amb dotze germans, sempre n'hi havia algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava desperta, amb el llum encès i la porta oberta: —Bona nit —començava a dir quan trèiem el cap—. Ja pots entrar la clau, ja no queda ningú fora».

Quan érem feliços

La Nora, una nena de dotze anys, viu l'experiència deliciosa d'anar els diumenges al llac, un indret molt bell i tranquil de colors canviants. Hi va amb una colla d'adults, menys el Quim, un nen de set anys. Tots tenen els seus anhels; ella els observa i no sempre els entén, però, a causa d'un conflicte entre els grans i de l'audàcia del Quim, l'últim matí al llac la Nora despertarà sobtadament de la infantesa. «Recordar aquell estiu és com girar-se a mirar el paradís abans de traspassar una porta que l'allunyarà per sempre». Una obra mestra, una gran joia literària.

Al llac

Aquella tarda no van tenir pressa. No els empaitava ningú i les hores es negaven a avançar. Van tornar a la ciutat sense posar la música del cotxe, van esborrar la boira del camí i van retrobar la pau de saber que ja no els quedaven preguntes urgents per fer-se. La Mara Lincoln, aventurera incansable, organitza viatges exclusius per als seus clients. El Xavi Vera, arquitecte d'èxit, rep l'encàrrec de dissenyar la casa de la seva vida. La parella es disposa a brindar per l'any nou en un hotel als Alps suïssos, amb els quatre amics de sempre. Tots sis riuen, juguen i són feliços, però res no és mai el que sembla. L'any que enceten pot canviar-ho tot. Paraules que tu entendràs és un retrat esmolat de la convivència. Una novel·la que explora les relacions de parella, els secrets de cadascú i l'ús que fem de la veritat. Amb una combinació de tendresa i ironia, de nostàlgia i recerca constant de la bellesa, els personatges es mouen pels replecs de l'ànima, disposats a emocionar-nos. Després dels èxits d' Algú com tu i de Nosaltres dos, Xavier Bosch es consolida com el gran constructor d'intimitats de la nostra literatura. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Paraules que tu entendràs

El mestre d'obres Pere Baró rep l'encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Una riuada l'ha destruït i posa en risc l'expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s'aturaran per causes que es veurà abocat a investigar. Una aventura medieval i vital que protagonitzen en Kim i l'Ester, una noia cristiana que treballa entre l'hospital de l'Almoina de Barcelona i el call jueu. A través d'ells veurem com jueus i cristians viuen la seva complexa realitat mentre ens capbussem en els costums del segle xiv. El poder de les paraules, la força de les conviccions, l'amor i el respecte com a ingredients bàsics per aixecar un pont d'entesa entre les dues religions. Una empresa que no serà gens fàcil perquè trobaran persones d'un costat i de l'altre que estan disposades a impedir-ho. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Paraula de jueu

En Mateu creix en una família trencada que no se sent seva. Des de petit lluita per deixar enrere els crits, les baralles i la misèria de la Mina, la casa més pobra de Caldes de Malavella, la que tothom evita. Aviat descobreix que els seus orígens s'amaguen darrere d'un secret del qual ningú parla però que coneix tothom: el poble està marcat per l'odissea d'un miler de joves mariners italians que s'hi van refugiar en plena Segona Guerra Mundial. Són els supervivents de l'enfonsament del cuirassat Roma, bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l'armistici entre Itàlia i els aliats. Seixanta anys després, en Mateu decideix buscar el seu pare i comença a fer -se preguntes: qui era aquell noi que xiulava cançons napolitanes i duia a rentar la roba a la seva mare? Quins eren els somnis de la Joana, que plantava clavells de poeta per escapar d'un marit bosquetà que no parava mai a casa? El fill de l'italià és un viatge a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària d'un amor prohibit en plena postguerra. «Totes aquelles flors li encantaven, però a la Joana la tornaven boja els seus clavells de poeta, els que plantava al replà de la porta que baixava a la riera, en aquelles cinc o sis llaunes gegants d'olives que havia arreplegat de les escombraries dels balnearis. En guardava la grana com un tresor en una capsa de galetes Trias, que amagava tot l'hivern a la cuina, al fons del prestatge que havia improvisat a sota de la pica. Quan arribava la primavera, rescatava la capsa i replantava algunes llavors en les llaunes, amb tanta delicadesa com si plantés el jardí d'un palau». Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

El fill de l'italià

En Wolfgang té onze anys i un coefi cient intel·lectual de 152. Li agrada fer llistes de coses impossibles, esbrinar com es viatja a Neptú, o fabular que es convertirà en un gran pianista. Tocar el piano és la seva passió, per a ell suposa el seu refugi d'emocions. El dia que la mare mor, li toca anar a viure amb el desconegut del seu pare i inicia un pla per fugar-se a la millor acadèmia de música del món. Durant el viatge, descobrirà qui és realment el pare, quin secret familiar li amaguen "els grans" i per què té tanta por d'alguna cosa que no s'ha atrevit a explicar mai... Wolfgang qüestionarà en tot moment el món adult, des d'uns ulls intel·ligents, distants i crítics.

Wolfgang (extraordinari)

La Remei Duran és una dibuixant de prestigi que es considera una atractiva senyora de cinquanta i pocs anys, massa feliç esposa i mare. Una tarda, asseguda al seient del darrere del cotxe familiar, endevina, amb tota nitidesa, que el seu jove marit, violinista titular en una orquestra, s'enamorarà de la noia, violinista suplent, que els acompanya a casa per assajar i que seu al costat d'ell. Ells dos encara no ho saben. Ella, sí. A partir d'aquesta certesa demolidora, la protagonista de la novel·la, una dona decidida acostumada des de la infància a lluitar per la supervivència, no té cap altra opció que adonar-se del que és envellir per dins assumint de cop la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, la drogodependència de la maternitat, la caducitat de la vida artística. A Benvolguda, Empar Moliner exhibeix el seu talent literari en un relat commovedor i inoblidable sobre l'amistat, el pas del temps, el perdó i la cruesa secreta, mai explicada i sempre suavitzada, del climateri. Ara ja tinc la confirmació científica de l'estat volàtil en el qual m'he instal·lat l'últim any sense haver-ne parat esment. La caiguda d'estrògens combinada amb la intolerància a la lactosa i la pèrdua de visió de prop fan que em miri el món des d'unes lleugeres ales d'espiadimonis. Per això podré veure, amb tota nitidesa, que el meu home s'enamorarà d'aquella altra.

Benvolguda

Després de vint anys de no veure's, la Sílvia i en Robert coincideixen en una festa a Barcelona i no poden evitar consumar l'atracció que havien sentit l'un per l'altre a la universitat. El problema és que ara en Robert està casat i viu a Marsella. Tot i que no volen caure en la temptació, el desig acaba guanyant la partida i comencen una relació secreta que, a poc a poc, els anirà absorbint i obsessionant, fins al punt que amenaça de destruir tot el que tenen. Les decisions que hauran de prendre no seran fàcils si volen sobreviure a la passió que els lliga. Una història que té dues versions i que només es pot arribar a entendre del tot escoltant els dos protagonistes. Narrat per Àngels Bassas i Jordi Boixaderas

Doble vida

Per sobreviure, els diu que és fuster, una feina amb una utilitat pràctica que li permet resistir les condicions de vida infrahumanes, i ajornar així la seva probable "eliminació". Gran aficionat a la música clàssica, el comandant del camp descobreix la veritable professió d'en Daniel i aleshores el sotmet a una prova: li haurà de construir un violí que tingui un so perfecte. El luthier es posa a l'obra, però no es pot ni imaginar el càstig que l'espera si no compleix bé el sinistre encàrrec.

El violí d'Auschwitz

El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturalsni sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac. Provinent de la Llombardia amb el seu pare, el fill adolescent del mestre d'obres, Ítram, es veu abocat als perills d'aquesta lluita pel poder. Però al mateix temps accedeix al món secret dels jueus, on coneix la captivadora Jezabel. Aventures, passions i misteris a la Catalunya medieval. Audiollibre narrat per l'autor.

El pont dels jueus

La ciutat bull amb milers de persones vinculades al règim nazi, hi ha membres de les SS, espies internacionals, les banderes amb la creu gamada pel centre de la ciutat, els feixistes italians… I enmig d'aquella Barcelona amb afusellaments al Camp de la Bota, amb matances indiscriminades, amb una misèria extrema, brillava amb llum pròpia un hotel anomenat Ritz on un dia arriba un jueu perseguit a França que fuig per salvar la vida amb els seus músics travessant a peu els Pirineus. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

L'espia del Ritz

Deu anys després de la publicació de Quan érem feliços, Rafel Nadal torna a posar la seva mirada literària sobre la memòria, el pas del temps i les noves generacions en aquest llibre íntim i delicat amb el qual tanca la saga familiar més venuda de la literatura catalana. Quan s'esborren les paraules les coses perden el seu nom i deixen d'existir; aleshores a l'autor només li queda escriure aquestes pàgines sobre la baba Montserrat, amb l'esperança que cada cop que algú les llegeixi, posi en marxa les històries que s'hi expliquen i faci reviure un a un els seus protagonistes. Un relat que no amaga la nostàlgia per un temps que s'acaba, però que omple d'humor i de tendresa un temps que tot just comença. Un llibre d'una gran intensitat emocional que romandrà indeleble en la memòria dels lectors. «La mare mirava per la finestra, però no sabria dir què mirava. S'estava allà, com cada dia, al menjador de la casa familiar de la plaça de Santa Llúcia, asseguda en una butaca d'orelles, amb les mans agafades a la falda, el cap decantat cap a la dreta, els llavis closos i els ulls vidriosos que miraven cap a fora, vés a saber què, més enllà de la terrassa i del campanar de Sant Pere. No tenia grans complicacions de salut i semblava estar en bona forma; en la bona forma física que pot estar algú que ha fet noranta-vuit anys i es passa el dia assegut entre la butaca i la cadira de rodes. Tot podia semblar que fos com abans, com sempre, però res no era igual. Les paraules s'havien esborrat. Totes. El diccionari sencer».

Quan s'esborren les paraules

Barcelona, 1952. En Pachi Saura fa més d'un any que s'ha traslladat a la ciutat per estudiar a l'Escola de Belles Arts. Instal·lat en un cau prop de la Plaça Real, mira de construir la vida que ha somiat lluny dels dictats familiars. Els primers mesos comparteix el plaer de l'existència i de la música, una de les seves grans aficions, amb algunes noies del barri que li fan de model a canvi de pocs diners. A través de la seva mirada transforma la misèria que l'envolta en petits tresors, en una recerca quasi obsessiva de la bellesa. Però dues dones marcaran per sempre el seu destí: la Neus, casada per agraïment, a qui en Pachi rescata de la càrrega de la Guàrdia Civil durant la vaga general del 12 de març de 1951. I l'Àngels, filla d'un editor exiliat a França, intel·ligent i d'una bellesa andrògina per la qual sent una atracció que va molt més enllà de la pulsió entre sexes. Un profund secret els uneix, però hauran de passar molts anys perquè la veritat els trobi i descobreixin la seva resposta. La felicitat depèn de la qualitat dels records o de la fortalesa per suportar-los? L'art és una forma de concentrar-se en la bellesa i defugir l'horror, o és una eina per transformar la realitat? Sabran algun dia els vencedors el que és la derrota? I finalment, la gran pregunta, si l'amor ho és tot, per què ha de tenir límits? Entre el cel i la terra és una novel·la que deixa sense alè en un magnífic exercici literari que sorprendrà. Els secrets només són presents als ulls de qui els guarda i els veu créixer invisibles, fins que s'alcen com murs al seu voltant. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Entre el cel i la terra

Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballes de 1982 i principis de 1983, l'època en què el socialistes assoliren el poder a l'Estat espanyol. A Poder contar-ho, el periodista Marc Sendra malda per esbrinar com es va organitzar l'insòlit atracament que tingué lloc a la ciutat de València durant la primera mascletà fallera de l'any 83. Un assalt de deu minuts per a saquejar 1.500 milions de pessetes, que comença a ordir- se des del primer capítol, amb una trama plena de peripècies que mantenen el suspens fins al final inesperat de les darreres pàgines. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Poder contar-ho

Eivissa, 1999. La Maria i els seus fills, l'Àngel i l'Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre. Aquesta és la increïble història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines dels llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat. Aquest viatge que viurà el Salvador, a través dels personatges que anirà trobant a cada costat del mirall, és un cant a la vida que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obsessions i els somnis, entre el bé i el mal, entre Déu i el Diable. El protagonista veurà com s'esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares de la mateixa moneda. «Si a alguna cosa se sentia lligat el Salvador era a la poesia. Per a ell dir poesia era com dir bellesa, però bellesa en totes i cadascuna de les coses que sentia i que percebia, en cada detall que vivia, fins i tot en allò que li produïa rebuig. Va recordar Kerouac quan deia que estem morts perquè tot ja ha passat abans. Per tant, si tot ja ha passat abans és que tot és mort, també, pensava. La poesia era la millor eina per transformar aquella merda de món, per reviure el cadàver comú. Era evident que no calia arribar enlloc, només calia no allunyar-se gaire d'un mateix». Narrat per l'autor.

L'home que va viure dues vegades

A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de fortuna i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà hi cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle –la baba Angèle–, la valenta; l'Hélènne, la rebel; en Louis, l'insatisfet, i la misteriosa Yvonne. Rafel Nadal construeix una saga familiar que transita pels cent anys més convulsos de la història d'Europa: la Primera Guerra Mundial, el crac del 29, la persecució nazi als jueus, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el renaixement europeu de postguerra. Amb prosa rica i evocadora, aquesta és una història de tenacitat, sacrificis, amors, odis, traïcions, èxits i fracassos, que transcorre a cavall del xampany i del suro, entre Reims i Catalunya, i ens acosta a noms tan glamurosos com Veuve Clicquot, Roederer, Heidsieck oTaittinnger.

Quan en dèiem xampany

El doctor Masgrau, director del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de Girona, rep una visita inesperada que du una capsa de fotografies inèdites i compromeses d'en Valentí Fargnoli. Eren els seus grans secrets. El fabricant de records és el viatge fascinant i ple de peripècies del fotògraf ambulant Valentí Fargnoli, que en les primeres dècades del segle XX, amb la seva bicicleta, recorre el país retratant la vida des de la costa fins a la muntanya passant pels petits pobles i les grans ciutats. En Fargnoli, a través de les imatges, construeix una memòria personal i col·lectiva de gran valor que estava destinada a desaparèixer. La seva trajectòria brillant el porta, fins i tot, a fotografiar el casament d'Alfons XIII, un fet que li canviarà la vida per sempre.

Clàssica

About us

Follow us

Help and contact

Information

BookBeat

Download BookBeat